Un estudi provisional comprova l’eficàcia del darunavir-ritonavir en el tractament de la infecció per HIV

Retrovirologia clínica: La síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA) ja fa anys que en dades de morbilitat i mortalitat (3·106 morts anuals) és la malaltia infecciosa de més impacte en les poblacions mundials i, particularment, en l'Àfrica meridional. La SIDA és el resultat eventual de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (HIV), que en l'actualitat pateixen uns 40 milions de persones (amb 5 milions de noves infeccions anuals). L'alta taxa evolutiva d'aquests tipus de virus explica les dificultats per trobar-hi una vacuna. També explica que en pacients infectats per HIV alguns fàrmacs antiretrovirals perdin eficàcia amb el temps. Aquests fàrmacs actuen sobre punts concrets del cicle vital de l'HIV i generen una pressió selectiva que afavoreix les variants del virus que hi són resistents. Ara per ara, l'única forma d'eludir aquestes resistències és l'ús de tractaments combinats (que redueixen la pressió selectiva) i l'existència de tractaments de reserva que puguin suplir els fàrmacs que perden eficàcia en un malalt concret. La revista Lancet publica aquesta setmana un estudi clínic sobre la seguretat i eficàcia d'una nova combinació, el darunavir-ritonavir, en pacients infectats per HIV-1 i que estan sota tractament des de fa anys. L'estudi, coordinat per Bonaventura Clotet, de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti, Badalona), mostra per la nova combinació una eficàcia similar a la d'altres antiretrovirals en ús.[@more@]

w

Estructura química del darunavir

El tractament antiretroviral en la infecció per HIV i la SIDA

El progrés de la infecció de l'HIV afecta específicament una subpoblació clau de limfòcits T (CD4+), coneguts com a "cel·lules auxiliars o helpers", els quals vehiculen la resposta immunitària específica. La caiguda d'aquesta subpoblació per sota del llindar de 2·105 cèl·lules/ml defineix clínicament la SIDA i obre la porta a les infeccions oportunistes. Per això, els tractaments contra la SIDA han de començar tan bon punt s'ha detectat serològicament la infecció.

En l'actualitat el tractament consisteix en una teràpia antiretroviral d'alta activitat (HAART), adreçada a combatre el cicle reproductiu del virus. L'objectiu no és eliminar-lo sinó estabilitzar crònicament la infecció. Normalment la HAART es basa en la combinació tres fàrmacs que pertanyin, si més no, a dues de les següents classes farmacològiques:

inhibidors de la retrotranscriptasa (RTI). La retrotranscriptasa (rev) és un dels enzims essencials del cicle reproductiu dels retrovirus, ja que permet la síntesi d'ADN viral a partir de les còpies d'ARN viral produïdes per la cèl·lula infectada. La retrotranscriptasa capta desoxirribonucleòtids sintetitzats per la cèl·lula infectada per fabricar l'ADN viral. Alguns RTI actuen precisament perquè són estructuralment anàlegs d'aquests desoxirribonucleòtids (els NtRTI) o bé dels seus precursors desoxirribonucleòsids (els NRTI). D'altres RTI tenen estructures diferents (els NNRTI) i inhibeixen la retrotranscriptasa a través de llocs d'unió diferents.

inhibidors de la proteasa (PI). La proteasa és un enzim víric necessari per transformar la proteïna viral originària en els diferents fragments que s'integran en la partícula vírica infecciosa. Si la retrotranscriptasa és necessària per sintetitzar el genoma de la partícula vírica, la proteasa ho és per fabricar-ne el proteoma.

inhibidors de la fusió. La fusió és el procés pel qual la partícula vírica allibera el seu contingut infectiu a una nova cèl·lula. Si les dues classes anteriors de fàrmacs actuen en la fase post-infectiva del cicle reproductiu del virus, aquesta tercera classe ho fa en la fase pre-infectiva. En l'actualitat, però, únicament hi ha aprovat un fàrmac d'aquesta mena, l'enfurtivide.

Habitualment s'utilitzen combinacions de dos NRTI amb un PI, o bé de dos NRTI amb un NNRTI.

El darunavir i el ritonavir

El darunavir (catalogat inicialment com a TCM114) és un PI. Desenvolupat per Tibotec, té com a nom comercial "prezista". El 23 de juny del 2006 fou aprovat per la FDA en combinació amb el ritonavir.

El ritonavir és també un PI. Desenvolupat per Abbott, té com a nom comercial "norvir". Fou un dels primers PI aprovats per la FDA, el 1996, sempre que se l'utilitzés amb combinació amb d'altres fàrmacs antiretrovirals.

Estructura química del ritonavir

Els estudis POWER 1 i 2

Abans d'ésser aprovat un fàrmac ha de passar per una sèrie de fases: fase 0 (estudis in vitro i en animals de laboratori), fase I (assaigs en voluntaris sans per avaluar la seguretat, tolerància, distribució i metabolització), fase IIA (assaigs en pacients per fixar les dosis i vies d'administració més adients), fase IIB (assaigs en pacients sobre eficàcia) i fase III (assaigs ja més amplis on es compara l'eficàcia amb els tractaments acceptats). Una vegada aprovat, encara caldrà vigilar en una fase IV tots els reports d'efectes adversos o de manca d'eficàcia.

Els estudis POWER 1 i 2 pertanyen a la fase IIB. Parteixen d'estudis anteriors que han indicat que el ritonavir pot reforçar l'activitat d'altres PI, tot reduint-ne la dosi necessària (i disminuint els efectes adversos que presenten en generals els antiretrovirals). El seu objectiu és avaluar la seguretat i eficàcia d'una combinació fixada de darunavir i ritonavir. Aquesta combinació consistiria en dues administracions orals diàries de 600 mg de darunavir i 100 mg de ritonavir.

L'estudi és aleatoritzat, en el sentit que els pacients que accedeixen a formar part són dividits a l'atzar en dos grups: un rep un tractament estàndar de PI i l'altre grup rep aquesta combinació nova de darunavir i ritonavir. Participen centres hospitalaris d'Europa (Barcelona, París, Brussel·les, Colònia, Milà), de Nord-amèrica (Boston, Nova York, Miami, Dallas, Los Angeles) i d'Austràlia (Sidney). El protocol de POWER 2 es troba inscrit al registre nord-americà. En tots dos casos és Tibotec qui finança l'estudi.

Resultats provisionals

Els resultats publicats a Lancet cobreixen un subgrup de pacients que ja han arribat a les 48 setmanes de tractament o als quals se'ls va haver de retirar el tractament abans. En total 110 pacients van rebre darunavir-ritonavir i 120 pacients van rebre d'altres PI.

Una de les formes centrals d'analitzar l'eficàcia d'un tractament és en la reducció de càrrega viral (avaluada mitjançant determinacions quantitatives d'ADN viral). Normalment només es consideren reduccions si s'aconsegueix de davallar la càrrega viral en un ordre de magnitud (reducció a una desena part dels nivells inicials). El darunavir-ritonavir va reduir en 61% dels casos la càrrega viral, mentre que en l'altre grup de pacients aquesta xifra no arribà a un 15%. Les taxes d'efectes adversos són similars entre tots dos grups

.

Per Bonaventura Clotet aquest estudi mostra que es pot afegir el tractament darunavir-ritonavir en les opcions terapèutiques adreçades a pacients infectats per HIV que ja fa anys que es tracten amb antiretrovirals.

Lligams:

Efficacy and safety of darunavir-ritonavir at week 48 in treatment-experienced patients with HIV-1 infection in POWER 1 and 2: a pooled subgroup analysis of data from two randomised trials. Bonaventura Clotet, Nicholas Bellos, Jean-Michel Molina, David Cooper, Jean-Christophe Goffard, Adriano Lazzarin, Andrej Wöhrmann, Christine Katlama, Timothy Wilkin, Richard Haubrich, Calvin Cohen, Charles Farthing, Dushyantha Jayaweera, Martin Markowitz, Peter Ruane, Sabrina Spinosa-Guzman and Eric Lefebvre. The Lancet DOI:10.1016/S0140-6736(07)60497-8.

Altres posts:

Primer assaig a gran escala de MRKAd5 HIV-1, una vacuna preventiva contra la SIDA.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada