Troben a Salònica un ullal de mastodont de 5 metres de longitud

Paleontologia: Després de nou dies d'excavació a la localitat epirota de Milea, el grup d'arqueòlegs de la Universitat Aristòtil de Tessalònica i del Museu d'Història Natural de Rotterdamm podien donar-se per satisfets. Els treballs havien començat el 16 de juliol, amb l'objectiu d'estudiar un jaciment d'ossos de mastodont descobert accidentalment el passat mes d'octubre. Entre els especímens recuperats pel grup coordinat per la paleontòloga Evangelia Tsoukala destaca l'ullal de mastodont més gran del qual és té notícia i que fa 5 metres de longitud. El jaciment dataria del Pliocè tardà (2-3 milions d'anys d'antiguitat). Els paleontòlegs s'han compromès a retornar els especímens, un colp estudiats, a Milea, on seran exposats en el museu local.[@more@]

L'equip de l'excavació retratat al costat dels especímens tal com se'ls van trobar. Al costat dels dos ullals hi ha fragments de mandíbula i dels ossos dels melucs. Corresponen a un exemplar que faria 3,5 metres d'alçada i tindria una massa total de 6 tones.

Una descoberta accidental

Una febre constructora recorre el nord de Grècia, com s'esdevé amb tantes altres regions de la Conca Mediterrània. L'extracció d'àrids, com a conseqüència d'això, s'ha estès de forma accelerada. L'octubre passat el conductor d'una excavadora que treballava en aquest jaciment de sorra topà amb uns rocs. Els treballadors s'adonaren ràpidament que allò no eren simples rocs. Informades les autoritats, s'encarregaren els informes pertinents. Amb el curs acadèmic ja arrencat calia esperar, però, a l'estiu següent per organitzar una excavació arqueològica

Les restes de Mammut borsoni foren trobades en treballs rutinaris d'extracció d'àrids.

L'excavació

L'excavació fou fixada pels dies 16 i 25 de juliol. Els treballs científics serien dirigits per Evangelia Tsoukala, professora de paleontologia a la Universitat Aristòtil de Tessalònica. També hi participarien investigadors del Museu d'Història Natural de Rotterdamm, encapçalats per Dick Mol.

Fotografia feta des d'una grua als ossos tot just desenterrats del mastodont

El 22 de juliol ja fou convidada la premsa al jaciment. Es confirmava que els ullals constituïen un nou rècord de longitud, amb 5 metres.

L'exemplar

Tots els ossos desenterrats en aquesta excavació corresponen a un únic individu. Hi ha els dos ullals, part de la mandíbula i una bona representació de l'esquelet post-cranial (sobretot dels melucs). Hom li calcula una edat de 25-30 anys (podien viure normalment fins a 50-60 anys)

Els mastodonts europeus de fa 2 milions d'anys presentaven un ullals de dimensions descomunals. La seva dieta era fonamentalment folívora. El dibuix és de Remie Bakker, una de les màximes autoritats en la reconstrucció científico-artística de mastodonts i mamuts.

Un ullal incisiu

Per ullal entenem aquelles dents extremadament llargues que sobresurten de la boca tancada. Entre les dents dels mamífers hom troba incisius, canins, premolars i molars, en un nombre i disposició variables. En la dentició humana, salvant els primers incisius superiors, són els canins (superior i inferior) els que reben el nom d'ullal, mentre premolars i molars reben la denominació de queixal. Els ullals del porc senglar i de l'hipopòtam són els canins inferiors. Els ullals de mastodonts i elefants són un parell incisius superiors, el mateix que s'esdevé entre les morses. En el cas del narval és l'incisiu esquerra el que fa d'ullal o banya.

La història dels mastodonts i dels mamuts

Els elefants actuals pertanyen als gèneres Loxodonta (africà) i Elephas (asiàtic). En el passat la família dels elefants ha comptat amb molts altres representants, a tots els continents. Els mastodonts pertanyen al gènere Mammuthus, que s'hauria diferenciat d'Elephas fa uns 5,5-6,3 milions d'anys. Les primeres restes conegudes es corresponen a les espècies africanes M. africanavus (Àfrica del Nord) i M. subplanifrons (Àfrica central i del sud), que van viure fa uns 4-5 milions d'anys. Des de l'Àfrica del Nord, els mastodonts passarien a Euràsia i, a través de Beríngia, a Nord-amèrica.

D'espècies de mastodonts van haver-hi de totes mides i costums. N'hi havia de gegants, com el mamut imperial de Califòrnia (M. imperator), però també espècies nanes (M. lamarmorae a Sardenya, M. exilis a les illes del Canal de Califòrnia o la raça de mamut llanut de Wrangel).

En el marc d'aquesta diversitat trobem Mammuthus borsoni, una de les espècies típiques de mastodont europeu que vivien fa 2-3 milions d'anys. Ja han desaparegut les característiques dels primers mastodonts (com per exemple, la persistència d'un altre parell d'ullals, sorgits dels incisius inferiors), però es conserven d'altres (la disposició recta dels ullals). M. borsoni va viure en una època on amb prou feines hi havia poblacions humanes a Euràsia. Però, aviat, fa uns 1,8 milions d'anys els humans començarien a menjar mamuts, bé com a carronya o com a caça dels exemplars més febles.

La paraula 'mamut' se sol reservar a l'espècie més coneguda i difosa, el M. primigenius, que sorgeix fa 300.000 anys i es troba especialment adaptat a les condicions climàtiques de la passada era glacial. Aquest mamut llanut ja presenta un ullals curvats. Originat a Euràsia, va migrar també a Nord-amèrica. Fa 12.000 anys, les poblacions de mamuts comencen a declinar per un seguit de factors (canvi climàtic, pressió d'una caça humana més desenvolupada tecnològicament, etc.) i desapareixen en àmplies regions dels dos continents. Aquesta extinció també afecta a d'altres espècies de mastodonts autòctones de Nord-amèrica (com el mamut imperial o el mamut nan de les illes californianes). Encara sobreviuran races nanes de mamut llanut en illes d'Alaska i de Sibèria. Hom calcula que els darrers mamuts van desaparèixer a l'illa de Wrangel el 1700 a.C.

Lligams:

De langste slagtanden ooit, notícia del Museu d'Història Natural de Rotterdamm.

Massive mastodon tusks discovered in Greece, notícia de MSNBC.

Greek mastodon find 'spectacular', notícia de la BBC.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada