L’oceà subsuperficial d’Encèlad

D’acord amb el paradigma actual, hom pensa que bona part dels planetes glacials que orbiten els gegants gasosos Júpiter i Saturn presenten, sota una coberta dominada pel glaç (H2O; CO2), bosses més o menys extenses d’aigua líquida. L’abast d’aquests enormes oceans subsuperficials i la seva composició és matèria de forta discussió. Per això, cal saludar tota nova dada en aquest sentit. Fa un parell de dies, la NASA emetia un comunicat sobre dades recollides per la sonda saturniana Cassini i la Deep Space Network al voltant d’Encèlad. Encèlad és el sisè satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre de 500 km. Des del 2005, hom té dades sobre fumaroles riques en vapor d’aigua que emergeixen en diferents punts de la regió polar austral del petit planeta.

Aquestes fumaroles feien pensar en l’existència, ni que fos en aquesta regió austral, d’una massa d’aigua líquida subterrània. El comunicat de la NASA fa referència a la recerca de Luciano Iess et al., publicada per la revista Science. L’article ens presenta dades sobre el camp gravitatori d’Encèlad, a partir de dades capturades en tres aproximacions fetes per la sonda Cassini. Les dades confirmen un tret ja conegut, l’asimetria entre els dos hemisferi, fenomen que explicaria per què les grans fumaroles han estat detectades en la regió polar austral i no pas en la septentrional. Destaca particularment la presència d’una anomalia negativa en el camp gravitatori situada en la regió polar austral. Aquesta anomalia negativa és compensada per una anomalia positiva subsuperficial. Les dues anomalies són compatibles amb l’existència d’una mar subsuperficial. Aquest oceà es trobaria a una fondària d’uns 10 km, amb un gruix d’entre 30-40 km, i s’estendria per tota la regió polar fins a una latitud de 50ºS. En algunes zones, fractures en l’escorça (formada per glaç d’aigua més o menys brut), permeten la sortida de vapor d’aigua i glaç a forta pressió. Les fractures i les fumaroles semblen dependre de les forces mareals que experimenta el planeta, condicionades per una òrbita força excèntrica al voltant de Saturn.

La reconstrucció del camp gravitatori quadrupolar d’Encèlad, ens mostra un planeta que no ha arribat completament a l’equilibri hidrostàtic. Això seria degut probablement a la diferenciació del mantell planetari. A més, de l’oceà austral, doncs, podrien haver-hi altres cossos d’aigua, potser més profunds.

En tot cas, com diu, Linda Spilker, del JPL, “aquesta descoberta expandeix la nostra visió de la ‘zona habitable’ del nostre sistema solar i en sistemes planetaris d’altres estels“. Cal recordar que els cosmobiòlegs consideren que l’aigua líquida és la condició necessària (i alguns, diuen, fins i tot, suficient) per al desenvolupament de formes de vida. De totes maneres, som lluny de poder realitzar cap estudi autènticament cosmobiològic sobre Encèlad. Futures sondes, però, podrien començar a fer estudis més exhaustius sobre la seva oceanografia.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada