L’impacte en alimentació, energia i aigua de blancs, llatins i negres dels Estats Units

Aquesta setmana ha tingut un cert ressò en la premsa un estudi de Joe F. Bozeman III, Rayne Bozeman i Thomas L. Theis, de la University of Illinois at Chicago, publicat pel Journal of Industrial Ecology que du per títol “Superar les barreres a l’adaptació del canvi climàtic”. Es defineix com un “estudi sobre els impactes en alimentació-energia-aigua de la dieta americana mitjana per cada grup demogràfic”. Els grups demogràfics de la poblacions dels Estats Units que analitzen Bozeman et al. són “Black”, “Latinx” i “White”. Com que un comunicat de la UIC deia que “els hàbits alimentaris dels blancs produeixen la major part dels gasos d’efecte hivernacle”, mitjans conservadors s’han afanyat a posar aquest article com un exemple de la “ciència racial dels liberals”. Potser el que realment els molesta és una perspectiva que tracta les barreres socials per adaptar-se al canvi climàtic de la mateixa manera que ho fa amb les barreres ecològiques. També els deu molestar que l’estudi proposi un marc d’estratègies d’adaptació en tres fases que s’adreça a les barreres socioecològiques en la intersecció dels fets alimentaris, energètics i hidrològics. Bozeman et al. contemplen els impactes en l’ús de la terra, en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i en l’ús d’aigua que deriven del consum alimentari de la població dels Estats Units, i els diferencien en els tres grans grups demogràfics esmentats. Troben que la població blanca és la que fa més emissions de gasos d’efecte hivernacle per càpita (680 kg d’equivalents de CO2 cada any) i més impacte té sobre els recursos hídrics (328.600 litres anuals per càpita) per alimentar-se. La població negra és la que té més impacte per càpita en l’ús de la terra (1770 m2 cada any) pel consum d’aliments. Bozeman et al. pensen fer servir aquestes dades per planificar processos de conscienciació.

Canvi climàtic: terra, aigua i aire

Joe F. Bozeman III i Thomas L. Theis són investigadors de l’Institute for Environmental Science and Policy (IESP), de la University of Illinois at Chicago. Rayne Bozeman treballa al Department of Psychology de la Chicago State University. Aquest estudi fou finançat en part pel propi IESP i per un “Diversity Science, Technology, Engineering, and Mathematics Fellowship” de Bayer-Monsanto.

El canvi climàtic es manifesta en un augment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems que amenacen el desenvolupament econòmic i els serveis que ens presten els ecosistemes. Sequeres, inundacions, gebrades, fortes pluges i pedregades, si augmenten de freqüència, han de tindre un impacte sobre el sistema alimentari. Cap a mitjan del segle XXI, el rendiment de les collites al Mig Oest dels Estats Units hauran disminuït: la disminució en el rendiment de la collita de blat de moro tindrà un impacte directe també en la ramaderia.

Adaptar-s’hi a aquests canvis implica també una modificació de la base econòmica i ambiental del sistema alimentari. Aquesta adaptació té, naturalment, una sèrie d’obstacles: el desconeixement de les mesures d’adaptació, la insuficiència de les infrastructures agrícoles, reptes polítics i migratoris, etc. Bozeman et al. es fixen particularment en les consideracions socioecològiques sobre les mesures d’adaptació.

Les barreres socioecològiques inclouen factors sociològics i demogràfics. Per analitzar el sistema alimentari cal tindre també present l’energia i l’aigua necessàries per a la producció d’aliments. Les barreres apareixen en tres fases: la comprensió, la planificació i la gestió. En totes elles resulta important no menysprear les normes i valors culturals.

El sistema alimentari dels Estats Units consum el 80% dels recursos hídrics, el 50% de la terra i el 17% dels combustibles fòssils. El malbaratament alimentari és darrera del 28% de la petjada de carboni dels Estats Units. El transport del sector alimentari suposa el 33% de les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle.

La modelització

La valoració del cicle vital dels productes alimentaris contempla quatre etapes: 1) producció i processament; 2) preparació i consum; 3) impactes humans i ecosistèmics; 4) governança i política.

L’impacte en aliments-energia-aigua resulta d’un sumatori que contempli, per a cada aliment, la freqüència de consum i l’ús de terra, energia i aigua per produir-lo. Els aliments es classifiquen en sis grans grups: 1) verdures; 2) fruites; 3) aliments proteics; 4) productes làctics; 5) grans sencers; 6) olis.

De les verdures, hom té present el bròquil, la mongeta tendra, l’enciam, els tomàquets i les patates. De les fruites, les pomes, les taronges, les cireres, les maduixes, el raïm i les móres. Dels aliments proteics, la soja, la carn de vedella, els ous, la carn de porc, la carn d’aviram, les ametlles, les nous i la tilàpia. Dels productes làctics, la llet. Dels grans, l’arròs, el blat de moro, el blat, la pasta.

La base de dades FCID forneix informació demogràfica sobre el consum per càpita de 500 productes alimentaris derivats de 7.000 àpats diferents. Aquestes dades també integren informació racial i ètnica, i així Bozeman et al. poden distingir tres grans grups:
– “non-Hispanic Black”.
– “Latinx” (és a dir “Mexican American” i altres categories classificades com a “Hispanic”).
– “non-Hispanic White”.

Aquests tres grups suposen el 92,4% de la població dels Estats Units (que és d’un total de 326.971.407 persones). En queden fora els nadius americans, els asiàtics i els oceànics. Els “blancs” (en el sentit de “blancs no-hispànics”) són els 61,3%; els “llatins” són el 17,8%; els “negres” (en el sentit de “negres no-hispànics”) són el 13,3%.

L’impacte de l’alimentació de la població dels Estats d’Units

De les verdures i hortalisses, les patates són l’aliment amb un impacte ambiental més intens. De les fruites, la poma. Dels aliments proteics, la carn bovina. Dels grans, el blat. Però d’aquests mentre que el blat és que té un major impacte en consum d’aigua, és la carn bovina la que encapçala els impactes en terra i en emissió de gasos d’efecte hivernacle.

En termes generals, els blancs tendeixen a consumir els nivells més elevats dels aliments amb un impacte ambiental més intens, amb l’excepció de les pomes.

De manera agregada tenim:
– la població dels Estats Units té un impacte alimentari per càpita sobre la terra de 1740 m2 per any. Aquesta xifra s’eleva a 1770 en la població negra, i és de 1710 per als llatins, mentre que per als blancs baixa a 1550.
– la població dels Estats Units té un impacte alimentari per càpita d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de 660 kg CO2e per any. Aquesta xifra puja a 680 per a la població blanca, i queda en 640 per als llatins i en 600 per als negres.
– la població dels Estats Units té un impacte alimentari per càpita sobre l’aigua de 324.000 litres per any. Aquesta xifra puja a 328.600 per als blancs, i baixa a 311.800 per als negres i a 307.600 per als llatins.

Per Bozeman et al. aquestes dades haurien de facilitar l’arribada a consensos entre els grups demogràfics dels Estats Units per a comprendre la necessitat d’adaptar el sistema alimentari al canvi climàtic. En la planificació tenen en comptes els factors de lideratge, tant pel que fa a la preparació dels líders existents com de l’aparició de nous lideratges.

Bozeman et al. també consideren la rellevància de les seves dades en el programa SNAP de beneficis alimentaris. Els perceptors de la SNAP no reflecteixen la població generals dels Estats Units: els blancs en representen el 36,7% dels perceptors, els negres en són 26,1% i els llatins en són el 17,1%. Adreçar-los cap al consum d’aliments amb un impactes menys intensiu seria una de les mesures recomanades per Bozeman et al.

En termes més generals, Bozeman et al. proposen que la FDA desenvolupi un programa d’etiquetatge d’aliments que inclogui informació sobre l’impacte en ús de terra, emissió de gasos d’efecte hivernacle i de consum d’aigua.

Lligams:

Overcoming climate change adaptation barriers: A study on food–energy–water impacts of the average American diet by demographic group. Joe F. Bozeman III, Rayne Bozeman, Thomas L. Theis. Journal of Industrial Ecology, 12859 (2019).

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada