Anatomia de la còrnia: com Dua descobrí la capa de Dua

La còrnia és la part frontal transparent de l’ull que cobreix l’iris, la pupil·la i la cambra anterior de l’ull:

Si ens mirem la part anterior de l’ull humà,

la còrnia (6) protegeix la cambra anterior (7) i s’insereix en el limbre esclerocornial. A través de la còrnia entre la llum que és amplificada per la lent cristal·lina (13) des d’on es projectarà cap a la retina.

Les propietats biofísiques de la còrnia s’expliquen a través de la seva estructura histològica:

En aquest diagrama, extret d’una de les edicions de l’Anatomia de Gray, veiem una secció transversal de la còrnia. El gruix de la còrnia és més gran en la perifèria (0,6-0,8 mm) que en el centre (0,5-0,6 mm). La part en contacte directe amb l’exterior és l’epiteli (1). A sota, hi ha una làmina elàstica anterior (2) seguida d’una substantia propia (3), una làmina elàstica posterior (4) i, finalment, l’endoteli de la cambra anterior (5).

En els textos clàssics, doncs, es parla d’aquestes cinc capes. Però des de fa uns anys Harminder S. Dua ha redefinit aquestes cinc capes per convertir-les en sis. Ja va presentar una comunicació en aquest sentit en el Congrés de Lecce del juny del 2007, ampliada en el Congrés de Milà del 2012, i que ara apareix en forma d’article a Ophtalmology.

Es tracta d’un treball clàssic d’anatomia, signat per Dua, Lana A. Faraj, Dalia G. Said, Trevor Gray i James Lowe. Com a material s’empraren 31 discs esclerocornials humans, és a dir les estructures que es fan servir en el transplantament de còrnia, a més de 6 globus oculars humans. L’edat mitjana dels donadors era de 77,7 anys. En quatre dels glòbus oculars i en vint-i-un dels discs esclerocornials injectaren aire a l’estroma cornia (substantia propia), seguint un procediment anàleg a la “gran bombolla” (BB) de la queratoplàstia lamel·lar utilitzada en transplantaments parcials de còrnia. Els autors analitzaven el comportament de la làmina elàstica posterior (o membrana de Descemet) i l’estructura del teixit obtingut després del procediment. Les dades confirmen la presència d’una capa justament anterior a la membrana de Descemet, anomenada, per Dua et al., membrana o capa de Dua. Es tracta d’una capa acel·lular, integrada per 5-8 lamel·les, consistents bàsicament en fibres de col·làgena de tipus 1 amb disposicions transversals, longitudinals i oblícues. És una capa forta, d’unes 10 micres de gruix.

La capa de Dua explica els diferents resultats que s’obtenen en la queratoplàstia lamel·lar per gran bombolla. Normalment, la capa de Dua és arrossegada amb els darrers rengles de queratòcits de l’estroma cornial, però no sempre. A més, el coneixement d’aquesta capa pot ajudar a entendre millor algunes patologies de la còrnia posterior.

Les sis capes de la còrnia humana

Segons l’esquema que deriva de la descoberta de Dua et al., tenim, doncs:
– Primera capa: l’epiteli cornial. Es tracta d’un epiteli escamós multicel·lular estratificat no-queratinitzat. És una capa molt fina, malgrat consistir en una pila de sis cel·lules. Té una taxa elevada de creixement cel·lular i una bona capacitat de regeneració cel·lular (les cel·lules de les capes inferiors substitueixen les cèl·lules de les capes superiors que es desprenen). Les llàgrimes mantenen la hidratació d’aquesta capa.
– Segona capa: la làmina elàstica anterior o membrana limitant anterior, també coneguda com a capa de Bowman, en honor del seu descobridor, sir William Bowman (1816-92). Consisteix en una capa condensada de col·làgena, formada per fibriles de col·làgena de tipus I de disposició irregular. Fa un gruix de 14 micres. La formació o desenvolupament d’aquesta capa és una novetat evolutiva de la còrnia dels primats.
– Tercera capa: l’estroma cornial o substantia propia. Consisteix en fibres de col·làgena de disposició regular, en la matriu de les quals trobem una xarxa de queratòcits. L’estroma es disposa en unes 200 capes superposades, cadascuna de les quals fa unes 2 micres de gruix. El 90% del gruix de la còrnia es correspon a l’estroma.
– Quarta capa: la capa de Dua, que com hem dit és una capa de col·làgena de 10 micres de gruix, molt forta.
– Cinquena capa: la membrana de Descemet o làmina elàstica posterior (membrana limitant posterior). Com la capa de Dua és una capa acel·lular (amb col·làgena però sense queratòcits). Se la pot entendre com la làmina basal de l’endoteli cornial. La col·làgena de la membrana de Descemet és de tipus IV, un tipus menys rígid que la col·làgena de tipus I de les capes superiors. L’epígon d’aquesta membrana és Jean Descemet (1732-1810).
– Sisena capa: l’endoteli cornial. És un epiteli escamós simple, és a dir format per una única capa de cel·lules. Aquestes cèl·lules fan un gruix de 5 micres i tenen forma cuboidal. Són cèl·lules riques en mitocondris, amb un metabolisme actiu necessari per promoure el transport de fluids i solut entre l’estroma cornial i l’humor aquós. Té molt poca capacitat de regeneració, de manera que les cèl·lules mortes són substituïdes mitjançant l’expansió de les cèl·lules veïnes.

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada