En un article de 31 pàgines, A. Garrett Lisi exposa una possible unificació matemàtica de tots els camps del model estàndar i de la gravitació. Aquesta unificació es compatible amb un univers quadri-dimensional (tres dimensionals espacials i una de temporal).
[@more@]
Lisi comença amb una referència a l'article recent de Max Tegmark on es defensava que l'univers físic és la "instantació" de tota matemàtica possible. Per Lisi, però, aquesta definició pot restringir-se a una matemàtica "concisa, elegant i unificada" i que sigui coherent amb la nostra experiència.
El punt de partida han de ser:
– la teoria quàntica de camp i el model estàndar de partícules i interaccions que descriu, del que cal destacar l'excel·lència predictiva
– la relativitat general és una teoria de la gravitació que sorgeix de la geometria pura d'Einstein, i que és a la par elegant i efectiu en el seu camp (la interacció gravitatòria).
En una crítica a la teoria de les cordes desenvolupada fins ara, Lisi alerta contra les construccions matemàtiques més complexes, que risquen d'allunyar-se de la realitat i, per tant, de la falsejabilitat. La seva justificació, en tot cas, dependrà de noves troballes empíriques (com les derivades del Gravity Probe B i d'altres iniciatives similars, tant en el camp cosmològic com de la física de partícules en altes energies).
Lisi avança a partir d'una descripció geomètrica de la "taula periòdica" de les partícules del model estàndar. I en el marc d'aquesta descripció geomètrica analitza el possible inseriment de la interacció gravitatòria. Amb passos successius arriba a l'estructura matemàtica E8 que, com diu Hermann Nicolai (*1952), és la més bella de totes, però també molt complexa. Les arrels del politop octodimensional E8 són 240, i cada una es correspondria a un "camp de partícula elemental".
La falsejabilitat experimental de la teoria proposada per Lisi no és a la mà, de moment. La clau es troba en les noves partícules, no recollides pel model estàndar, que apareixen arran de la introducció de dos nous números quàntics (X i w).
La teoria E8 es presenta doncs com a candidata a la teoria del tot que unifiqui les teories quàntiques de camp (electrodinàmica i cromodinàmica) amb la teoria gravitatòria de la relativitat general. L'acceptació d'aquesta teoria E8 com a conseqüència de la verificació empírica de les partícules que ens promet obrirà sens dubte un nou camí en la comprensió del nivell més fonamental del nostre univers. Com es lligui això als altres nivells de la matèria, dels astres, dels éssers vius, de les entitats conscients i de les civilitzacions és quelcom que ja es debat.
