L’economia comportamentual (Richard H. Thaler; Premi Nobel d’Economia 2017)

Avui la Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha anunciat la concessió del Premi del Banc Nacional Suec en Memòria d’Alfred Nobel de l’any 2017 a Richard H. Thaler “per les seues contribucions a l’economia comportamentual“.

Richard H. Thaler

Richard H. Thaler (*East Orange, NJ, 12.9.1945) va estudiar a la Newark Academy, es va graduar a la Case Western Reserve University (1967). Es doctorà a la University of Rochester el 1974, amb la tesi “El valor de salvar una vida: una estimació de mercat”, realitzada sota la supervisió de Sherwin Rosen. Entre el 1978 i el 1995 fou professor a la Johnson Graduate School of Management. El 1995 passà a l’Escola de Negocis de la Universitat de Chicago, ocupant la càtedra Ralph and Dorothy Keller de Ciència i Economia Comportamentuals. És considerat un dels teòrics fundacional de les finances comportamentuals.

L’economia comportamentual

Si l’economia clàssica es fonamenta en la racionalitat dels subjectes, l’economia comportamentual s’adreça aquesta racionalitat des del punt de mira de les limitacions del comportament humà. La racionalitat humana s’aparta demanera sistemàtica de la racionalitat perfecta. En el 1980, Richard Thaler exposava les bases d’una teoria positiva de l’elecció dels consumidors. Ja abans de Thaler, la teoria del consumidor combinava aspectes normatius (basats en la maximització de la racionalitat del consumidor) i positius (que cerquen la descripció del comportament del consumidor). Thaler posava èmfasi en biaixos racionals com la subestimació dels costos de les oportunitats, l’elusió d’eleccions per evitar lamentar-se de les decisions o els prejudicis.

La psicologia humana s’allunya de la racionalitat perfecta en tres aspectes:
– les limitacions cognitives, o racionalitat restringida.
– els problemes d’autocontrol.
– les preferències socials.

Les limitacions cognitives

L’efecte de la dotació és el terme emprat per Thaler (1980) per referir-se a la tendència dels individus de valorar a l’alça els béns en la seva possessió. L’efecte de la dotació es relaciona amb l’aversió a la pèrdua.

Thaler (1985) desenvolupà un nou model de comportament del consumidor emprat un híbrid de psicologia cognitiva i microeconomia. El punt de partida era la codificació mental de les combinacions de guanys i pèrdues. D’això en resulta una avaluació de compres segons la “utilitat de transacció”. Aquesta teoria de la comptabilitat mental explicaria els processos pressupostaris informals dels consumidors. Les limitacions cognitives són enfrontades pels consumidors a través de la simplificació sistemàtica de l’ambient econòmic, bo i acceptant que les decisions preses siguin subòptimes en relació amb una racionalitat perfecta.

Els problemes d’autocontrol

Fins i tot acceptant la capacitat de prendre decisions racionalment òptimes, els agents econòmics presenten problemes d’autocontrol per a dur-les a terme. Així Thaler & Shefrin (1981) exposaven una teoria econòmica d’autocontrol. L’individu o organització pot ésser, en diferents moments, un planificador previsor o un executor miop. Aquest conflicte entre planificador i executiu pot desenvolupar-se de manera paral·lela al conflicte entre propietaris i gestors d’una companyia.

Thaler & Sunstein (2003), especialment a partir de la teoria econòmica de control, postulaven un “paternalisme llibertari”, en la qual les polítiques no-coercitives s’orientin a forçar la població a prendre millors decisions econòmiques.

Les preferències socials

El comportament econòmic dels individus es veu afectat per les preferències socials davant conceptes com la justícia o l’equitat. Alhora, aquestes preferències socials individuals també tenen una plasmació en el comportament col·lectiu. Thaler treballà aquesta qüestió en les “finances comportamentuals”, amb la participació múltiple d’investors i reguladors.



Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *