Baselga, Esteller i Massagué: la recerca oncològica rep el XXVIII Premi Internacional Catalunya

Fa unes hores, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciava que el XXVIII Premi Internacional Catalunya seria concedit, per primera vegada, a ciutadans catalans. Concretament, els guardonats han estat Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué “per la seva revolucionària tasca, especialment en la recerca concològica, amb la qual han contribuït significativament a l’avenç de la biomedicina mundial“.

El president Puigdemont i la biòloga Anna Veiga, en l’anunci del guardó. Enrera, els tres guardonats, Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué

Josep Baselga i Torres

Josep Baselga fundà en el 1995 l’Institut Oncològic que du el seu nom, i que en el 2007 s’integrà en l’Hospital Quiron.

Josep Baselga va nàixer a Barcelona, el 3 de juliol del 1959. Es va llicenciar en Medicina en la Universitat Autònoma de Barcelona (1982), i s’hi doctorà en en el 1992. En el 1996 esdevingué Cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, així com director del Departament d’Oncologia Mèdica, Hematologia i Oncologia Radioteràpica d’aquest centre. Des del 2010 compagina la direcció del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i la de la Divisió d’Oncologia de l’Hospital General de Massachusetts.

Baselga realitzà el primer assaig clínic sobre l’ús de l’anticòs monoclonal anti-HER2 (el trastuzumab o herceptina) en el tractament de càncer de mama avançat HER2+. Més tard, liderà el desenvolupament clínic d’un altre anti-HER2, el pertuzumab (perjeta). També participà en l’estudi que aprovà l’ús de l’everolimus, un inhibidor de la protein-cinasa mTOR, en el tractament del càncer de mama hormono-dependent.

Manel Esteller Badosa

Manel Esteller va nàixer a Sant Boi de Llobregat, el 1968. Es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1992. Va doctorar-se en el 1996, amb un treball sobre la genètica molecular del carcinoma de l’endometri. A la Universitat de St. Andrews va treballar en la genètica molecular del càncer de mama hereditari. Entre el 1997 i el 2001 fou investigador post-doctoral a la Universitat de Johns Hopkins, on guanyà ràpida fama pels seus estudis sobre la metilació de l’ADN en processos tumorals humans, bo i remarcant el rol transformador de la hipermetilació de gens supressors de tumors. Entre el 2001 i el 2008 liderà el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). Des del 2008, és director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge, alhora que professor de genètica de l’Escola de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Les línies de recerca actuals del grup d’Esteller són:
– la definició de l’epigenoma de les cèl·lules tumorals, és a dir del seu perfil de metilació d’ADN i de modificacions d’histones, particularment en gens supressors de tumors i en seqüències repetitives, i com es relaciones aquestes alteracions en la regulació de la transcripció, en la reparació de l’ADN i en la inestabilitat cromosòmica.
– l’estudi de la maquinària i mecanismes epigenètics, com la funció de les ADN-metiltransfera o de les histona-desacetilases.
– l’estudi de mutacions de la maquinària epigenètica, amb mires d’escatir que explicarien les alteracions epigenètiques de les cèl·lules tumorals.
– l’assaig de fàrmacs epigenètics, en línies cèl·lules i en models murins, amb mires al seu ús com a fàrmacs antitumorals.

Joan Massagué i Solé

Joan Massagué va nàixer a Barcelona el 1953. Seguint la tradició familiar, estudià Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se, començà el treball de tesi en el Departament de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia, sota la direcció de Joan Josep Guinovart. La tesi, Regulació hormonal del metabolisme hepàtic del glicogen, la defensà reeixidament en el 1978. En el 1979 es traslladà a la Universitat de Brown (Providence, Rhode Island), on treballà en l’estructura del receptor de la insulina. Entre el 1982 i el 1989 fou professor de bioquímica a la Universitat de Massachusetts, i en el 1989 encapçalà el Programa de Biologia Cel·lular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center. En el 2003, passà dins de l’Sloan-Kettering, a dirigir el programa de Genètica i Biologia del Càncer, i des del 2014, és director d’aquest Institut.

El Laboratori de Joan Massagué, a New York, treballa sobre els mecanismes de l’homeostasi tissular i com intervenen en la metàstasi tumoral. Han treballat especialment en les vies de senyalització cel·lular del TGFβ, i com participen en el control de la pluripotència i la diferenciació en les cèl·lules indiferenciades i en l’homeostasi de les cèl·lules diferenciades. Aquesta recerca bàsica s’encamina a trobar dianes terapèutiques per previndre o tractar la metàstasi tumoral.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada