Bon any 2015! Bon Any Internacional de la Llum!

Si comencem amb el tema dels centenaris, diríem que continua la guerra (Primer Centenari), que Napoleó ha tornat (Segon Centenari) o que Mallorca i Eivissa encara resisteixen (Tercer Centenari). Però convé que tornem al nostre segle XXI. D’aquí a 12 mesos, ja n’haurem consumit un 15%, haurem creuat ja la meitat de la segona dècada. Sabem perfectament l’artifici d’aquesta numerologia, però com tenim el costum en aquest blog, en aquestes dates que la Terra fa la màxima baixada a l’Astre Rei, us desitgen Bon Any. És a dir, Bon Any 2015.

El 18 de juny commemorem el Bicentenari de la Batalla de Waterloo, retratada ací per William Sadler (1782-1839)

2015: Any Internacional de la Llum

El 20 de desembre del 2013, el plenari de la 68a Sessió de l’Assemblea General de Nacions Unides aprovava la resolució A/RES/68/221, pel qual s’aprovava l’Any Internacional de la Llum i de les Tecnològies Basades en la Llum (IYL 2015). Hom vol recordar diverses efemèrides. El 2015 és el Mil•lenari del Kitab al-Manazir (كتاب المناظر), d’Ibn al-Haytham. El “Llibre d’Òptica” d’Alhazen és conegut sobretot per la refutació experimental de la teoria clàssica sobre l’extramissió de la llum (que els nostres ulls emeten els raigs de la visió) i la defensa de la teoria de l’intromissió (que els ulls reben els raigs lluminosos). Però l’obra anava més enllà, amb una explicació de la llum, dels colors i de la visió, i sobre els conceptes de reflexió i de refracció. Abu Ali al-Hasan ibn al-Hasan ibn al-Haytham, nascut a Bàsora l’any 354 AH (965 de l’era comuna) i mort al Cairo l’any 430 AH (1040 de l’era comuna), és considerat el pare de l’òptica moderna. Així, els actes de l’IYL 2015 començaran a la seu de la Unesco a París, el 19 de gener, amb la Campanya “1001 Invencions i el Món d’Ibn Al-Haytham”. Relacionada amb aquesta campanya, el 14 de setembre tindrà lloc una conferència sobre “L’Edat d’Or Islàmica de la Ciència per a la Societat Basada en el Coneixement”.

Però hom també recorda el Bicentenari dels treball d’Augustin-Jean Fresnel (1788-1827) que contribuïren a la consolidació de la teoria ondulatòria de la llum. O els 150 anys de la teoria electromagnètica de la propagació de la llum, car fou en el 1865 quan es publicà “A Dynamical Theory of the Electromagnetic Field”, de James Clerk Maxwell (1831-1879). O, ja posats, el Centenari de la Teoria General de la Relativitat, per a la qual tant rellevant és la constant de la velocitat de la llum en el buit. O podem recordar el Cinquantenari de la descoberta de radiació còsmica de fons de microones per Arno Penzias i Robert Woodrow Wilson; o bé el Cinquantenari dels treballs de Charles Kao sobre la fibra òptica.

L’any gira al voltant del concepte de fotònica, com la ciència i la tecnologia de la generació, control i detecció dels fotons, “les partícules de la llum” (que Huygens i Fresnel ens perdonin). Especial esment es farà de l’aplicació energètica (aprofitament de l’energia solar), de l’impacte econòmic de la indústria fotònica (amb un mercat que es duplicarà en cinc anys, fins a arribar als 600 miliards de dòlars), dels costos ambientals de la il•luminació artificial (el 20% del consum elèctric mundial) i de les connexions de fibra òptica.

2015: Any Internacional dels Sòls

En aquella mateixa sessió, es va aprovar també l’Any Internacional dels Sòls (IYS 2015), alhora que s’adoptava el 5 de desembre com a Dia Mundial del Sòl. La proposta la va fer la FAO, en el marc del Partenariat Mundial del Sòl, en col•laboració amb el secretariat de la Convenció de Nacions Unides per Combatre la Desertització.

Els objectius de l’IYS 2015 són:
– conscienciar el públic de la profunda importància del sòl per a la vida humana.
– educar el públic sobre el paper crucial del sòl en la seguretat alimentària, l’adaptació a (i mitigació de) el canvi climàtic, serveis ecosistèmics essencials, alleujament de la pobresa i desenvolupament sostenible.
– donar suport a polítiques i accions efectives per a la gestió sostenible i la protecció de recursos edàfics.
– promoure l’investiment en activitats de gestió sostenible de sòls per desenvolupar i mantindre sòls sans per a diferents usuaris de la terra i grups de la població.
– enfortir iniciatives en relació amb el procés d’Objectius de Desenvolupament Sostenible en l’agenda post-2015.

El 2015 gregorià i els altres

L’any 2015 era la data en la qual s’havien d’aconseguir els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni: 1) Eradicar la pobresa extrema i la fam; 2) Assolir l’educació primària universal; 3) Promoure la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones; 4) Reduir la mortalitat infantil; 5) Millor la salut materna; 6) Combatre el VIH/SIDA, la malària i d’altres malalties; 7) Garantir una sostenibilitat ambiental; 8) Un partenariat global per al desenvolupament. Hom prepara per al mes de setembre una Cimera en la qual es definirà “l’agenda de desenvolupament sostenible post-2015”. Quedarà endavant un 98,5% de mil•lenni, i el llenguatge triomfalista de Nacions Unides contrasta amb una realitat persistent de misèria.

2015. MMXV. Calendari gregorià. Era comuna. És un any comú, de 365 dies, que comença en dijous (lletra dominical D).

L’any 2015 es correspon grosso modo:
– l’any 12015 del calendari holocènic.
– fins a la tardor continuarem en l’any 7523 del Món segons el còmput bizantí.
– fins a la tardor continuarem en l’any 5776 del Món segons el còmput hebreu.
– l’any 2768 “ab urbe condita” (d’acord amb la tradició recollida per Marcus Terentius Varro).
– l’any 2053 de l’era, segons el còmput hispànic.
– fins a la tardor continuarem en l’any 2007 de l’Anunciació, segons els còmput etiòpic.
– fins a la tardor continuarem en l’any 1731 dels Màrtirs, segons els còmput còptic.
– fins el 13 d’octubre serem en l’any 1436 de l’Emigració del Profeta Muhammad a Medina, corresponent a l’any 1393 en el còmput iranià.
– fins a la tardor serem en l’any CCXXIII, segons el còmput republicà francès.
– l’any 2965 del calendari amazic (que comença amb l’entronització de Shoshenq com a rei d’Egipte)
– la propera primavera arrencarà l’any 6765 del calendari assirià (que empra com a punt de partida la construcció del primer temple d’Assur).
– el 20 de març del 2015 (calendari gregorià) començarà l’any 7833 del calendari armenià.
– el 20 de març començarà l’any 172 de l’Era Bahá’í (que comença quan el Báb manifestà el seu ministeri).
– la primavera començarà l’any 1422 del calendari bengalí.
– l’any 5117 de l’Era del Vici, en la qual caigué la Terra quan Krishna l’abandonà per tornar al Cel.
– l’any 2559 del calendari budista (que arrenca amb el parinirvana de Buda).
– la primavera comença l’any 1377 del calendari birmà.
– el 19 de febrer del calendari gregorià serà l’any nou xinès. Entrarem en l’any de la cabra, dins del cicle de la fusta (4712 o 4652 segons alguns dels còmputs utilitzats). Es correspon a l’any 4348 del còmput coreà.
– l’any 3181 de la Nostra Senyora de la Discòrdia.
– l’any 104 del calendari iutxe.
– l’any 104 de la República de Xina
– l’any 64 del regnat d’Elisabet II d’Anglaterra. El 10 de setembre, Elisabet II batria el rècord de la reina Victòria com la monarca britànica que més ha durat en el tron.
– l’any 27 de l’era nipona Heisei.
– el 18 de març del 2015 serà en data juliana el dia 2.457.100.
– el 23 de novembre del 2015 serà el dia 13.0.3.0.0 en el compte llarg.
– el 13 de desembre del 2015 a les 9:46:40 UTC, serem en el segon 1.450.000.000 de l’era Unix.

Algunes commemoracions

Especialment rellevants són les commemoracions del Tricentenari. L’11 de juliol farà 300 anys de l’ocupació de Mallorca pels tropes de les Dues Corones borbòniques i, en conseqüència, el 28 de novembre faran els 300 anys dels Decrets de Nova Planta que afectaren Mallorca i les Pitiüses. Si Menorca se’n lliurà fou tan sols perquè era sota ocupació anglesa.

Des de l’Institució de les Lletres Catalanes també recorden els 750 anys del naixement de Ramon Muntaner, o el Setè Centenari de la Mort de Ramon Llull.

L’any 2015 astronòmic

El periheli d’enguany serà el 4 de gener a les 11.59UTC. L’afeli serà el 4 de juliol a les 00.13UTC.

Els equinoccis seran el 20 de març a les 22.45UTC i el 23 de setembre a les 08.21UTC. Els solsticis seran el 21 de juny a les 16.38UTC i el 22 de desembre a les 04:48UTC.

Tindrem eclipsi solar el 20 de març del 2015:

Visible a casa nostra al matí, com a eclipsi parcial

L’altre eclipsi solar, el del 13 de setembre del 2015, no serà visible a casa nostra.

Tindrem lluna nova el 20 de gener, el 18 de febrer, el 20 de març (eclipsant), el 18 d’abril, el 18 de maig, el 16 de juny, el 16 de juliol, el 14 d’agost, el 13 de setembre (eclipsant), el 13 d’octubre, l’11 de novembre i l’11 de desembre.

El 4 d’abril tindrem eclipsi llunar, però no serà visible a casa nostra.

El mes d’abril, la sonda Dawn visitarà el planeta Ceres. És el segon gran objectiu de la sonda de la NASA, que ja va orbitar al voltant de Vesta l’estiu del 2012.

El mes de juliol, la sonda New Horizons començarà l’explotació del sistema de Plutó-Caront, que és l’objectiu principal d’aquesta sonda de la NASA.

Les màximes elongacions de Mercuri seran el 14 de gener (19º; vespertina), el 24 de febrer (27º; matutina), el 6 de maig (21º; vespertina), el 24 de juny (23º; matutina), el 4 de setembre (27º; vespertina), el 15 de setembre (18º; matutina), el 28 de desembre (20º; vespertina).

Les màximes elongacions de Venus seran el 6 de juny (45º; vespertina) i el 25 d’octubre (46º; matutina). Així Venus serà estel vespertí fins el 15 d’agost, per passar després a ésser estel matutí.

Mart serà en conjunció amb el Sol el 14 de juny.

Júpiter farà l’oposició el 6 de febrer. La conjunció es produirà el 26 d’agost.

Saturn farà l’oposició el 23 de maig. La conjunció es produirà el 29 de novembre.

Entre les conjuncions podem citar:
– 22 de febrer: conjunció vespertina de Venus i Mart.
– 28 d’octubre: conjunció matutina de Venus, Mart i Júpiter.
– 7 de desembre: conjunció matutina de la Lluna i de Venus

Els altres anys 2015

En la nostra línia temporal, l’any 2015 és l’any de l’entrada en efecte de la Unió Econòmica Eurasiàtica, integrada per Rússia, Qazaqstan, Bielorússia i Armènia. A partir de l’1 de gener, la zona euro s’ampliarà a Lituània. Del 18 al 25 de juny tindran lloc a Bakú els I Jocs Europeus. Ens diuen que el 15 de desembre del 2015 ja no patirem el “roaming” que ens fa suar cada vegada que creuem la frontera comarcal entre l’Empordà i el Rosselló.

La trilogia cinematogràfica “Back to the Future” (1985) presentava una sèrie de viatges en el temps d’en Marty McFly i de n’Emmett Brown. Si en el primer film, McFly viatjava al seu passat de 30 anys abans, a l’època dels seus pares, en el segon film el destí és l’any 2015, l’època dels seus fills. La intenció dels guionistes, naturalment, no era pas de fer una predicció de com seria el 2015. Hom ha assenyalat, no obstant, algunes coincidències entre el “seu” 2015 i el “nostre”: particularment l’extensió de les càmeres o la generalització de les videoconferències. Fins i tot algunes coses més estrambòtiques, com els “hoverboards”, han estat assajades en la nostra línia temporal.

També podem esmentar el 2015 de “Firebird 2015 AD:”

Aquest film, del 1981, ens presenta un escenari en el qual el govern federal dels Estats Units prohibeix, davant de l’amenaça de l’esgotament dels combustibles fòssils, l’ús privat dels vehicles a motor de combustió. La benzina queda reservada exclusivament als usos oficials i públics. Els protagonistes del film se les maneguen per burlar la prohibició i mantindre la llibertat.

El 2015 també era l’any d’ambientació de “Defenders of the Earth”, sèrie televisiva de dibuixos animats del 1986. El nom de la sèrie feia referència a la lliga formada per Flash Gordon, The Phantom i Mandrake the Magician, dedicats a la defensa del nostre planeta de les ambicions implacables d’en Ming, que després d’haver esgotat els recursos naturals del planeta Mongo ve per als nostres.

Esmentarem per acabar “Runaround”, relat d’Isaac Asimov publicat en el número de març del 1942 de “Astounding Science Fiction”, i probablement sobretot llegida en ésser inclosa en el volum “I, Robot” (1950). Aquest és el primer relat on s’expliciten les “tres lleis de la robòtica”. El relat ens introdueix a un 2015 on la civilització humana ja és nítidament interplanetària. Els tres protagonistes, Powell, Donovan i el robot SPD-13, es troben en un viatge en direcció a Mercuri per reactivar una estació minera que havia estat abandonada el 2005. En instal•lar-se es troben amb el problema que les cèl•lules fotosintètiques de la base tenen un dèficit de seleni. Els dos humans decideixen enviar l’SPD-13 al dipòsit de seleni més proper. L’SPD-13, d’acord amb la segona llei de la robòtica, hauria d’obeir les ordres. No obstant, la perillositat de l’operació de recollida del seleni activa la tercera llei de la robòtica, la vinculada a l’autopreservació. Així, l’SPD-13 acaba fent voltes al dipòsit, ara atansant-s’hi, d’acord amb les ordres, ara allunyant-s’hi, d’acord amb el propi interès. Powell aconsegueix fer prevaldre la segona llei, a través de la primera, en sortir de la base. La primera llei obliga el robot a impedir que un ésser humà pateixi cap mal, i l’única manera que té l’SPD-13 de fer tornar Powell és a la base és duent-hi el seleni que li ha estat manat.

El nostre 2015, com hem vist, és més modest en les seves empreses interplanetàries. Mirem, però no toquem.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada