Arxiu de la categoria: 4. L’Animal

Nfumu Ngui (v.1964-2003) és l’únic goril·la albí del qual tenim notícia. Benito Mañé l’1 d’octubre del 1966 el va descobrir prop de Rio Campo (Río Muni, Guinea Equatorial) i va matar tot el grup familiar per fer-se amb la cria, … Continua llegint →

Un article de la revista Nature presenta el genoma del celacant africà (Latimeria chalumnae). Just enguany fa 75 anys que Marjorie Courtenay-Latimer va descobrir per a la ciència un especímen viu del que seria el tipus de l’espècie de nova … Continua llegint →

Paleoantropologia: La imatge icònica de l’evolució humana continua essent la imatge linial, d’esquerra a dreta, d’un Australopitechus, un Homo habilis, un Homo erectus, un Homo heidelbergensis i un Homo sapiens. Aquesta imatge vol reflectir el llinatge humà. En certa mesura, … Continua llegint →

En el paradigma més difós sobre la classificació biològica, una agrupació natural d’espècies és aquella formada per totes les espècies (passades, presents i futures) que descendeixen d’un ancestre comú concret. Aquest és l’ideal de la cladística, definir com a grups … Continua llegint →

En la tradició eurasiàtica occidental, les sabors bàsiques són quatre: dolça, salada, àcida i amarga. Aquest nombre quatre es vincula a la doble combinació dels opòsits fred-calent i humit-sec, i als quatre elements (terra, aigua, aire i foc). En la … Continua llegint →

Biologia molecular: El dogma de la biologia molecular, confegit en els anys 1960, ens diu que l’àcid desoxirribonucleic (ADN) és la molècula que emmagatzema la informació genètica, gràcies a la capacitat de replicar-se. Aquest ADN es transcriu en molècules d’àcid … Continua llegint →

El binomi oviparisme-viviparisme consisteix en diferenciar entre els animals que neixen d’ous i els que ho fan de mares vives. Val a dir, que en moltes espècies cal parlar d’un ovoviviparisme, situació intermitja. Per això, autors com Thierry Lodé fan … Continua llegint →