Supernoves, llamps, focs forestals, sabanització i bipedisme: Adrian L. Melott i Brian C. Thomas sobre el que passava fa 2,6 milions d’anys

Adrian L. Melott és professor emèrit del Department of Physics and Astronomy de la University of Kansas, a Lawrence. Brian C. Thomas és professor del Department of Physics and Astronomy de la Washburn University, de Topeka. Els dos signen una “nota geològica” que publicava ahir The Journal of Geology. L’article, que els autors havien presentat a la revista el passat 16 de novembre, i que la revista havia acceptat per a publicació aquest 3 de març, ha causat sensació. Amb el títol “From Cosmic Explosions to Terrestrial Fires?”, Melott & Thomas examinen una cadena causal que, fa 2,6 milions d’anys, hauria vinculat astronomia, meteorologia, fitosociologia i paleoantropologia.

Paisatge de sabana del Parc Nacional de Tarangire, a Tanzània

Un senyal de radiació de supernova de fa 2,6 milions d’anys

Melott & Thomas arrenquen el seu article repassant els indicis que assenyalen que fa 2,6 milions d’any, la Terra es va veure afectada per l’explosió d’una supernova (o més d’una) relativament properes.

Un augment de les tempestes elèctriques

Els raigs còsmics ionitzants originats en aquesta explosió (o explosions) provocaren en l’atmosfera terrestre cascades electrònics que feren de les tempestes elèctriques un fenomen més freqüent. Això alterà el cicle del nitrogen afavorint la deposició de nitrats. Però l’augment dels llamps també hauria provocat un augment en la taxa d’incendis forestals.

Un augment dels incendis forestals

L’augment del flux de nitrat en la superfície terrestre provocà una caiguda de les concentracions atmosfèriques de CO2 amb la consegüent reducció de l’efecte hivernacle associat a aquest gas. Això coincidiria amb un refredament global del clima fa 2,6 milions d’anys.

Pel que fa a l’augment de la incidència de focs forestals, Melott & Thomas assenyalen l’augment en aquest període dels dipòsits de sutge i de carbó.

Les alteracions climàtiques i, sobretot els incendis, haurien afavorit una transició dels boscos en sabanes en grans regions de la Terra, com al quadrant nord-oriental d’Àfrica.

Sabanes i bipedisme

La sabanització de l’Àfrica Oriental, al final del Pliocè, és considerat un dels processos motors de l’aparició del bipedisme en el llinatge humà.

D’aquesta manera, Melott & Thomas connecten un fenomen estel·lar com les supernoves amb l’aparició del bipedisme, a través d’una cadena de transformacions de clima i de vegetació.

Lligams:

From Cosmic Explosions to Terrestrial Fires. Adrian L. Melott, Brian C. Thomas. Journal of Geology doi.org/10.1086/703418 (2019).

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada