Correlacions entre estatura i índex de massa corporal i l’estatus socioeconòmic: un estudi del UK Biobank

El British Medical Journal publica aquesta setmana un estudi fet al UK Biobank que mostra com l’estatura (especialment, en homes) i l’índex de massa corporal (especialment en dones) es relacionen amb cinc variables socioeconòmiques (any de finalització dels estudis a temps complet; nivell educatiu; classe laboral; nivell d’ingressos; índex de deprivació de Townsend). L’estudi, signat per Jessica Tyrrell, Samuel E. Jones, Robin Beaumont, Christina M. Astley, Rebecca Lovell, Hanieh Yaghooktar, Marcus Tuke, Katherine S. Ruth, Rachel M. Freathy, Joel N. Hirschhorn, Andrew R. Wood, Anna Murray, Michael N. Weedon i Timothy M. Frayling, té en comptes els components genètic i no-genètic d’alçada i índex de massa corporal, i assenyala que “la gent amb sobrepès, especialment dones, es troben en una situació de desavantatge” i que “la gent més alta, especialment homes són en una d’avantatge”.

L’índex de massa corporal s’expressa com el quocient de la massa corporal amb el quadrat de l’estatura

El UK Biobank

Entre el 2006 i el 2010, el UK Biobank recrutà mig milió de voluntaris dels diferents països del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, d’edats compreses entre els 37 i els 73 anys. Els participants ompliren qüestionaris i foren entrevistats sobre dades personals, estat de salut i estils de vida. Se’ls prengueren mesures antropomètriques i de pressió sanguínia, i se’n recolliren mostres de sang, orina i saliva.

Una mostra de 120.286 persones del UK Biobank

Tyrrell et al. han treballat amb una subpoblació del UK Biobank, formada per 120.286 persones “of white British descent“. D’aquesta subpoblació, n’hi havia 119.669 de les quals hom tenia dades genètiques vàlides i se’n disposava de l’índex de massa corporal (IMC) i de l’estatura. La selecció d’aquest “grup ètnic”, l’autòcton de les Illes Britàniques, és justificada pels autors pel fet que és l’únic grup prou abundant com per fer l’estudi.

L’estatus socioeconòmic: cinc variables

Les cinc variables emprades per Tyrrell et al. són les següents:
– a) L’edat a la qual havien acabat els estudis a temps complet, que havia estat facilitada en qüestionaris de 82.543 persones de la submostra.
– b) El nivell educatiu, que traduïren en una dicotomia entre persones amb nivell educatiu de grau o professional (53.652 persones) o inferior (64.913 persones).
– c) la classe laboral (job class), que traduïren en una dicotomia entre feines no-qualificades (21.036 persones) i qualificades (55.698 persones).
– d) grups d’ingressos, segmentats per ingressos anuals de la llar de cinc nivells (separats per 18.000, 31.000, 52.000 i 100.000 lliures esterlines).
– e) índex de deprivació Townsend. Aquest índex, introduït per Peter Townsend en el 1988, es fixava en quatre variables (desocupació laboral, no tindre cotxe de propietat, no tindre habitatge de propietat, sobreocupació de l’habitatge).

Variables de salut

Tyrrell et al. tingueren en compte quatre variables de salut:
– si el participant havia declarat en el qüestionari que patia malaltia arterial coronària.
– si en l’exam el participant havia mostrat hipertensió o bé en el qüestionari havia dit que prenien algun fàrmac antihipertensiu.
– si el participant havia declarat que patia alguna malaltia crònica o discapacitat.
– si el pacient declarava patir diabetis de tipus 2.

Variants genètiques i randomització mendeliana

Pel que fa a l’estatura, Tyrrell et al. seleccionaren 396 variants genètiques que s’hi associen, i que per elles mateixen expliquen un 12,3% de la variança en la subpoblació analitzada. Pel que fa a l’IMC, seleccionaren 69 variants genètiques que s’hi associen, i que expliquen un 1,5% de la variança en la subpoblació esmentada. Cada participant, doncs, era classificat en funció del nombre d’al·lels que presentés associats a l’estatura o a l’IMC.

La randomització basada en aquests trets genètics, d’herència mendeliana, permet destriar la base genètica de l’estatura i de l’IMC dels factors no-genètiques que co-determinen aquestes variables antropomètriques.

La relació entre l’estatura determinada genèticament i l’estatus socioeconòmic

Pel que fa als anys d’educació a temps complert, dels 82.543 participants analitzats, Tyrrell et al. troben una forta correlació amb l’estatura. L’associació és similar en homes i dones. Una estatura 6,3 cm superior s’associa a 0,2 anys d’educació a temps complert. Quan hom té en compte la base genètica de l’estatura, l’associació és menor però encara significativa.

Pel que fa a la titulació acadèmica, hom trobava que una estatura 6,3 cm superior s’associada a un augment (1,25) de la probabilitat d’aconseguir un títol de graduat o equivalent. L’associació torna a ésser similar en homes i dones. L’anàlisi genètica esborra, però, aquesta asssociació.

Pel que fa a la classe laboral, amb 76.404 participants, hi havia una correlació: una estatura 6,3 cm superior s’associa a un augment (1,29) de la probabilitat de tindre una feina qualificada. La normalització genètica reduïa l’associació. Tyrrell et al. també comprovaren l’existència d’una associació quan la classe laboral s’estratificava en 11 nivells.

Pel que fa a la renda familiar, amb 103.327 participants, hi havia correlació, un 50% més forta en homes que en dones. Una estatura 6,3 cm superior s’associava amb un augment de la renda anual de 2940 lliures esterlines. Quan es considerava el factor genètica, l’associació disminuïa, però persistia (6,3 cm d’estatura genètica s’associada a 1130 lliures esterlines anuals addicionals).

Pel que a l’índex de privació de Townsend, amb 119.519 participants, hi havia correlació, més forta en homes que en dones. En fer-se la normalització genètica, l’associació tan sols persistia en homes.

Índex de massa corporal i estatus socioeconòmic

Pel que fa a l’edat d’acabament d’estudis a temps complet, un augment d’IMC de 4,6 s’associa amb 0,15 anys d’avançament d’aquesta edat. Aquesta associació desapareixia en fer-se la normalització genètica.

Pel que fa al nivell educatiu, un augment d’IMC de 4,6 s’associava amb una probabilitat menor d’assolir un grau acadèmic (0,83). Aquesta associació desapareixia en fer-se la normalització genètica.

Pel que fa a la classe laboral, un augment d’IMC de 4,6 s’associava amb una probabilitat menor d’assolir feines qualificades (0,91). L’associació era més forta en dones. En fer-se la normalització genètica, l’associació desapareixia.

Pel que fa a la renda familiar, un augment d’IMC de 4,6 s’associa a una caiguda de renda. Però mentre en les dones la caiguda de renda era de 1890 lliures esterlines, en homes era de tan sols 210 lliures. Quan es feia la normalització genètica, l’associació persistia en les dones però no en els homes.

Quant a l’índex de privació de Townsend, l’associació era dues vegades més forta en dones que en homes. I, amb normalització genètica, persistia encara en les dones.

La relació causal

Per valorar la relació causal d’aquestes associacions, Tyrrell et al. fan servir el mètode d’Egger, basat en les dades genètiques. Així poden afirmar que una estatura baixa i un IMC superior condueixen a pitjors mesures d’estatus socioeconòmic. És clar que la població analitzada es correspon a britànics nascuts entre el 1938 i el 1971. Alhora, cal recordar que els factors genètics que influeixen en l’estatura i l’IMC també s’associen a la influència parental sobre l’estatus socioeconòmic. Els mateixos autors recorden que al Regne Unit hi ha una estratificació regional, de manera que els comtats del nord que mostren a la vegada menor estatus socioeconòmic, major IMC i menor estatura que els comtats del sud. La variabilitat individual (i familiar) té lloc en una societat de classes, que s’entrecreuen en diferències regionals a gran escala i també en diferències zonals dins de cada localitat. Particular esment, fan Tyrrell et al. de les diferències de gènere: si l’estatura impacta més en els homes, en les dones ho fa més l’IMC.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada