1906: Annus mirabilis per la catalanística

L’any passat, 2005, celebràvem els Cent Anys de l’Annus mirabilis d’Albert Einstein, amb tres articles cabdals pel desenvolupament de la física moderna: l’efecte fotoelèctric, la relativitat especial i l’aplicació del moviment brownià a la neixent física quàntica. El 1906 conté per la catalanística una densitat fins i tot superior d’esdeveniments cabdals. S’hi posen les bases materials del futur Diccionari Alcover-Moll, s’hi celebra el Congrés Internacional de la Llengua Catalana i s’hi dibuixa l’esquema general de funcionament de l’Institut d’Estudis Catalans.[@more@]

L’excursió filològica de Schäder i Alcover

Quant al Diccionari Alcover-Moll, val a dir que el punt d’arrencada teòric és la Lletra de convit a tots els amics de la llengua catalana (1900, i commemorada el 2000 com l’Any Alcover). El 1901 apareix el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, editat igualment per Antoni Maria Alcover. Però el procés autodidàctic i voluntarista d’Alcover no pren tota la volada científica fins l’estiu del 1906: durant quaranta dies, Alcover i Bernhard Schädel recullen dades lingüístiques per diverses contrades del Pirineu. Aquesta excursió filològica fou commemorada el passat mes d’agost (*).

L’organització del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana

Aquesta setmana han tingut lloc el gruix d’actes del Centenari del Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Just fa cent anys s’aplegaven al Teatre Principal de Barcelona, sota la presidència d’Antoni Alcover, els més de 3.000 congressistes, catalans i d’altres nacions, filòlegs, historiadors i escriptors, acadèmics i diletants.

La comissió tècnica del Congrés era formada per Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Josep Pijoan i Joaquim Casas Carbó.

A banda dels actes comuns, el Congrés s’organitzà en tres seccions:

– Secció Filologicohistòrica, presidida per Alcover. Es dedicà especialment a la descripció de la variabilitat diacrònica i sincrònica del català (és a dir, a la variabilitat en l’espai-temps).

– Secció Literària, presidida per Antoni Rubió. En la qual s’afermà la divisió tripartita, avui tan discutida, de la història de la literatura catalana en plenitud mitjaval, decadència i renaixença.

– Secció Sociojurídica, presidida per Ramon d’Abadal. Que contribuiria al desenvolupament de la primera etapa de la sociolingüística catalana.

En total s’hi presentaren 61 comunicacions, agrupades en 17 eixos temàtics. Poden semblar poques, però és que en aquella època hom era un xic més exigent en la qualitat de les comunicacions presentades a cogressos internacionals. Entre les 61 comunicacions, la que possiblement ha tingut més transcendència ha estat "Qüestions d’ortografia catalana", de Pompeu Fabra.

Els orígens de l’Institut d’Estudis Catalans

Les jornades d’octubre esperonaren la creació de l’Institut d’Estudis Catalans. Val a dir, però, que en la creació de l’IEC operava una altra corrent històrica diferent a la lligada a Antoni Maria Alcover. Una que mirava més a endreçar que a redreçar, més clàssica que gòtica, més sanguínia que melancòlica, i més flegmàtica que colèrica. Una que es corresponia millor als interessos i aspiracions dels sectors més dinàmics de la burgesia nacional, concentrada (per bé que no exclusivament) a Barcelona.

El 1906 és l’any de "La nacionalitat catalana", d’Enric Prat de la Riba. I és també l’any de la primera "Glosa" de Xènius a "La Veu de Catalunya". I és l’any de la publicació de "Els fruits saborosos". El noucentisme s’erigeix. Però, a més, ho fa en un context on encara conserva la seva multiplicitat, i encara ha de conviure amb els modernistes. Prat de la Riba és l’home idoni per aquest context. El 1905 era elegit diputat provincial pel districte segon de Barcelona. El 1907, en la mateixa legislatura, esdevé president de la diputació. El 18 de juny, un dictament de la diputació preveia la creació "d’un nou centre que podrà anomenar-se Institut d’Estudis Catalans". El 31 de juliol se n’aprova el reglament, que divideix l’Institut en quatre seccions: "història", "arqueologia", "literatura" i "dret".

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada