Teixobactina: un antibiòtic antiresistències?

Microbiologia: Un grup d’investigadors coordinat per Kim Lewis, de l’Antimicrobial Discovery Center de la Northeastern University (Boston, Massachusetts), presenta a la revista Nature un article sobre la teixobactina. Els autors de l’article pensen que el mecanisme d’acció d’aquest antibiòtic el protegeix contra el desenvolupament de resistències. En una població bacteriana qualsevol hi ha una variabilitat de susceptibilitat contra diferents tipus d’antibiòtics. La presència en el medi d’un antibiòtic selecciona favorablement les variants bacterianes que en són resistents. Això, vàlid en condicions naturals, s’agreuja encara més amb l’ús terapèutic d’antibiòtics. Com remarquen els autors de l’article “la resistència a antibiòtics es difon més ràpidament que no pas la introducciço de nous compostos en la pràctica clínica“.

La recerca de nous antibiòtics en les comunitats microbianes

El primer antibiòtic fou descobert per Alexander Flemming en el 1928. La seva producció a gran escala i aplicació terapèutica no arrencà fins els anys 1940. Fet i fet, com recorden Ling et al., la majoria dels antibiòtics utilitzats foren descoberts en els anys 1950 i 1960, a través del rastreig de cultius de laboratori de bacteris i fongs. A partir dels antibiòtics obtinguts d’aquesta manera, hom ha aconseguit derivats semisintètics amb els qual ampliar espectres, millorar les característiques terapèutiques o contrarestar l’efecte esmentat de les resistències.

Ling et al. atribueixen la delicada situació actual al fet que hom ha recolzat gairebé exclusivament en microorganismes cultivables. La biodiversitat microbiana, però, és molt més elevada. Hom calcula que tan sols l’1% de les espècies bacterianes poden crèixer en cultius de laboratori. Les altres passen desapercebudes, però el desenvolupament de tècniques microbiòmiques que no passen pels medis de cultiu ofereix noves oportunitats.

Ling et al. expliquen diferents mètodes per fer crèixer “in situ” organismes que altrament no serien cultivables, a través de l’ús de factors de creixement específics. Efectivament, sembla que són complicats requeriments nutricionals els que fan una soca bacteriana incultivable. En el desenvolupament d’aquests estudis participaren Loose L. Ling, de NovoBiotic Pharmaceuticals, i Tanjia Schneider, de l’Institut de Microbiologia, Immunologia i Parasitologia Mèdiques de la Universitat de Bonn.

A partir de creixement de bacteris incultivables, Ling et al. expliquen com van rastrejar-hi la producció d’antibiòtics. Són força nombrosos els bacteris que produeixen metabolits secundaris que tenen efectes detrimentals (biostàtics, biocides) per a d’altres bacteris.

La teixobactina

L’article presenta un dels antibiòtics trobats en aquest rastreig, que han denominat teixobactina. L’aïllament i la determinació de l’estructura dels diferents antibiòtics la va dur a terme Aaron J. Peoples, de NovoBiotic. Ina Engels i Anna Mueller determinaren el mecanisme d’acció de la teixobactina. La teixobactina actua, com molts altres antibiòtics, a través de la inhibició de la síntesi de la paret bacteriana. Ho fa, concretament, en unir-se al lípid II (precursor del peptidoglicà) i al lípid III (precursor de l’àcid teicoic). Els punts d’unió de la teixobactina d’aquestes molècules són presents en un ample ventall de bacteris grampositius. Mutacions que modifiquessin aquests punts conferirien resistència a l’antibiòtic, però amb un preu massa alt. És per això, pensen els autors, que no han aconseguit obtindre mutants resistents a la teixobactina ni en Staphylococcus aureus ni en Mycobacterium tuberculosis.

La teixobactina es troba a les beceroles de qualsevol aplicació terapèutica. Els experiments preclínics són supervisats per Dallas E. Hughes, de NovoBiotic. Haurà de superar encara molts obstacles. És difícil de creure que sigui absolutament impossible l’existència de S. aureus o de M. tuberculosis que siguin resistents a la teixobactina. Però, tot i amb tot, paga la pena de tindre presents unes tècniques que permeten accedir als metabòlits de bacteris que fins ara han estat vedats a la ciència.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.