“Halszkaraptor escuilliei”, un teròpod predador aquàtic de fa 72 milions d’anys

A través d’una microtomografia de raigs X amb contrast de fase, obtinguda en les instal·lacions d’un sincrotró, un grup de paleontòlegs liderat per Andrea Cau, del Museu Geològic i Paleontològic Giovanni Capellini de Bolonya, ha pogut estudiar un especimen de maniraptor ben preservat sense haver-lo d’extraure de la roca matriu, portada des de Mongòlia i data d’uns 70-75 milions d’anys. Cau et al. descriuen a partir d’aquest especimen un nou gènere, Halszkaraptor i una nova espècie, Halszkaraptor escuilliei, i ho fan en un article que sotmeteren a la revista Nature el 21 d’agost. L’article fou acceptat l’1 de novembre i es publica avui, 6 de desembre. H. escuilliei era un predador aquàtic, de coll llarg, amb les extremitats anteriors adaptades a la natació.

Una reconstrucció de “Halszkaraptor escuilliei”

La radiació dels maniraptors durant el Cretàcic

Si diem que les aus són dinosaures no diem cap bestiesa. Dins dels dinosaures, podem adscriure-les als saurisquis, i dins dels saurisquis entre els teròpodes. Dels teròpodes, entrarien dins dels celurosaures. Els primers celurosaures sorgiren a final del Triàssic. Devien ésser omnívors, amb la capacitat de combinar la predació amb la capacitat de digerir materials vegetals. Els celurosaures compartien un sacre relativament llarg, una cua amb extrem rígid, una ulna arquejada i una tíbia més llarga que el fèmur.

En el Cretàcic, un dels llinatges de celurosaures, els maniraptors, experimentaren una notable radiació. Sorgiren grups amb característiques morfològiques associades a l’ocupació de nous nítxols ecològics. Alguns esdevingueren voladors i altres corredors. Alguns llinatges de maniraptors adquiriren grans dimensions. I si n’hi hagué de grans depredadors, també n’hi hagué de maniraptors herbívors. A final del Cretàcic, tota aquesta diversitat s’extingiria. Tota? No, tota no. Un llinatge de maniraptors, les aus, havia de sobreviure durant el Cenozoic i fins els nostres dies.

Un especimen de maniraptor ben conservat

L’especimen estudiat per Cau et al. procedeix de Mongòlia, d’una formació datada de fa 70-75 milions d’anys. Es tracta d’un fòssil ben preservat, i que no ha estat completament extret de la roca. La microtomografia permet un estudi estructural sense haver de fer manipulacions addicionals que posin en perill aquesta integritat.

Els trets esquelètics que han pogut observar mostren particularitats fins ara no descrites amb maniraptor no-avià del Cretàcic, però que sí són compartides per aus i altres rèptils de vida aquàtica o semi-aquàtica. Es tracta d’un llinatge fins ara desconegut, vinculat a la família dels dromeosàurids, i així Cau et al. el classifiquen com a espècie nova, Halszkaraptor escuilliei.

Halszkaraptor escuilliei era un maniraptor amfibi, quelcom que fins ara no s’havia descrit entre els maniraptors no-avians. H. escuilliei era un predador de coll llarg, amb unes extremitats anteriors amb funció natatòria. En general, recorda morfològicament a les aus aquàtiques.

Lligams:

Synchroton scanning reveals amphibious ecomorphology in a new clade of bird-like dinosaurs. Andrea Cau, Vincent Beyrand, Dennis F. A. E. Voeten, Vincent Fernandez, Paul Tafforeau, Koen Stein, Rinchen Barsbold, Khishigjav Tsogtbaatar, Philip J. Currie, Pascal Godefroit. Nature doi:10.1038/nature24679.

A dinosaur with an unusual skill set (Nature News).



Aquesta entrada ha esta publicada en 4. L'Animal. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *