L’impacte de ranavirosis en poblacions d’amfibis al Parc dels Pics d’Europa

Des de fa nou anys, arran d’una mortalitat massiva d’amfibis en una bassa experimental del Parc Nacional dels Picos de Europa, atribuïda a una infecció de ranavirus, s’hi ha fet un seguiment continuat. Un report publicat a Current Biology fa balanç de la situació. Price et al. expliquen que han trobat tres tipus de ranavirus en les poblacions d’amfibis del parc, dels quals dos són al darrera de mortandats massives, que han contribuït a la reducció de múltiples poblacions.

Collapse of Amphibian Communities Due to an Introduced Ranavirus. Stephen J. Price, Trenton W.J. Garner, Richard A. Nichols, François Balloux, César Ayres, Amparo Mora-Cabello de Alba, Jaime Bosch

Els ranavirus als Pics d’Europa

Els ranavirus són un grup d’iridovírids. Són considerats uns patògens emergents. Encara que poden produir infeccions patològiques en peixos i en rèptils, l’impacte ecològic es troba sobretot en la infecció letal que provoquen en amfibis. Epizooties de ranavirus s’han descrit recentment en nombroses regions d’Amèrica, Euràsia i Austràlia. L’impacte d’aquestes epizooties en les poblacions d’amfibis és controvertit, ja que moltes poblacions ja es troben en declivi degut a tota una sèrie de factors. Hom no sap si és el declivi poblacional el que estimula les infeccions, o a l’inrevés. Les dades de Price et al. ofereixen, però, unes dades clares sobre el vincle entre aquestes infeccions i la reducció de les poblacions de diverses espècies d’amfibis dels Pics d’Europa.

Són sis les espècies d’amfibis més comunes d’aquestes localitats: Bufo bufo, Alytes obstetricans, Rana temporaria, Mesotitron alpestris, Limnotitron helveticus i Salamandra. En totes elles hi ha hagut mortalitats massives, que han afectat larves, juvenils i adults. Els símptomes (lesions cutàniques ulcerants, hemorràgies internes, necrosis d’extermitats) i, en ocasions anàlisis virològiques, han atribuït algunes d’aquestes mortandats a ranavirosis. Excepte en un parell de casos, els autors descarten el rol en aquestes mortandats de Batrachochytrium dendrobatidis, un fong que ha provocat mortandats d’amfibis en altres indrets de la Península Ibèrica. Pel que fa al rol de la pol·lució, els autors la descarten atenent al bon estat del Parc en aquest sentit.

Per al diagnòstic de la ranavirosi, els autors han emprat PCRs de set regions genòmiques dels ranavirus. Els ranavirus implicats en les mortandants dels Pics d’Europa han estat sempre incluïbles en el CMTV (Common midwife toad virus) i en el BNV (Bosca’s newt virus, descrit pels autors en el decurs d’aquests estudis). També van detectar un tercer ranavirus, l’AAOV (Andaran Alytes obstetricans virus), que no han trobat associat a les mortandats.

El seguiment d’aquests anys, assenyala com les localitats del Parc afectades per ranavirosi letal són les que presenten reduccions significatives de la població d’amfibis, en alguns casos reduccions catastròfiques. La més castigada de les sis espècies és Alytes obstetricans, la població de la qual es manté, en canvi, en les localitats on no hi hagut brots de ranavirosi letal.

L’origen del virus

El període temporal analitzat (2007-2012) és potser insuficient per tindre prou resolució local i temporal sobre la relació entre les ranavirosis i el declivi de les poblacions d’amfibis. Els autors, però, utilitzen les dades genètiques sobre el virus per reconstruir-ne la història.

Creuen que el CMTV i el BNV són uns relatius nouvinguts en les poblacions d’amfibis del nord peninsular. Les dades les emmarquen en la bibliografia sobre brots epizoòtics similars d’arreu d’Europa, que fan comptar els ranavirus com un agent patològic emergent en les poblacions d’amfibis d’Europa.

El mateix declivi per altres causes de les poblacions d’amfibis pot haver contribuït a l’emergència d’aquestes ranavirosi. La incidència d’infeccions i de malalties tendeix a augmentar a mesura que es redueix l’abundància d’una espècie. En espècies abundants, els virus tendeixen a especialitzar-se i associar-se únicament amb una espècie. Però quan les espècies declinen, els virus que les infecten són seleccionats positivament si poden saltar la barrera interespecífica, i afectar altres poblacions. El CMTV registrats als Pics d’Europa tenen la capacitat de saltar aquestes barreres i en algunes localitats han afectat al llarg dels anys totes sis espècies d’amfibis. La realitat homogeneïtat d’aquests virus indica una introducció única, recent, i realitzada simultàniament en diverses localitats del parc, probablement induïda per a la mà de l’home a través de la introducció d’equipament o de bestiar. Caldrà veure si, com ha passat en localitzacions del Regne Unit, la pressió selectiva fa aparèixer genotips resistents en les poblacions d’amfibis. Però fins i tot en aquest cas, cal pensar que també els virus poden conquerir aquests nous genotips.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada