L’augment de l’àrea foliar mundial com a conseqüència de l’enriquiment atmosfèric de diòxid de carboni

L’ús de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas, etc.) i d’altres factors han provocat en les darreres dècades un augment constant de la concentració atmosfèrica de CO2. Això, juntament amb altres elements, suposa un augment de l’efecte hivernacle i, com a conseqüència, un canvi climàtic global, conegut com a escalfament antropogènic. L’augment atmosfèric de CO2 és contrarestat, només en part, per la captació dels oceans i l’assimilació per la vegetació terrestre. En els oceans això comporta una perillosa tendència a l’acidificació. Pel que fa a la vegetació terrestre, l’augment de CO2 tindria un efecte fertilitzant. Avui, a la revista Nature Climate Change, apareix un article que prova de quantificar aquest “enverdiment”, és a dir aquest augment de la superfície foliar. Per fer-ho estudien l’índex d’àrea foliar calculat amb imatges de satèl·lit que cobreixen el període 1982-2009, i proven d’esbrinar-ne les causes del canvi.

Els principals biomes continentals es defineixen principalment pel tipus de vegetació

Una anàlisi de l’evolució de la coberta vegetal

La recerca és el resultat d’una col·laboració internacional, si bé l’anàlisi ha estat realitzada per Zhu Zaichun, de l’Institut de Recerca de l’Altiplà Tibetà i de l’Institut Sino-Francès de Ciència de Sistemes de la Terra. Entre els coautors hi ha, entre molts d’altres, Josep Peñuelas, de la Unitat d’Ecologia Global de Cerdanyola del Vallès i Josep G. Canadell, del Projecte de Carboni Global de Canberra.

El període analitzat abasta del 1982 al 2009, i té com a principal paràmetre l’índex d’àrea foliar estimat per imatges de satèl·lit. Els autors investiguen quatre factors: 1) l’efecte de fertilització del CO2 atmosfèric, 2) la deposició de nitrogen atmosfèric, 3) el canvi climàtic, 4) els canvis en la cobertura vegetal. Per valorar aquests factors, utilitzen deu models d’ecosistema global.

Més enverdiment que enbruniment

Bona part de la superfície continental amb cobertura vegetal experimenta un augment de superfície foliar si hom integra les dades corresponents a l’estació de creixement. Aquest enverdiment afecta el 25-50% d’aquesta superfície. La tendència contrària, de reducció de l’àrea foliar, és present tan sols en 4% de la superfície.

La tendència a l’enverdiment es deuria en un 70% de l’efecte de fertilització de CO2, mentre que el rol dels altres tres factors considerats seria menor (9% per a la deposició de nitrogen; 8% per al canvi climàtic; 4% per als canvis de cobertura del sòl). L’efecte d’enverdiment promogut pel CO2 és nítidament dominant en la vegetació tropical. Ara bé, l’enverdiment registrat a l’Altiplà Tibetà s’explica pel canvi climàtic. En d’altres regions, com al SE de la Xina o a l’est dels Estats Units l’enverdiment es deu a canvis en la cobertura del sòl (abandonament de camps o canvis en les activitats agrícoles).

Aquesta entrada ha esta publicada en 2. La Terra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.