Nanotecnologia: Maria Rudchenko i Steven Taylor encapçalen la llista d’autors d’un article de Nature Technology que presenta uns autòmats moleculars amb la capacitat d’analitzar la superfície cel·lular i discriminar així entre limfòcits B (CD45+CD20+) i limfòcits T (CD45+CD20–).

El autòmats moleculars són barreges de molècules que pateixen canvis estructural definits com a resposta a interaccions seqüencials amb estímuls. En aquest sentit, són l’anàleg molecular dels autòmats mecànics que funcionen amb força hidràulica i l’acció de peses i cordes. Un cas especial el constitueixen els dispositius moleculars de portes lògiques de SÍ i de negació alternativa (NAND), coneguts com a autòmats MAYA i que exploten la formació de ponts d’hidrogen entre seqüències complementàries d’àcids nucleics. També existeixen autòmats d’estat finit que poden emprar-se per a l’anàlisi de seqüències d’àcids nucleics i que, en un futur, podrien servir com a sondes per a l’estudi de la plèade d’oligoribonucleòtids (els petits ARN) que tanta rellevància tenen en la regulació de les activitats del nucli cel·lular.
Els autòmats de Rudchenko i Taylor són una combinació d’àcids nucleics associats a un parell anticossos monoclonals de diferent tipus. La interacció de l’anticòs amb el seu ligand específic desencadena la resposta corresponent, que és processada pels àcids nucleics d’acord amb quin dels dos anticossos troba el seu ligand en l’entorn. Aquests autòmats generen quatre comportament segons si a) cap anticòs troba ligand; b) troba ligand l’anticòs 1 però no l’anticòs 2; c) troba ligand l’anticòs 2 però no l’anticòs 1; d) troben ligand tots dos anticossos.
Rudchenko s’ha encarregat de la majoria d’experiments d’aquests autòmates en preparats cel·lulars, mentre Taylor realitzà experiments anàlegs en solucions d’extractes cel·lulars. Comptaren amb experiments previs de Payal Pallavi, d’Alesia Dechkovskaia i Safana Khan. Compararen les tècniques amb els resultats de la citometria de flux obtinguts per Sergei Rudchenko. La idea originària d’aquestes computadores moleculars fou de Milan N. Stojanovic i de Vincent P. Butler Jr. Tots aquests autors treballen en diferents centres de Nova York.
Ara mateix, aquestes tècniques són a les beceroles. Els autors l’han provada amb una combinació de dos anticossos, l’anti-CD45 i l’anti-CD20, utilitzats en citometria de flux per a la caracterització general de limfòcits. Amb els autòmats, la població de limfòcits queda “tenyida” de manera diferencial segons quatre grups. El sentit de la tècnica seria la monitorització reversible de petites poblacions cel·lulars in vivo, tant amb finalitats diagnòstiques com, eventualment, també terapèutiques.