El Premi Abel del 2014 recau en Iàcov Grigòrievitx Sinaï

Demà comença a Kabelvåg (Lofoten, Noruega), el “Simposi Abel 2014”. Dedicat a l’anàlisi estatística de dades d’alta dimensionalitat, com les que apareixen en les tecnologies d’alt processament de la biologia molecular contemporània, el Simposi coincideix, com ja és habitual, amb l’anunci del Premi Abel d’enguany. El guardonat del 2014 és Yakov G. Sinai (Я́ков Григо́рьевич Сина́й), “per contribucions fonamentals en sistemes dinàmica, teoria ergòdica i física matemàtica“. El premi du el nom de Niels Henrik Abel (1802-1828).

Iàcov G. Sinaï

Yakov Sinai (*Moscou, 21.09.1935) va nàixer en una família hebrea. Els seus pares, Grigori Sinaï i Nadezda Kagan, eren tots dos microbiòlegs. L’avi matern, Veniamin Fedorovitx Kagan (1869-1953), era, des del 1923, catedràtic de geometria de la Universitat Estatal de Moscou, i dirigia el Departament de Geometria Diferencial. Kagan fou durant anys director del departament de matemàtiques i ciències naturals de la Gran Enciclopèdia Soviètica. Yakov Sinaï va fer el graduat i el mestratge a la Universitat Estatal de Moscou. També al mateix centre i, sota la direcció del reconegut Andrei Kolmogorov (1903-1987), va fer la tesi doctoral, que defensà reeixidament el 1960. D’aquesta època, és l’anomenada entropia mètrica, o “entropia de Kolmogorov-Sinaï“, que descriu el nivell d’impredictibilitat dels sistemes dinàmics no-predictibles.

Ja doctorat, Sinaï treballà com a investigador en el Laboratori de Mètodes Probabilístics i Estatístics de la Universitat Estatal de Moscou. Es va casar amb la matemàtica i física Elena B. Vul. El 1971 esdevingué professor, i passà a fer recerca en l’Institut Landau de Física Teòrica (Институт теоретической физики им. Л.Д. Ландау). El 1993, sense abandonar la posició en l’Institut Landau, esdevingué també professor de matemàtiques en la Universitat de Princeton, on establí el lloc de residència principal. En tots dos centres, Sinaï ha supervisat més de 50 alumnes de doctorat. Entre els seus llibres, destaquen Introduction to Ergodic Theory (Princeton, 1976) i Теория фазовых переходов: строгие результаты (Наука, 1980).

Els billards dinàmics

A partir del 1963, Sinaï introdueix l’anomenat “billar dinàmic” (o “billar de Sinaï“), un sistema matemàtic en el qual una partícula rebota, bé en les parets rectangulars exteriors de la taula o bé en un mur circular col·locat al mig de la taula. Sinaï forní una demostració de com aquest sistema era ergòdic, és a dir que presenta el mateix comportament general en el temps que la mitjana de tots els estats (posicions de la bola o partícula) possibles del sistema.

La bibliografia completa de Sinaï compta amb més de 250 publicacions, dedicades als sistemes dinàmics, la mecànica estatística (camí aleatori de Sinaï), la teoria de la probabilitat i la física estatística (mesures de Sinaï-Ruelle-Bowen, teoria de Pirogov-Sinaï). En certa manera, el seu treball és un pont entre els sistemes dinàmics (que, predictibles o no, són sistemes deterministes) i els sistemes probabilístics o estocàstics.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada