En bona mesura, el cicle de l’aigua a Mart es redueix a la transició directa entre l’estat sòlid i l’estat gasós. En quina mesura, però, hi ha aigua líquida a la superfície marciana? La baixa pressió atmosfèrica i el règim de temperatures és força desfavorable per a l’aigua líquida pura, però no tant per a l’aigua salada. Algunes formacions geològiques, com les línies (lineae) recurrents de pendents, tenen un caràcter estacional que podria explicar-se per l’acció de corrents d’aigua salada estacionals, que fluirien en l’estació càlida (250-300 K). Ahir es va publicar un article on s’analitzen dades espectrals de la Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de quatre regions amb línies recurrents. Les dades corresponen a la presència de sals hidratades, probablement perclorat de magnesi, clorat de magnesi i perclorat de sodi. És un indici químic directe de la hidratació de materials superficials corresponent a fluxos d’aigua.
