La visibilitat mediàtica sobre el canvi climàtic: els contrarians en tenen més que els científics

Alexander Michael Petersen, Emmanuel M. Vincent i Anthony LeRoy Westerling publiquen un article a Nature Communications sobre la visibilitat mediàtica en el camp de canvi climàtic. En aquesta recerca han seleccionat 386 científics experts i 386 contrarians prominents i n’han seguit la petjada digital a través de 200.000 publicacions científiques i 100.000 articles de premsa, tots ells en llengua anglesa. Els contrarians analitzats apareixen en un 49% més d’articles mediàtics que els científics. Si hom es limita als mitjans convencionals, aquest excés de visibilitat es redueix a un 1%. Els nous mitjans de comunicació, doncs, contribueixen, segons aquests tres investigadors, a la producció i consum de desinformació sobre el canvi climàtic. El remei, segons Petersen et al., és una major implicació dels científics climàtics en el discurs científic i públic, alhora que periodistes i editors professionals haurien de contrarestar l’atenció desproporcionada que reben els contrarians.

Xarxa de citació d’articles de recerca sobre el canvi climàtic

Una base de dades de 121.729 articles de premsa

Alexander Michael Petersen i Anthony LeRoy Westerling són membres del Management of Complex Systems Department i de l’Ernest and Julio Gallo Management Program de la School of Engineering de la University of California, a Merced. Westerling també és membre del Sierra Nevada Research Institute, de la mateixa universitat. Emmanuel M. Vincent és membre de Medialab, Sciences Po, a París. Westerling i Vincent són membres del Center for Climate Communication, de la UC de Merced.

Petersen et al. parteixen del consens científic que existeix des de començament de segle sobre l’existència, origen i importància de canvi climàtic antropogènic. Si bé la immensa majoria dels científics sobre el canvi climàtic coincideixen sobre el seu caràcter antropogènic, existeix un corrent d’opinió contrari que ha pres especialment força als Estats Units. Petersen et al. anomenen “contrarians” a aquells que, sense dedicar-se a la recerca científica sobre el tema, exerceixen un important paper en la comunicació política i científica. No inclouen, doncs, el 2-3% d’investigadors de la matèria que no tenen la convicció de l’origen antropogènic del canvi climàtic, els quals d’altra banda tenen un pes desproporcionadament inferior en la literatura científica sobre canvi climàtic.

En trobar les claus de l’èxit dels contrarians, Petersen et al. assenyalen biaixos cognitius (com el raonament motivat per valors personals o grupals) i influències externes (resposta a les elits polítiques, biaixos ideològics, cosmovisions culturals, experiències personals sobre l’oratge). També esmenten el rol de la premsa, però en aquest sentit es fixen especialment en el paradigma dels “nous mitjans” i la facilitació de la distribució de contingut a través d’internet.

Petersen et al. per a la seva recerca han comptat amb el suport de l’UC Merced. La recol·lecció, anàlisi i visualització de dades les ha fet Petersen, amb l’ajut d’A. Cooksey i L. D. Gaviria Jaraba.

En total, es recolliren 121.729 articles sobre canvi climàtic, entre articles de premsa, articles en-línia i articles de blogs. El període d’estudi anava de l’1 de gener del 2000 a l’1 d’octubre del 2016. Petersen et al. triaren aquesta darrera data per evitar la confusió vinculada a les eleccions presidencials de novembre del 2016 i la transició cap a l’Administració Trump. Els articles foren recollits de 7126 fonts informatives del MC Project. Dels articles analitzats, el 98,6% són en llengua anglesa.

Un primer filtre era destriar d’aquests 121.729 articles, els que eren repeticions (com ara seccions de blogs, de RSS feed, referències en portades), de manera que el nombre es reduí a 102.250.

Una base de dades de 198.789 articles científics sobre canvi climàtic

Fent servir la WOS Core Collection, Petersen et al. feren la cerca següent:
(Climate NEAR/5 Change OR Global NEAR/5 Warming OR Climatology OR Climate NEAR/5 Model OR Climate NEAR/5 Extrem) and (Climate).

Aplicaren aquesta cerca al període entre 1900 i 2016.

Una llista de 386 “contrarians”

Per elaborar aquesta llista, Petersen et al. fan servir tres fonts públiques:
la llista d’oradors de The Heartland Institute ICCC conference des de l’any 2008.
– la llista d’individus de DeSmogblog.
– la llista d’autors principals del report del 2015 de NIPCC.

Una llista de 386 científics

A partir dels gairebé 200.000 articles seleccionats, Petersen et al. ordenaren els autors d’acord amb el nombre de citacions netes. Seleccionaren els 386 autors més citats.

Una llista de mitjans destacats

D’acord amb el nombre d’articles de premsa seleccionats, Petersen et al. seleccionen 30 mitjans: The Guardian (amb 1949 articles), New York Times (1188), Washington Post (854), Daily Mail (806), Reuters (473), FOX News (431), Daily Telegraph (406), Washington Times (387), The Sacramento Bee (380), MSNBC (354), Associated Press (298), LA Times (287), Time (287), USA Today (285), Independent (260), The Denver Post (253), Wall Street Journal (244), BBC (243), Miami Herald (243), ABC News (235), CBC (212), Boston Globe (209), CNN (202), CBS News (193), NPR (146), Chicago Tribune (112), Globe and Mail (108), Deutsche Welle (92), NBC News (51), i Seattle Times (45).

Cinc categories de mencions en els articles de premsa.

Una submostra de 2556 articles foren llegits per tal de fer una classificació dels 772 individus estudiats:
– primera classe: individus que són esmentats però que no es troben activament implicats en el contingut de l’article.
– segona classe: individus que són citats amb contingut científic.
– tercera classe: individus que són citats sense contingut científic.
– quarta classe: individus que són citats amb un contingut contraposat.
– cinquena classe: individus que són autors de l’article.

La cobertura mediàtica sobre la recerca en canvi climàtic

En els darrers vint-i-cinc anys, la recerca sobre canvi climàtic i la cobertura mediàtica sobre aquesta recerca han crescut de manera continuada, amb la participació d’actors científics, públics, mediàtics i polítics. El terme “climate change” apareix en unes 10.000 frases d’articles mediàtics cada setmana, mentre que el terme “climate skeptic” ho fa unes 100.

Petersen et al. han seleccionat dos grups diferents: un de format per 386 científics altament citats en el camp del canvi climàtic i un altre de format per 386 contrarians (entre els quals hi ha acadèmics, científics, polítics i homes de negocis).

Val a dir que dels 386 contrarians seleccionats, n’hi ha 224 que apareixen com a autors d’alguns dels 200.000 articles científics seleccionats. Aquests 224 contrarians científics són autors de 3367 articles científics. La xifra és de 15 articles de mitjana, un valor que és 3,8 vegades inferior al típic entre científics dedicats al canvi climàtic. Per Petersen et al. això és un indici de la menor productivitat científica dels “contrarians”. També ho seria el fet que el nombre de citacions és 7,6 vegades inferior entre aquests 224 contrarians que tenen publicacions científiques respecte del valor típic dels científics dedicats al canvi climàtic.

De la llista de 30 mitjans destacats seleccionats per Petersen et al. deriven 11.233 articles. Dels 386 contrarians seleccionats, n’hi ha esments en 2482 articles, mentre que dels 386 científics seleccionats n’hi ha esments en 2463 articles. Això indicaria un excés de 0,77%.

La discrepància mediàtica arriba quan s’analitzen tots els articles mediàtics. Llavors 26.072 articles esmenten alguns dels 386 contrarians seleccionats, mentre que dels 386 científics seleccionats hi ha esments en 17.530 articles. Això crea un excés del 49% a favor dels contrarians.

Aquest excés del 49% es redueix a l’1% quan l’anàlisi es limita als 224 contrarians que tenen publicacions científiques. Són els contrarians no-científics els que reben més atenció entre els mitjans no-convencionals.

Quan l’anàlisi es limita a les 30 fonts més habituals de notícies, els 224 contrarians acadèmics tenen un excés de visibilitat del 38%. Petersen et al. ho atribueixen al fet que els mitjans convencionals tendeixen a seguir un criteri periodístic d’equilibri d’opinions.

Sobre els mitjans analitzats, Petersen et al. constaten que FOX News i, en menor mesura, el Washington Post, tendeixen a citar individus en notícies sobre el canvi climàtic sense motivacions científiques. The Guardian, New York Times i el Washington Journal són de les publicacions que més espai cedeixen a articles escrits per científics destacats sobre el canvi climàtic.

Adaptar-se als nous mitjans

La comunicació sobre canvi climàtic, assenyalen Petersen et al. ha d’adaptar-se a la fragmentació dels mitjans de comunicació. Posen com a exemple en aquesta direcció a , eina amb la qual científics experts poden anotar i esmenar informació mediàtica publicada sobre el canvi climàtic..

Lligams:

Discrepancy in scientific authority and media visibility of climate change scientists and contrarians. Alexander Michael Petersen, Emmanuel M. Vincent, Anthony LeRoy Westerling. Nature Communications 10: 3502 (2019).

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada