Resum cronològic de la revolució hongaresa del 1956

En la revolució hongaresa del 1956 conflueixen diverses lluites. De forma destacada, hi ha la reivindicació de la independència nacional front el seguidisme pro-soviètic. D’altra banda, la mobilització de les masses hongareses al voltant del govern d’Imre Nagy (i més enllà d’aquest govern) s’aconsegueix addicionalment per una sèrie de reivindicacions contra el burocratisme. Aquest caràcter composicional i, sobretot, el seu destí fallit fa que la revolució del 1956 sigui diversament interpretada segons els interessos socials dels diferents intèrprets.[@more@]

23.10.1956. Manifestació convocada per les organitzacions d’escriptors i d’estudiants sota el monument del general Józef Bem, heroi de la revolució hongaresa del 1848. Els manifestants canten "Nemzeti dal" (himne nacional semiclandestí) i onegen banderes sense l’escut estalinià. Els discursos tenen un clar signe nacional: "ja no serem esclaus". Els manifestants s’uneixen a la concentració davant del Parlament. Enfrontaments a Ràdio Budapest, per la irritació que provoquen les paraules del primer secretari del partit hongarès, que acusa escriptors i estudiants de "reaccionaris".

24.10.1956: Davant de la incapacitat de la policia hongaresa, i davant del fet que algunes unitats de l’exèrcit hongarès havien confraternitzat amb els manifestants, els tancs soviètics entren a Budapest i prenen posicions davant del Parlament. El mateix dia, és nomenat nou primer ministre, Imre Nagy, que fa propostes conciliadores per tal que les protestes no vagin a més.

25.10.1956: La policia hongaresa prova de dispersar a trets una nova concentració davant del Parlament. Però en el decurs del dia anterior, part dels manifestants s’han armat i hi responen. Amb tot, no s’hi pot impedir una massacre. El que volia ser una demostració de força del sector pro-soviètic es capgira: els dirigents d’aquest sector se’n van a Moscou, i el tàndem Nagy-Kádár pren els regnes del govern i del partit. El moviment s’escampa definitivament per tot Hongria. Arreu sorgeixen consells revolucionaris, alguns dels quals prenen el poder local, i es fa a una crida a la vaga general. En els dies següents Nagy provarà d’aglutinar aquest moviment en una Guàrdia Nacional.

27.10.1956: Nagy qualifica els revolucionaris de "moviment democràtic ample de masses", i en conseqüència anuncia un govern que inclou ministres no integrants del partit estalinià. Es parla d’un gir cap a la neutralitat bèl·lica (a l’estil de Iugoslàvia) i d’un règim socialista pluri-partidista (partit socialdemòcrata, partit dels petits propietaris, partit nacional dels camperols).

28.10.1956: S’arriba a un alt al foc generalitzat entre les tropes soviètiques i les forces revolucionàries a Budapest. La situació fora de Budapest és de relativa tranquil·litat.

30.10.1956: Es retiren els darrers efectius soviètics de Budapest, mentre les autoritats soviètiques ofereixen la possibilitats de renegociar la presència de tropes en territori hongarès. Nagy demana el suport pel seu govern dels "òrgans locals autònoms i democràtics formats durant la revolució". També comencen a funcionar consells obrers en la gran indústria i en la mineria: es revoquen les normes de producció disposades pels buròcrates i s’inicia un intent d’autogestió en el marc dels principis econòmics socialistes.

1.11.1956: Forces soviètiques creuen la frontera oriental de la República d’Hongria. En resposta, el govern de Nagy, amb el suport de Kádár, declara la neutralitat d’Hongria i, en conseqüència, l’abandonament del Pacte de Varsòvia.

3.11.1956: Després de jugar amb la promesa de negociacions, s’inicia la intervenció soviètica. Budapest queda encerclada.

4.11.1956: Les tropes soviètiques tornen a entrar a Budapest, però ara a sang i foc. El govern Nagy resisteix fins que es veu forçat a acceptar un acord d’evacuació. Kádár fa un gir de 180º i declara que "cal posar fi als excessos dels elements contra-revolucionaris". Així Kádár anuncia la formació d’un govern pro-soviètic sota la denominació de "govern revolucionari obrer i camperol d’Hongria". Però això no suposa la fi de la lluita. Tampoc no ho suposa el fet que l’Exèrcit Hongarès deixi fer als tancs soviètics.

10.11.1956: Després de gairebé una setmana de lluites en les àrees industrials de Budapest i rodalies, els darrers resistents arriben a un alt al foc amb les tropes soviètiques. Fins el 19 de desembre sobreviuen consells revolucionaris locals, que són tractats com a interlocutors per les tropes soviètiques.

Hungary: workers’ councils against Russian tanks. Mike Haynes. International Socialism. 112 (2006).

A risen people – against Stalinism, for workers’ democracy. Norma Prendiville. Militant Irish Monthly. (1986).

1956. The Hungarian Revolution. Council Communist Pamphlet (1986).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada