La teoria de contractes (Oliver Hart, Bengt Holmström; Premi Nobel d’Economia)

La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha anunciat la concessió del Premi del Banc Reial Suec en Ciències Econòmiques a Oliver Hart i Bengt Holmström “per les llurs contribucions a la teoria de contractes“.

Oliver Hart

Oliver Simon D’Arcy Hart (*1948) fou fill d’un matrimoni de metges, Philip D’Arcy Hart (1900-2006) i Ruth Meyer (ginecòloga). Es va graduar en matemàtiques en el King’s College de Cambridge (1969). Va fer el mestratge en economia a la Universitat de Warwick (1972) i el doctorat a Princeton (1974). Esdevingué després membre del Churchill College de Cambridge i professor de la London School Economics. En el 1984, passà al Massachusetts Institute of Technology (MIT) i, el 1993, a Harvard. Presidí del departament d’economia de Harvard entre el 2000 i el 2003.

Bengt Holmström

Bengt Robert Holmström (*Helsingfors, 18.4.1949) es va graduar en matemàtiques i ciències a la Universitat de Helsinki. Féu un mestratge després en recerca d’operacions a la Stanford University (1975), on també es doctoraria. Fou després professor associat en la Northwestern University (1979-1982). Ocupà la càtedra Edwin J. Beinecke de Gestió a Yale (1983-1994). Des del 1994 ocupa la càtedra Paul A. Samuelson d’economia del MIT. Fou membre del consell directiu de Nokia entre el 1999 i el 2012.

La teoria dels contractes

Bengt Holmström (1979) estudià la manera d’optimitzar un disseny contractual entre empreses i executius. Tenia en ment fonamentalment la contractació per part les societats accionarials del seu executiu en cap (CEO). El repartiment de la propietat deixa fins a cert punt els accionistes en la situació de no poder observar tota l’actuació del CEO, entrant doncs en una situació de risc moral. El principi d’informativitat de Holmström explicava com el contracte del CEO havia de lligar la paga a informació rellevant sobre la prestació del CEO (“pagament per objectius”). El contracte òptim ha d’equilibrar riscos i incentius.

Holmström estengué aquest model a altres situacions contractuals: 1) quan els empleats poden ser recompensats amb promoció professional (Holmström, 1983); 2) quan els empleats realitzen diverses tasques, de les quals la propietat tan sols observa alguns aspectes; 3) quan els membres d’un grup poden recolzar com a “free riders” en l’esforç d’altres membres (Holsmtröm, 1982).

En el 1983, Sanford J. Grossman & Oliver D. Hart tractaren la qüestió dels contractes incomplets. De fet, cap contracte pot arribar a especificar totes les eventualitats possibles. Això és especialment cert en contractes en l’àmbit de la recerca, desenvolupament i innovació. La teoria de Hart s’ocupà de l’assignació dels drets de control a les parts contractants sobre les circumstàncies no contemplades inicialment. La teoria de contractes incomplets ha estat aplicada en qüestions diverses: quan s’han de fusionar dues o més companyies (Grossman & Hart, 1986); quan cal optar per un finançament amb recursos propis o per endeutament; quan cal triar entre institucions de titularitat pública o privada (Hart, Schleifer & Vishny, 1996); entre contractació directa o externalització, etc.



Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *