Bon any 2016! Bon Any Internacional dels Llegums Secs!

Tot just hem entrat en el 2016. Serà un any reivindicatiu a Irlanda, en record al Centenari de l’Aixecament de Pasqua. També continuaran arreu els centenaris sobre altres fets vinculats a la Gran Guerra, com ara el torpedinament del Sussex (entre les víctimes dels quals hi hagué Enric Granados; 24 de març) o la Batalla del Somme (1 de juliol). Aquests centenaris ens recorden aquella etapa de “guerres i revolucions”. Guerres i revolucions somouen també les planes d’actualitat. Però quina època no ho ha estat? A Catalunya mateix, commemorarem el Cinquantenari de la “Caputxinada”, o el Centenari de la mort d’Enric Granados, una de les víctimes del naufragi del Sussex, torpedinat pels alemanys. En termes culturals, també podem esmentar el Cinquantenari del traspàs de la novel•lista Víctor Català (Caterina Albert, 27 de gener) o els Cent-cinquanta anys del naixement del pintor Ramon Casas (5 de gener). En el mes de març recordarem el Cinquè Centenari de la mort del rei Ferran el Catòlic i la successió, en conseqüència, en els territoris hispànics del futur emperador Carles V. També es compliran, el 6 de novembre, els 1500 anys del Primer Concili Provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Joan. El 2016 és el Bimil•lenari de la publicació de les Epistulae ex Ponto, d’Ovidi. Commemorem també els 2500 anys de la mort de Darios, el rei de Pèrsia, succeït per Xerxes. O els 2500 anys del naixement d’Heròdot d’Halicarnàs, el Pare de la Història.

Davant la falsa dicotomia de triar entre dos grans blocs geopolítics, o la pressió d’adherir-se increbantablement al bàndol “que toca”, malgrat que sigui d’aquest bàndol d’on més greuges s’ha rebut, el poble irlandès, en mig de la contesa mundial, cercà la seva República

2015: Any Internacional dels Llegums Secs

Els llegums secs (πόλτος en llatí, d’on sorgeix la forma llatina puls) són els cultius de plantes lleguminoses que es destinen a l’obtenció de llavor seca (llenties, cigrons, etc.), bo i excloent aquells cultius que es consumeixen frescos (com sol passar amb els pèsols), els qui es destinen a l’obtenció d’olis o cremes (cacahuets) o els que serveixen per a farratges.

El 20 de desembre del 2013, l’Assemblea General de Nacions Unides resolgué aquesta commemoració, que fou encomanada a la FAO, en col•laboració amb els membres.

L’objectiu és elevar la consciència pública dels beneficis nutricionals dels llegums com a part d’una producció alimentària sostenible.

El Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia

El dissabte 24 de setembre serà la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, i l’endemà diumenge de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Enguany aquestes celebracions coincidiran amb el Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, que arrencava el Dia de la Immaculada Concepció del 2015 (8 de desembre) i que conclourà en la Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de l’Univers del 2016 (20 de novembre).

Des de l’any 1300, l’església romana celebra periòdicament jubileus, que han adquirit una periodicitat de 25 anys pel que fa als jubileus ordinaris, fets en cada any que acaba en 00, 25, 50 o 75. També se’n fan d’especials en els anys 33 i 83. Però a banda d’aquests n’hi ha d’extraordinaris, i el 13 de març del 2015, el Papa Francesc anunciava un d’aquests sota el tema de la mercè o misericòrdia. Dies després, l’11 d’abril, emetia una butlla sota el títol “Misericordiae Vultus”, que convocava doncs a aquest any de remissió de pecats i que, des del segle XV, constitueix una forma d’estimular el pelegrinatge a Roma.

Més enllà del 2016 gregorià

L’any 2016 e.c. és un any de traspàs, amb lletra dominal CB (C per als mesos de gener i febrer; B per als següents). L’1 de gener s’escau en divendres, de manera que en termes de l’ISO 8601, la primera setmana de l’any no començarà fins el 4 de gener. El Diumenge de Pasqua serà el 27 de març.

L’any 2016 AD equival a l’any 2769 de la urbe romana i a l’any 2054 de l’era. En el decurs del 2016 començarà l’any del món 7525 (segons el compte bizantí) o 5777 (segons el compte hebreu). Amb la nova lluna de febrer arrencarà un any de foc sota el signe de la mona (丙申年). Enguany es correspon a l’any holocènic 12016, l’any 6765/6766 del calendari assirià, l’any 4348/4349 del calendari coreà, l’any 3182 de la Nostra Senyora de la Discòria, l’any 2965/2966 del calendari amazic, l’any 2559/2560 de la Parinibbana, l’any 2008/2009 del calentari etíop, l’any 1732/1733 dels màrtirs d’Alexandria, l’any 1465/1466 del calendari armenià, l’any 1437/1438 de l’Hèjira, l’any 1422/1423 del calendari bengalí, l’any 1377/1378 del calendari birmà, l’any igbo 1016/1017, l’any 224/225 de la República, l’any 172/173 del calendari Bahá’í, l’any 105 de l’era jutxe, l’any 64/65 del reina Elisabet II d’Anglaterra, l’any 28 de l’era Heisei. L’any 2016 comença amb la data juliana de 2457389 i amb el temps unix de 1451606400, equivalents al compte llarg de 13.0.3.1.6.

L’any 2016 astronòmic

El periheli d’enguany serà el 2 de gener, a les 23UTC (0,98330UA). L’afeli es produirà el 4 de juliol, a les 16UTC (1,01675UA).

Els equinoccis seran el 20 de març (04:31UTC) i el 22 de setembre (14:21UTC). Els solsticis cauran en el 20 de juny (22:35UTC) i el 21 de desembre (10:45UTC).

Tindrem eclipsis solars el 9 de març (saros 130) i l’1 de setembre (saros 135), però cap dels dos no serà visible a casa nostra.

Tindrem lluna nova el 10 de gener, el 8 de febrer, el 9 de març, el 7 d’abril, el 6 de maig, el 5 de juny, el 4 de juliol, el 2 d’agost, l’1 de setembre, l’1 d’octubre, el 30 d’octubre, el 29 de novembre i el 29 de desembre.

Hi haurà tres eclipsis lunars. El del 23 de març serà penumbral, i no el veurem a casa nostra. Encara més penumbral, i tampoc visible des de la Mediterrània, serà el del 18 d’agost (que tancarà el saros 109). El 16 de setembre, hi haurà un tercer eclipsi penumbral, que aquest sí es podrà veure en part a casa nostra, tan bon punt la lluna plena sigui visible damunt l’horitzó, encara que serà poc notable.

Entre les conjuncions més destacades podem esmentar:
– 16 de febrer, a les 07:41UTC, Lluna i Aldebaran.
– 14 de març, a les 13:44UTC, Lluna i Aldebaran.
– 6 d’abril, a les 8.30UTC, Lluna i Venus.
– 10 d’abril, a les 22:05UTC, Lluna i Aldebaran.
– 3 de juny, a les 09:47UTC, Lluna i Mercuri.
– 2 de juliol, a les 03:58UTC, Lluna i Aldebaran.
– 9 de juliol, a les 10:08UTC, Lluna i Júpiter.
– 29 de juliol, a les 10:53UTC, Lluna i Aldebaran.
– 30 de juliol, a les 15:55UTC, Mercuri i Regulus.
– 4 d’agost, a les 22:12UTC, Lluna i Mercuri.
– 6 d’agost, a les 03:28UTC, Lluna i Júpiter.
– 25 d’agost, a les 16:21UTC, Lluna i Aldebaran.
– 21 de setembre, a les 22:13UTC, Lluna i Aldebaran.
– 29 de setembre, a les 01:42UTC, Lluna i Mercuri.
– 19 d’octubre, a les 06:18UTC, Lluna i Aldebaran.
– 15 de novembre, a les 16:50UTC, Lluna i Aldebaran.
– 13 de desembre, a les 04:14UTC, Lluna i Aldebaran.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 7 de febrer (25º, matutina), el 18 d’abril (19º, vespertina), el 5 de juny (24º, matutina), el 21 d’agost (27º, vespertina), el 19 de setembre (17º, matutina), l’11 de desembre (20º, vespertina).

Paga la pena que esmentem el trànsit de Mercuri del 9 de maig, que serà visible de manera completa a casa nostra. Ja abans del migdia, la petita ombra de Mercuri (pràcticament invisible sense augment, cal dir) començarà a creuar el disc solar en una trajectòria de més de set hores (vg. taules de l’USNO; Barcelona apareix a la pàgina 9). És el primer trànsit de mercuri des del 2006 i no en tornarà a haver una altra fins el novembre del 2019.

Venus començarà l’any com a estel matutí (la màxima elongació fou assolida el 26 d’octubre de l’any passat). El 6 de juny del 2016 s’esdevindrà la conjunció inferior, i passarà a ésser un estel vespertí, guanyant visibilitat especialment en la darrera part de l’any.

L’oposició de Mart tindrà lloc el 22 de maig.

L’oposició de Júpiter tindrà lloc el 8 de març.

L’oposició de Saturn tindrà lloc el 3 de juny.

L’oposició d’Urà tindrà lloc el 15 d’octubre.

L’oposició de Neptú tindrà lloc el 2 de setembre.

Entre les pluges d’estels tindrem les quadràntides (4 de gener), les lírides (22 d’abril), les eta-aquàrides (4 de maig), les delta-aquàrides (27 de juliol), les perseides (12 d’agost), les oriònides (5 d’octubre), les sud-tàurides (5 de novembre), les nord-tàurides (12 de novembre), les leònides (17 de novembre), les gemínides (14 de desembre).

Pel que fa a les missions interplanetàries:
– l’ExoMars Trace Gas Orbiter (TGO) serà llençat per l’ESA i Roscosmos el 14 de març. La missió és destinada a Mart i hi realitzarà mesures encaminades a estudiar l’existència de signes biològics al planeta.
– la missió Juno, llençada per la NASA el 5 d’agost del 2011, arribarà a Júpiter el 4 de juliol del 2016. S’inserirà en una òrbita polar que li permetrà realitzar estudis sobre la química planetària, el camp gravitacional i magnètic, etc.
-l’OSIRIS-REx serà llençada per la NASA el 3 de setembre. És una missió d’anada i tornada, que prendrà mostres de l’asteroide 101955 Bennu, un dels petits planetes (492 metres de diàmetre) que ofereix un risc més elevat d’impacte amb la Terra.

Els altres 2016

El 2016 és any olímpic, amb jocs previstos entre el 5 i el 21 d’agost a Rio de Janeiro. També és un any on es deixaran notar les reivindicacions dels antics habitants de Diego Garcia (Chagos), car expira el dret de les USAF a fer servir aquesta illa com a base, cosa que motivà una deportació massiva: les mobilitzacions cerquen evitar l’extensió automàtica per vint anys més d’aquesta cessió.

El 2016 nostrat queda marcat per la data del 9 de gener, quan expira el termini per investir un govern de la Generalitat. Si no és investit, el Parlament del 27S serà dissolt automàticament, i caldrà anar a noves eleccions.

Els principals conflictes bèl•lics en començar l’any 2016. Tambors de guerra ressonen arreu. No pocs jocs o films bèl•lics de la dècada passada (Gungriffon Blaze, 2000; Call of Duty Warfare 2, 2009) tenien lloc en l’any 2016. Afganistan, l’Àsia Sud-occidental i Nigèria són escenaris de cruentes guerres que produeixen desenes de milers de víctimes cada any. A les massacres produïdes arreu cal sumar les tensions creixents entre les grans potències, difícilment compensades per la complexitat de les aliances geopolítiques. Les contradiccions socials, econòmiques i ecològiques del sistema-món afloren amb tota violència. Som, en paraules del Butlletí de Científics Atòmics, a 3 minuts de la mitjanit.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada