Els primers termes de la fórmula de Drake, revisitats per la missió Kepler

Bàsicament l’equació de Drake ens dóna el nombre de civilitzacions (N) de la nostra galàxia amb les quals la comunicació seria potencialment possible:

N = R* • fp • ne • f l • fi • fc • L

El nombre N depèn de la taxa de formació anual d’estels en la nostra galàxia (R*), de la fracció d’estels que tenen planetes (fp), el nombre mitjà de planetes potencialment habitables d’aquests estels (ne), la fracció d’aquests planetes que desenvolupen formes de vida (fl), la fracció d’aquestes biosferes que desenvolupen formes de vida intel•ligent (fi), la fracció d’aquests planetes amb vida intel•ligent que desenvolupen una civilització amb una tecnologia que emet signes detectables d’existència cap a l’espai exterior (fc) i la durada (en anys) d’aquestes civilitzacions tecnològiques (L).

Les darreres dades del telescopi orbital Kepler ajuden a atacar dos d’aquests factors, l’fp i l’ne.

Per exemple, les dades fan pensar que el nombre de planetes en la Via Làctia és, pel cap baix, de l’ordre del nombre d’estels. Així doncs, d’acord amb les estimacions (certament grolleres) sobre el nombre d’estels de la galàxia, se’n dedueix un nombre total de 1-4•1011 planetes (100-400 milers de milions de planetes). D’aquests planetes, podrien haver-hi uns 17 mil milions de mides semblants a la Terra.

La missió Kepler estudia una zona concreta del cel. Un total de 145.000 estels han estat examinats fotomètricament. D’aquesta llista d’estels, els que donen positiu són qualificats de “objectes d’interès” (Kepler Objects of Interest, KOI). Per cada estel KOI, cada “planeta probable” és designat per un nombre. Així el “candidat” KOI-172.02 és el segon “candidat” de l’estel KOI-172. L’estel KOI-172 és correspon, en el catàleg KIC a l’entrada 8692861 i en el catàleg 2MASS és l’objecte J19330262+4452080). Aquest estel, per exemple, és d’especial interès perquè és d’un tipus espectral semblant al nostre Sol (tipus G). A més, el candidat KOI-172.02 orbitaria el seu estel amb un període de 242 dies terrestres, a una distància mitjana de 0,75 unitats astronòmiques (UA). Es troba, doncs, dins de la “zona habitable” de l’estel KOI-172. El diàmetre d’aquest planeta putatiu és un 54% superior al de la Terra, la qual cosa alimenta la idea de “planeta habitable”. Però hem de recordar que Venus també és un planeta “terrestre”, situat en la “zona habitable” del Sistema Solar, però amb una atmosfera hostil (que se sàpiga) a qualsevol forma de vida.

Tornem, però, a l’equació de Drake. El valor de R* s’ha estimat en uns 7 estels•any-1, però l’hauríem de reduir a la meitat si definim de manera estricta una “zona galàctica d’habitabilitat”, vinculada a les radiacions còsmiques. En tot cas, però, cal ser prudents sobre aquest concepte, de manera que mantindrem el 7. El valor de fp podria ésser prou elevat i aproximar-se a 1. El valor de ne podria oscil•lar al voltant de 0,05, si atenem a les dades del Kepler.

Dels altres factors, la missió Kepler no ens pot dir res. D’acord amb nostre Sistema Solar, però, podem atribuir a fl un valor de 0,3 (1 planeta habitat, la Terra, contra 2 habitables però en els quals no sembla haver-se generat mai una biosfera). De fi podríem fer una estimació de 10-4 (basat en el fet que en la història de la biosfera terrestre, tan sols en el 0,01% recent hi hagut formes de vida reputades intel•ligents). De fc, aplicant el mateix raonament groller, podríem estimar un 5•10-5. Pel que fa a la durada total mitjana, qualsevol estimació depèn de les mateixes perspectives que li donem a la nostra pròpia civilització abans d’un eventual col•lapse. Posem, per exemple, una durada de 200 anys.

Si apliquem aquesta fórmula, de mitjana, en una galàxia com la nostra, hi hauria, en un moment donat, un total de 10-7 civilitzacions tecnològicament detectables extraplanetàriament. Dit d’una altra manera, en un moment donat (per exemple, en un moment donat mesurat com a temps de Hubble), hi hauria una civilització tecnològica detectable cada 107 galàxies. En “l’univers observable”, hi ha de l’ordre de 1011 galàxies, la qual cosa ofereix un nombre de 10.000 civilitzacions. Cadascuna d’aquestes, però, es troba en una soledat immensa, ja que la distància mitjana entre cadascuna seria 1000 vegades superior a la distància que ens separa de la galàxia de l’Andromeda. Evidentment, altres assumpcions poden donar nombres diferents, però sigui com sigui, la fórmula de Drake ens convida a riure’ns de concepcions noocèntriques de l’univers.

Aquesta entrada ha esta publicada en 1. L'Univers. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada