Escacs d’amor: vermelles juguen i guanyen

Cau la nit, i en el cel, aquests dies, amb el permís de la lluna creixent, són dues les llumeneres que dominen el firmament vespertí. Venus, lluent com ella sola en trobar-se en elongació màxima oriental, domina el cel de ponent entre les constel·lacions de Sagitari i Capricorn. Març, més discret, per d’una rojor que el delata, es troba a la constel·lació del Carner, i en oposició al Sol. És un cel que ens convida a pensar en com el mite fa de Venus i Març, de l’Amor i de la Mort, de la Bellea i de la Guerra, muller i marit. Entre ells dos, Mercuri fa, tot sovint, de mitjancer. Aquest simbolisme dels tres planetes (en conjunció el 30 de juny del 1475) va fer que tres literats del segle d’or valencià com eren Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar, adoptessin, en la primera partida moderna d’escacs registrada per la literatura europea, respectivament, els rols de Març, Venus i Mercuri. El passat 7 de novembre, J. A. Garzón Roger presentava a València "El regreso de
Francesch Vicent
" (*), obra que reivindica el Libre dels jochs partitis del scachs en nombre de 100 (1495), de F. Vicent, el primer tractat d’escacs que es va imprimir en la història. L’obra de Vicent s’inspirava precisament en el poema a tres de Castellví, Vinyoles i Fenollar, composat el 1475.[@more@]

Les colors dels contendents

De jochs partitis n’hi ha hagut a totes les civilitzacions, des de l’antic Egipte a l’antiga Xina. Els escacs, però, s’han dut la palma del prestigi, i no és insòlit que se’n disputi l’origen. A partir possiblement de la influència xinesa, es desenvolupa a Índia cap el segle VI d.C., el xaturanga, i es difon després a Pèrsia (xatranj). L’etimologia mostra que és a través de la cultura persa que el joc permea als països àrabs i d’allà als romans. El comte Ermengol d’Urgell ens serveix de testimoni de la primera referència escrita a aquest joc, en lliurar un escaquer amb les seves peces (capturat als sarraïns) al monestir lengadocià de Sant Gil. En la segona meitat del segle XV, València, juntament amb diferents centres italians, dóna lloc als escacs moderns.

Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar, inspirats per una conjunció que uní, en la mateixa constel·lació del Bou, els planetes Venus, Març i Mercuri, com a estels matutins, poc abans de la sortida del Sol. Aquesta inspiració astronòmica els decideix a explotar tot el simbolisme del joc dels escacs, a crear una partida perfecta, emmarcada en un poema perfecte.

Les partides d’escacs són cosa de dos, i per tant, dels tres un ha de quedar al marge. És Bernat Fenollar (Mercuri), qui es reserva la funció de donar "les leys e pactes qu’entre·ls jugados se duen servar".

Els jugadors, Castellví i Vinyoles, es contraposen:

– Jugador: Castellví (vermelles = blanques) vs. Vinyoles (verdes = negres).

– Joc: Març (Castellví) vs. Venus (Vinyoles). El déu de la guerra contra la dea de la bellea.

– Nom: Amor (Castellví) vs. Glòria (Vinyoles). El desig de conquesta de Març, front el desig de preservació e glòria de Venus.

– Ensenya: Vermella (Castellví) vs. Vert (Vinyoles). Els colors vermell i verd serien substituïts, de forma ja definitiva, pel blanc i el negre, de forma que els escacs el seu actual bicolorisme d’escaquer i figures. Març és vermell (ferro) i Venus és vert (bronze).

– Rei: Rahó (Castellví) vs. Honor (Vinyoles). La raó masculina contra l’honor femenina.

– Reina: Voluntat (Castellví) vs. Belea (Vinyoles). De nou l’activitat masculina (voluntat) contra la passivitat (contemplació) femenina. En l’original persa, aquesta peça era el farzin o ministre. A Europa adquireix la denominació de reina i la versatilitat dels seus moviments.

– Rocs: Desigs (Castellví) vs. Vergonya (Vinyoles). Es repeteix l’esquema masculí-femení. El mot roc s’interpretà com a fortificació, però l’original persa, rukh, vol dir carro, l’element amb menys maniobrabilitat de l’exèrcit.

– Cavals: Laors (Castellví) vs. Desdenys (Vinyoles). Les llaors de Març són respostes amb desdenys. La figura del caval és correspon, en l’origina persa, al cavaller.

– Orfils: Pensaments (Castellví) vs. Dolços Esguarts (Vinyoles). Contraposició inversa a l’anterior. L’orfil és l’orifany, és a dir l’elefant armat de l’exèrcit persa. En molts països europeus, la figura es cristianitza en forma de bisbe.

– Peons: Serveis (Castellví) vs. Cortesies (Vinyoles). Corresponent-se als dons que suposadament s’intercanvien els dos sexes.

Vuit per vuit són 64 les cases del taulell. Per això el poema, intitulat Scachs d’amor, es composa de seixanta-quatre cobles. Cada cobla té nou bordons i rima ABABABACC. En cada cobla els bordons s’agrupen en quatre (ABAB) + tres (ABA) + dos (CC).

Les seixanta-quatre cobles s’agrupen en 3+60(20×3)+1:

– tres cobles d’introducció (Març, Venus, Mercuri).

– seixanta cobles que es corresponen a vint moviments. En cada moviment mou Març (les vermelles sempre són les que comencen la partida), després Venus, i Mercuri explica cadascuna de les vint normes del joc.

– cobla final de mat.

Podem seguir a la perfecció la partida: 1. e4 d5 2. exd5 Qxd5 3. Nc3 Qd8 4. Bc4 Nf6 5. Nf3 Bg4 6. h3 Bxf3 7. Qxf3 e6 8. Qxb7 Nbd7 9. Nb5 Rc8 10. Nxa7 Nb6 11. Nxc8 Nxc8 12. d4 Nd6 13. Bb5+ Nxb5 14. Qxb5+ Nd7 15. d5 exd5 16. Be3 Bd6 17. Rd1 Qf6 18. Rxd5 Qg6 19. Bf4 Bxf4 20. Qxd7+ Kf8 21. Qd8# 1-0. I possiblement es tracti de la primera partida d’escacs de la qual ha quedat registre.

Comença la partida

Les primeres tres cobles (1-27) fan d’introducció. Mart i Venus trien peces, i Mercuri ens explica el significat del número seixanta-quatre:

"fon lo Temps, partit per nits y dies (2), un quadre fent les primeres clausures (4); lo qual per creu parti ’n quatre natures de temps divers (16); y apres, seguint ses guies, de quada part feu quatre ’guals figures (64); e, dividint sots tal pacte la resta, un sis y hun quart suma tota la llesta".

El primer moviment avancen dues cases (a la quarta casa), els peons, respectivament, del rei vermell i de la reina verda. Mercuri aprofita llavors per recordar-nos la regla que diu "la pessa toquada hagia d’esser jugada". En el segon moviment hi ha les primeres preses: el peó vermell al peó verd, i la reina verda al dit peó vermell. Després d’això, en treure Març el cavall de la reina, la reina verda torna a la casa inicial.

1. e4 d5 2. exd5 Qxd5 3. Nc3 Qd8. Bordons 1-108.

La reina vermella ha de pendre l’orfil de l’altra reina

L’orfil del rei vermell surt a la quarta casa i, en resposta, surt a la tercerca el cavall del rei vermell. En el cinquè moviment, són el cavall del rei vermell i l’orfil de la reina verda qui es mouen. El cavall del rei vermell és sacrificat a canvi de l’orfil de la reina verda, que és pres per la dama vermella.

4. Bc4 Nf6 5. Nf3 Bg4 6. h3 Bxf3 7. Qxf3 e6. Bordons 109-216.

La dama vermella desplega una ofensiva

La reina vermella fa un canvi de joc. L’atac per la banda de la reina verda té èxit. Són presos el roc i el cavall de la reina verda, mentre Març únicament perd el darrer cavall que li restava.

8. Qxb7 Nbd7 9. Nb5 Rc8 10. Nxa7 Nb6 11. Nxc8 Nxc8. Bordons 217-325

L’orfil del rei vermell dóna sus al rei vert

En el dotzè moviment s’arriba al primer sus pel rei vert. El cavall de la reina verda pren l’orfil, però llavors és la dama vermella la que dóna sus al rei vert.

12. d4 Nd6 13. Bb5+ Nxb5 14. Qxb5+ Nd7 15. d5 exd5. Bordons 326-434.

Venus se la juga amb l’orfil del rei i la dama

"Aquest combat se venç de tal manera, que·l vençedor fuig i·l vençut spera", diu Venus. Cal jugar les oportunitats que li resten, i basa l’ofensiva en l’orfil del rei i en la pròpia dama.

16. Be3 Bd6 17. Rd1 Qf6 18. Rxd5 Qg6 19. Bf4 Bxf4. Bordons 435-543

Les vermelles fan escac i mat

L’enrocament és un invent de l’Europa renaixentista. I la València quatre-centista és encara una ciutat mitjaval. Així, com que ja sabíem que Venus havia de cedir a Març, les vermelles guanyen. En efecte, amb l’enrocament en el moviment 20, el rei verd hauria pogut escapar al sus que li donaven, alternativament, la dama i el roc vermells. És clar que l’enrocament del rei vermell també hauria blocat qualsevol iniciativa de la reina verda. Però com que de cobles n’hi havia d’haver 64, en el moviment 21 s’hi dóna mat al rei verd. Això de mat vé de l’expressió persa xah mat (el rei és acabat, l’arrel indogermànica mat també forma el nostre verb matar). D’aquesta expressió, pronunciada [∫akmat] o [∫kakmat] prové la paraula [skak].

Vint normes pels escacs moderns

Vegem ara, desplegades, les vint normes enunciades per Fenollar:

1. Lo tocat se hagia de jugar. Tocada, jugada, res de penediments. O com es diu "Puys fet es, fet se
sia!
"

2. Lo pres una volta se hagie de pendre. Les peces preses resten catives, i per tant cal rumiar-s’ho dues vegades abans de sacrificar-ne cap a l’enemic.

3. Si haveu senyalat o tocat la casa, metau-vos en ella. És una norma similar a la primera, i vàlida per les peces que, a diferència dels peons, poden triar moviment.

4. Que el rei puga anar a terça casa en lo primer lanç. La innovació de la possibilitat de moure els peons inicialment a la quarta casa data d’aquest període. També ho fa aquesta quarta norma que, però, fou abandonada poc després.

5. Qu’ab lo salt de la tercera lo Rey no puga pendre. Excepció de la norma anterior i, com aquella, en desús en l’actualitat.

6. Qu’el Rey no salte a la tercera sobre les altres pesses. Segona i lògica excepció de la quarta norma. Com les dues anteriors, l’opció de l’enrocament ha predominat sobre elles en la forma moderna.

7. Qu’el Rey no salte a la tercera per llevar-se de sus. En situació de sus, el rei no pot fer servir la quarta norma esmentada. Com les tres anteriors, també aquesta norma ha quedat en desús.

8. Que lo Rey no sia pres o ferit, mas que l’avisen, so es donant li sus. Ferit vol dir en situació d’escac, i pres vol dir mat. L’oponent té l’obligació de dir sus si es posa en situació de pendre el rei.

9. Que’l Rey, puix li donen sus, se hagie de levar o cobrir. Si al rei li donen sus, cal que s’hi interposi una peça (cobrir) o cal que es retiri de la casa amenaçada (llevar).

10. Cascú deu jugar sa tanda e no dos tretas arreu. És la norma de l’alternança en el moviment. La introducció de l’enrocament, on hi ha moviment simultani del rei i un roc, la limitarà.

11. No es juga llanç falç. A cada peça li correspon uns determinats moviments (llanços). No es pot fer moure un cavall com si fos un roc perquè li convingui.

12. Que’l Peo no puga passar sens batalla. Aquesta norma prioritza prendre els peons que se li creuin, però no és del tot obligatòria, i el peró "pot passar de llarch".

13. Rey ab rey no puxen combatre. Donat els moviments dels reis, i el fet que mai no poden moure’s a una casa amenaça, tampoc no podrien mai combatre ni volent-ho.

14. Lo mat offegat. És l’abandonament de la partida quan es veu inviable escapar a una situació de mat.

15. Lo mat robat. Es produeix quan al rei ja no li queda "pus gent que·l defense".

16. Lo mat comú. Es produeix quan el rei ja no pot moure’s a cap casa no amenaçada. És així com acaba la partida que hem vist.

17. La Reyna vagie aixi com tots, sino Cavall. Una de les innovacions introduïdes és precisament aquesta. La reina passa a poder moure’s en línia recta, horitzontal, vertical o diagonal, a qualsevol distància. Abans, la reina tenia aquesta capacitat pel moviment en diagonal, i en vertical o horitzonal tan sols podia moure’s una casa a cada jugada.

18. Lo Peo no puga muntar a Dama, ni hagie pus d’una Dama. Si el peó arriba a la vuitena casa (la primera del contrari), ja no podria avançar més com a peó. Llavors podia muntar a una altra peça. En el joc mitjaval el peó, en aquest cas, es bescanviava per una Reina. Fenollar limita aquests bescanvis a les altres peces. Aquesta norma, però, no ha sigut mantinguda en els escacs moderns. I, com deia, Fenollar, "<i>consenten fer mil Reynes per malicia</i>". En l’onzena partida del Campionat del 1927 entre Capablanca i Alekhine hi hagueren alhora dues reines blanques i dues reines negres.

19. Que les Reynes no es puguen pendre la una ab l’altre. Una altra de les innovacions no reeixides de les normes de Fenollar.

20. Si’s pert la Reyna, que sia perdut lo joch. Si la norma anterior contribuïa a allargar les partides, aquesta les redueix. Com la innovació anterior, aquesta limitació no fou incorporada als escacs moderns.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada