El dos grans poemes homèrics, els composés qui els composés, constitueixen, per dir-ho així, l’albada de la literatura europea. Atenes, Alexandria, Roma, París, Londres, Berlin, filòsofs, reis, emperadors, lliurepensadors, poetes, arqueòlegs, han retornat contínuament a Homer, a la concepció tràgica de l’existència, a la còlera d’Aquil·les, a la sagacitat d’Odisseu. Entre aquesta tirallonga de seguidors del mític aedos joni, hi hagué Friedrich Schiller, que celebrà especialment el Cant 23è de la Ilíada i judicà que la vida ja pagava la pena de viure ni que fos únicament per sentir o llegir aquest cant. Aquest cant, 23è, el penúltim, relata com la còlera d’Aquil·les després que Agamemnó li hagués arrabassada Briseida s’esvaeix per la pena pel seu company d’armes i amic estimadíssim, Patrocle. La recuperació del cadàver de Patrocle, encara estès en el camp de batalla, els funerals i l’aparició del difunt ocupen la primera meitat del cant. En la segona part Homer narra les diferents proves dels jocs funeraris fets en memòria de l’heroi caigut.
[@more@]
El plany per Patrocle
Malgrat el nom que tradicionalment se li assignat, la Ilíada no s’ocupa de tot el cicle mitològic de la ciutat d’Ilion o Troia, ni tan sols de la guerra, igualment mítica, entre l’expedició aquea i la ciutat asiàtica, sinó d’una part cabdal del desenllaç d’aquesta conflagració. Després de nou anys de guerra, i entrats en el desè (i últim), el campament aqueu és víctima d’una pesta. La pesta serà interpretada com un càstic als aqueus que, en una campanya col·lateral, havien capturat Criseida, la filla d’un sacerdot d’Apol·lo. Així Agamemnó, el rei de Micenes i cabdill dels aqueus, es veu obligat a retornar la seva captiva a la casa paterna i, en un gest arbitrari, decideix suplir la pèrdua prenent-li a Aquil·les, el més brillant dels guerrers aqueus, la seva captiva particular Briseida. De llavors ençà, Aquil·les entra en còlera i es nega a lluitar en una guerra que, al capdavall, han urdit Agamemnó i Menelau per qüestions personals i en la qual ell mai no hi hauria participat si no fos pels enganys i falses promeses dels dos germans atreides.
Tot i aquesta decisió, Aquil·les no prohibeix de lluitar al seus companys, els mirmidons, ni tampoc al seu gran amic Patrocle. Després de la retirada d’Aquil·les, els troians aconsegueixen d’alleugerir la pressió aquea i es disposen a resoldre favorablement la guerra. Així, de dia en dia, els troians guanyen posicions i duen finalment el combat davant mateix de les naus aquees. En el decurs del carnatge següent, Aquil·les tan sols reacciona després de la mort de Patrocle, es reconcilia amb Agamemnó, surt a la lluita. Aquil·les venja Patrocle i mata Hèctor, la darrera esperança del bàndol troià.
En cessar el combat, els morts són molts, però el més plorat, a la ciutat, és Hèctor. Els aqueus se saben triomfadors, i amb aquest esperit retornen a les naus. Els mirmídons, per exigència d’Aquil·les resten en el camp i van en direcció al cadàver de Patrocle, per plorar-lo. Els genets i els carros s’hi apropen al cadàver i hi fan tres voltes rituals, mentre Aquil·les promet de llençar als gossos el cadàver d’Hèctor, i de degollar dotze fills de noblesa troiana davant la pira funerària de Patrocle. Debades proven els altres guerrers aqueus de fer que Aquil·les es renti per presentar-se en la tenda d’Agamemnó, més aviat és el fill de Tetis qui fa que els aqueus participin en un banquet funerari en honor de Patrocle.
L’ombra de Patrocle
Finalitzat el banquet, tothom plega per anar a dormir després del dia potser més dur de tota la guerra. Tots, menys Aquil·les i els seus, que resten a voramar. Vençut per la son, contempla l’ombra de Patrocle, escena que exemplifica la visió de la vida d’ultratomba que planarà per tota la Grècia pre-cristiana. L’ombra declara que, mentre resti insepult el seu cadàver, no se li permetrà creuar l’Estígia i entrar en el reialme dels morts. També anuncia Patrocle la mort d’Aquil·les, que tindrà lloc, ja fora de l’abast de la Ilíada, als peus de les muralles de Troia, pocs mesos després. Quan Aquil·les es disposa a abraçar l’ombra, aquesta s’esvaeix en l’aire, però el somni ha sigut tan clar que el guerrer confessa l’existència de l’Hades.
Entre els encàrrecs de l’espectre de Patrocle fa a Aquil·les hi ha la d’ésser enterrat al costat seu. En temps històrics hi havia prop de Troia la tomba ‘oficial’ d’Aquil·les i Patrocle, lloc de pelegrinatge. En el quadre, de Johann Heinrich Schönfeld, pintat el 1635, és Alexandre qui homenatja als herois.
Els funerals de Patrocle
L’endemà s’alça la pira funerària de Patrocle, feta de troncs d’altes alzines de la muntanya d’Ida. Aquil·les ofrena llavors al seu amic difunt la pròpia cabellera, la mateixa que el seu pare, Peleu, havia promès al rei Esperqueu si mai tornava a veure el fill amb vida. El sacrifici, aquí, és doble, ja que Aquil·les renuncia simbòlicament a retornar a Tessàlia. Més cruents són els altres sacrificis, amb els quals Aquil·les alimenta la pira de Patrocle i que culminen, tal com havia promès amb el de dotze joves nobles troians captius. Per un moment pensa de llençar-hi també el cadàver d’Hèctor, però no ho fa car encara pensa en deixar-lo pels gossos, de forma inútil, s’ha de dir, ja que la protecció d’Afrodita manté incorrupte el cadàver del príncep troià.
La cursa de carros
Retirades ja les cendres de Patrocle, Aquil·les no està disposat a cloure els actes d’homenatge i convoca uns jocs funeraris, amanits de calders, trípods, cavalls, mules, bous i, diu Homer, significativament, "fins a dones de bella cintura i el gris ferro". El ferro innovació de l’època, més estès en l’època d’Homer que en la dels mítics guerrers aqueus, encara no ha substituït les armes de bronze. Similarment, Homer també adopta els jocs del segle VIII a.C., dels quals començaven ja a destacar els d’Elis, per transportar-los a l’època heroica.
Per la cursa de carros, els premis són: primer premi, una dona industriosa i un trípode; segon premi: una egua prenyada; tercer premi: un calder sense utilitzar; quart premi: dos talents d’or; cinquè premi: un altre calder, de menor capacitat que l’anterior, però també nou de trinca.
En aquest cas els premis són per l’àuriga i no, com succeïa en els Jocs de l’època clàssica, pel propietari dels cavalls. Es tracta de bigues, és a dir de carros impulsats per dos cavalls.
Hi participen: Eumel Admètida; Diomedes Tidida; Menelau Àtrida; Antíloc Nestòrida; Meriones de Creta. Els llocs de sortida s’assignen a sort, amb la mà innocent d’Aquil·les: Antíloc, Eumel, Menelau, Meriones i Diomedes.
Resultats: 1. Diomedes. 2. Antíloc. 3. Menelau. 4. Meriones. 5. Eumel.
Aquil·les, però, proposa de premiar Eumel amb l’euga. El pare d’Antíloc, Nèstor, protesta. Aquil·les resol finalment respectar l’ordre de premis, i afegir per Eumel, de regal, la cuirassa de bronze d’Asteropeu. El cinquè premi, el calder menor, és lliurat a Nèstor per Aquil·les, "com a record dels jocs funeraris de Patrocle".
La boxa
La boxa o pugilat és la segona de les proves.
Premis: 1. Una mula ben resistent. 2. Una copa de dos cossos.
Participants: Epeu Panopeida; Euríal Mecisteida.
Resultat: Epeu noqueja sense gaires problemes Euríal.
La lluita
La tercera prova també és un esport de contacte: la lluita.
Premis: 1. Trípode gran, valorat en dotze bous. 2. Dona laboriosa, valorada en quatre bous.
Participants: Àjax Telamònida; Odisseu Laertíada.
Resultats: Com que l’objectiu és elevar el rival per damunt del terra, i els dos contendents eren de forces i habilitats similars, el combat s’allargà moltíssim. Aquil·les va haver d’aturar-lo. Àjax i Odisseu reberen premis d’igual valor, però no se’ns diu quins.
La cursa
La quarta prova és la cursa de velocitat.
Premis: 1. Cratera d’argent, fabricada a Sidó i que Patrocle havia rebut del príncep troià Licaó en pagament de rescat. 2. Un bou. 3. Mig talent d’or.
Participants: Àjax Oilida; Odisseu Laertiada; Antíloc Nestòrida.
Àjax va primer, i Odisseu, en veure que no l’atrapa, prega a Atenea. Àjax perd en relliscar amb els fems dels bous sacrificats en la pira de Patrocle.
Resultat: 1. Odisseu. 2. Àjax. 3. Antíloc.
En recollir el primer, Antíloc, el més jove, fa una reflexió sobre la generació anterior, la dels seus dos rivals. La generació d’Odisseu i Àjax, certament, té en Troia la darrera aventura, després d’haver començat a lluir-se en Tebes amb els epígons. Aquesta generació és la segona gran generació heroica, sempre enfosquida per les fites dels seus pares: la cacera del porc de Calidó, l’expedició dels Argonautes, la guerra contra Tebes, etc.
El combat armat
La cinquena prova, i tercera de contacte, és la del combat armat, l’objectiu del qual és fer vessar sang al contrari.
Premis: 1. Espasa tràcia. 2. Les armes de Sarpedó, una de les darreres vícimes de Patrocle. En aquest cas, el segon premi se’l repartiren els dos combatents, als quals també concedirà Aquil·les un banquet.
Participants: Àjax Telamònida; Diomedes Tidida.
Àjax aconsegueix de perforar l’escut de Diomedes, però sense ferir-lo. Diomedes llavors prova ja directament de ferir Àjax al coll, la qual cosa fa que els aqueus aturin el combat.
Resultat: Aquil·les concedeix l’espasa a Diomedes.
El disc
Sisena prova i primera de llençament.
Premis: 1. Bloc de ferro.
Participants: Polipetes Piritoida; Leonteu Ceneida; Àjax Telamònida; Epeu Panopeida.
Epeu fa un llençament ridícul. Leonteu el supera fàcilment. Àjax depassa la senyal de Leonteu. El rei lapita Polipetes, però, guanya de llarg.
Resultats: 1. Polipetes. 2. Àjax. 3. Leonteu. 4. Epeu.
L’arc
Setena prova. Els participants han d’encertar un colom lligat al màstil d’una nau.
Premi: 1. Deu destrals, pel qui encerti en el colom. 2. Deu semi-destrals, pel qui encerti en la corda que lliga el colom.
Participants: Teucre Telamònida; Meriones de Creta. Es juguen a sort qui dispara primer.
Teucre, sense encomanar-se a Apol·lo dispara, i el déu li fa errar el colom, però no la corda. El colom, alliberat, se’n va volant. Però Meriones arrabassa l’arc a Teucre i, encomanant-se a Apol·lo i prometent-li una hecatombe, i no tan sols encerta el colom en ple vol, sinó que el torna a clavar en el màstil.
La javalina
´
Última prova dels jocs.
Premis: 1. Calder, valorat en un bou. 2. Llança de bronze.
Participants: Agamemnó Àtrida; Meriones de Creta.
Aquil·les suspén la prova, tot dient que tothom coneix la superioritat d’Agamemnó en els llençaments. Així Agamemnó rep directament el primer premi, i Meriones el segon.
Conclosos els jocs, els aqueus marxen reconfortats. Aquil·les, en canvi, torna a recaure en un accés violent que pagarà el cos d’Hèctor… Però això ja pertany al vint-i-quatrè i darrer cant.
