La migració kurgànica/yamnaya: demografia, cultura i llengua

Paleogenòmica: Segons la hipòtesi kurgànica, les llengües indogermàniques foren introduïdes en bona part del subcontinent europeu arran d’unes migracions de pobles ramaders esterparis de la regió del Volga-Dnieper que, alhora, estengueren una sèrie de profundes innovacions culturals. Un interessant article utilitza dades paleogenòmiques per analitzar aquestes i altres hipòtesis, i oferir-ne una cronologia plausible.

Fou en el segle XIX que s’acceptà un origen comú per a les grans famílies lingüístiques indo-europees: indo-àries, iranianes, eslaves, germàniques, hel·lèniques, romàniques, cèltiques, etc. Des de llavors hom ha volgut reconstruir les migracions que fonamentaren l’expansió inicial de les llengües proto-indoeuropees (PIE). Hom calcula que fa 3000 anys, les llengües indogermàniques ja haurien assolit bona part de l’àrea actual, si bé encara romanien nombroses àrees de llengua pre-indogermànica. L’expansió de les llengües cèltiques en el I mil·lenni a.e.c., i de les llengües romàniques, germàniques i eslaves en el I mil·lenni e.c. acabarien de tancar el mapa lingüístic europeu, del qual l’únic isolat pre-indogermànic és la llengua basca

Dades genòmiques de 69 individus de l’Europa de fa 8000-3000 anys

Haak et al. han obtingut dades genòmiques de 69 individus datats entre el VI i el II mil·lenni a.e.c. El fet de centrar-se en uns 400.000 polimorfismes fa que es puguin estalviar les necessitats de seqüenciació gènica. Malgrat la millora de les tècniques d’extracció d’ADN de material paleoantropològic i de les noves tècniques de seqüenciació, aquest estalvi és crucial per poder fer un estudi simultani d’un nombre tan elevat de persones. Com més individus més estudiats, millor resolució geogràfica i cronogràfica hom obtindrà.

Una reconstrucció històrica

Ja les dades d’anàlisi de components principals de variants genètiques clàssiques mostraven l’impacte que havia tingut en les poblacions europees la migració neolítica, és a dir la procedent de l’Àsia sud-occidental, gràcies a la qual penetrà les noves formes de vida en el subcontinent europeu. Així, l’estudi de Haak et al., mostra com el VI mil·lenni a.e.c., aquesta població neolítica ja era present a l’Europa Central i a la Península Ibèrica, difosa damunt d’un substrat indígena de caçadors-recol·lectors. En canvi, a l’Europa Oriental encara dominava una continuïtat (de 16.000 anys) de població caçadora-recol·lectora “siberiana”.

En el IV mil·lenni a.e.c. la població neolítica de l’Europa central i occidental havia rebut ja una bona entrada de material genètic procedent de les poblacions paleolítiques d’aquesta regió. A l’Europa Oriental, la cultura ramadera dels Yamnaya mostrava, similarment, un origen mixt, en part del caçadors-recol·lectors siberians i en part d’una població procedent de l’Àsia Sud-Occidental.

A mitjan del III mil·lenni a.e.c., la cultura neolítica tardana de ceràmica cordada ja és present a l’Europa Central. Els individus associats a aquesta cultura mostren vora un 75% d’ascendència atribuïble a la cultura Yamnaya. Per Haak et al. això era el resultat d’una migració massiva procedent de les estepes orientals. Indicis d’aquestes migracions a l’Europa Central del II mil·lenni a.e.c., i alhpora és universalment present en les poblacions europees actuals. Pels autors “aquests resultats donen suport a l’origen estepari de, si més no, algunes de llengües indo-europees d’Europa“.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada