L’habitabilitat subsuperficial de Terra durant l’Hadeà

Hom anomenà “hadeà” el primer eó geològic de la Terra, que abasta els primers 600 milions d’anys de l’existència planetària. El nom d’Hadeà a les condicions infernals (d’Hades) que regnaven com a conseqüència del procés d’acreció planetària i de la desintegració d’una càrrega superior d’elements radioactius. L’acreció, de fet, encara prenia la forma de freqüents col·lisions amb petits asteroides. O de no tan petits, car se suposa que l’impacte de la Terra amb el planeta Teia conduí a l’ejecció dels materials que donaren lloc a la Lluna. Fos com fos, és normal que hom assumís històricament que en aquest període la Terra no era habitable, i que els primeres formes de vida aparegueren en l’eó següent, l’arqueà, potser fa 3800 milions d’anys. De totes maneres, la tendència actual és fer retrocedir aquesta data. El geofísic Robert E. Grimm i el planetòleg Simone Marchi, del Southwest Research Institute de Boulder (Colorado) han modelitzat els efectes tèrmics del bombardament d’asteroides durant l’Hadeà sobre els primers quilòmetres de l’escorça planetària. Les conclusions les publicara en forma d’article el proper 1 de març a la revista Earth and Planetary Science Letters

Efectes tèrmics directes de l’acreció planetària sobre l’escorça terrestre durant l’Hadeà

Els efectes del bombardament perllongat en l’habitabilitat subsuperficial de la Terra durant l’Hadeà i el primer Arqueà

Un dels inconvenients per penetrar en la història de la Terra en l’Hadeà, és que els processos de circulació de l’escorça n’han esborrat gairebé tot rastre. Existeixen, però, materials datables en l’Hadeà, com zirconis. Alguns d’aquests zirconis detrítics es devien formar en presència d’aigua líquida, la qual cosa indica que, si més no en intervals, hi havia aigua líquida, sinó en la superfície terrestre, si en les capes subsuperficials.

Grimm & Marchi modelitzen l’evolució tèrmica de l’escorça terrestre durant l’Hadeà tenint present estimacions recents sobre el nivell de bombardament d’asteroides. Particularment, consideren els meteorors de majors dimensions (>100 km de diàmetres), que són els que produïen en la superfície terrestre enomes làmines de material fos.

Volums d’habitabilitats definits per temperatures compatibles amb l’aigua líquida

L’habitabilitat es defineix d’acord amb condicions de temperatura i pressió en les quals l’aigua es pugui trobar en estat líquid. Grimm &
Marchi modelitzen l’evolució de l’escorça durant el primer miler de milions d’anys (fa 4,5-3,5 milions d’anys). Segons el seu model tèrmic,
els volums d’habitabilitat creixen de manera continuada en el període. La tendència del bombardament a disminuir en intensitat promou aquest procés de refredament.

L’habitabilitat de la Terra hadeana

Hom anomena “esterilització global” a la desaparició completa del volum d’habitabilitat de l’escorça terrestre. El model de Grimm & Marchi mostra que això únicament abasta els primers 100 milions d’anys del període analitzat. De totes maneres, el bombardament és prou intens com per produir renovacions completes de la superfície terrestre en diverses ocasions durant el primer Hadeà (fa 4500-4200 milions d’anys). Ara bé, en el període posterior l’impacte tèrmic ja no és global. La formació de làmines de fusió com a conseqüència de grans impactes té un impacte limitat en l’espai i el temps i, en fer-se cada vegada més rars els grans impactes, la continuïtat de l’escorça queda com més va més garantida.

Les possibles biosferes subsuperficials de la Terra hadeana, doncs, tenien la capacitat de regnerar-se després d’un d’aquests impactes, a través de la infiltració d’aigües subterrànies. No obstant, Grimm & Marchi no descarten fenòmens d’esterilització global com a conseqüència de la formació d’atmosferes de vapor o de silicat-vapor.

Lligams:

Direct thermal effects of the Hadean bombardment did not limit early subsurface habitability. R. E. Grimm, S. Marchi. Earth Planet. Sci. Lett. 485, 1-8 (2018).

Life may have been possible in Earth’s earliest, most hellish eon. Carolyn Gramling. Science News, 26.01.2018

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *