Els enfosquiments de l’estel variable KIC 8462852

La missió Kepler anotà tota una sèrie d’estels que presentaven oscil·lacions de lluminositat atribuïbles a trànsits planetaris. Entre aquests candidats, el 8462852 ha rebut una atenció particular d’ençà que Tabetha S. Boyajian en remarcà les peculiaritats. Hom especulà amb la possibilitat que aquestes peculiaritats es deguessin a alguna macrostructura artificial. De mica en mica, però, va aclarint-se el fenomen natural que podria explicar-ho tot plegat. Ara, en un article encapçalat per la mateixa Boyajian, uns 200 astrònoms exposen observacions fotomètriques realitzades sobre aquest estel.

Dues imatges de l’estel KIC 8462852, a l’infraroig (esquerra) i a l’ultraviolat (dreta)

Les caigudes de lluminositat de l’estel de Tabby

El maig del 2013 es tancava la missió Kepler. L’octubre del 2015 s’iniciava un programa de seguiment fotomètric de l’anomenat estel de Tabby Boyajian, KIC 8462852. El maig del 2017 es detectà una seqüència de caigudes de lluminositat, que continuà durant tota la sessió fins fa unes setmanes, quan la presència del Sol en la constel·lació del Sagitari impedeix observar aquest estel, situat en la constel·lació del Cigne.

Entre les caigudes, n’hi ha quatre de principals, que arriben a valors de l’1-2,5% de la lluminositat basal de l’estel. Es tracta de caigudes que duren dies o setmanes, i que han rebut els noms d’Elsie, Celeste, Skara Brae i Angkor.

Durant aquestes caigudes, no hi ha alteració aparent de l’espectre estel·lar o de la polarització. Sí que hi ha una envermelliment diferencial. Cal pensar doncs que aquests enfosquiments es deuen a la presència de pols ordinària (ben inferior a 1 micra de diàmetre) més que no pas de materials densos i opacs. No es descarta però que també es puguin deure a variacions intrínseques de la fotosfera estel·lar.

La família Elsie d’enfosquiments

La cronologia, en data juliana, va d’aquesta manera:
– JD 2457892 (18 de maig del 2017): es detecta una caiguda en la lluminositat de l’estel, que fou denominada “Elsie”.
– JD 2457893: “Elsie” arriba al nivell màxim d’enfosquiment.
– JD 2457900: l’estel ha tornat a valors normals de lluminositat. En total, Elsie ha durat uns 5 dies. L’entrada d’Elsie ha estat molt més brusca que la sortida.
– JD 2457922 (18 de juny): un segon enfosquiment, denominat “Celeste” assoleix un màxim d’enfosquiment. Hi seguiran uns 30 dies de depressió en la lluminositat.
– JD 2457974 (8 d’agost): Som al mig d’un tercer enfosquiment, designat com a “Skara Brae”, que arriba a una caiguda, durant unes hores, del 2% de la lluminositat basal.
– JD 2458006 (9 de setembre): Un quart enfosquiment, “Angkor”, que començà dos setmanes després de l’extinció de Skara Brae, arriba a un màxim. És el període d’enfosquiment més ràpid i sostingut (4 dies de durada).
– JD 2458050 (finals d’octubre): després d’Angkor es registra un augment de la lluminositat respecte els nivells basals de 0,5%, que comença a revertir.
– JD 2458100 (mitjans de desembre): es recupera la lluminositat basal.

Durant aquest període, es prengueren dades d’espectroscopia (a partir del 20 de maig del 2017), de fotometria d’infraroig, de polarimetria i de radioones (amb el Telescopi Allen de l’Institut SETI). No se’n detectaren variacions o senyals.

A partir dels registres, Boyajian et al. valoren diferents possibilitats de pols circumstel·lar (mida i composició química).

Vuit anys d’observacions

Des del 2009, hom disposa de dades sobre aquest estel, els primers quatre anys corresponents a la missió Kepler. La família Elsie d’enfosquiments del 2016 recorda a la família Q16 detectada per la missió Kepler, així com l’enfosquiment Skara Brae recorda l’enfosquiment D1540 observat per la missió Kepler. Els enfosquiments del 2017 han estat observats des de múltiples observatoris.

No semblen tractar-se de fenòmens purament periòdics. A més, cal comptar amb una tendència general a l’enfosquiment que fa davallar la línia basal de lluminositat. L’atribució més raonable d’aquests fenomens tindria a veure amb la dinàmica d’un núvol cometari.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *