La biogeografia d’illes i les espècies invasores (Daniel Simberloff, Premi Ramon Margalef 2012)

Fa unes hores es feia pública la decisió del jurat del Premi Ramon Margalef de lliurar aquest premi, en l’edició d’enguany a Daniel Simberloff (*Wilson Borough, Pennsilvània, 1942). En el comunicat hom feia referència a «les seves contribucions a l’observació i anàlisi teòrica de l’estructura i dinàmica de les comunitats ecològiques i per l’aplicació d’aquests estudis a la biologia de la conservació».

Deixeble d’Edward O. Wilson

L’entorn natal i de joventut de Daniel Simberloff s’incardina en una localitat de la riba del Delaware. Ja de ben menut, començà a fer una col·lecció d’insectes, naturalment dominada pels coleòpters, i a la que seguirien després col·leccions vives de salamandres i tortugues aquàtiques. Als 11 anys, la família es traslladà a la Ciutat de Nova York. Sempre bon estudiant, en part influït pel seu oncle, químic, se sentí atret per les ciències i les matemàtiques. Durant una època, ja a Harvard, dubtà entre les matemàtiques i la biologia, i si es decantà per la segona fou, entre d’altres coses, per un curs introductori a la biologia fet per Edward O. Wilson. En el 1964 es graduà, i començà una tesi doctoral que completaria en el 1969, sota el mestratge de Wilson.

El riu Delaware, en el seu curs mitjà.

La teoria de la biogeografia insular

En el tombant dels anys seixanta i setanta, un dels principals interessos d’Edward O. Wilson, era la teoria de la biogeografia insular, és a dir en els mecanismes que influeixen en la biodiversitat (qualitativa i quantitativa) dels ecosistemes aïllats, tant les illes geogràfiques pròpiament dites, com altres situacions (llacs, grans serralades, boscos aïllats, etc.). El gran repte era arribar a predir el nombre d’espècies que existirien en una illa de nova creació.

Les teories elaborades per Robert MacArthur o Wilson foren posades a prova en les illes de manglars dels Florida Keys. En línies essencials, la teoria fou confirmada en experiments de Wilson i Simberloff, si bé alguns aspectes foren després posats en entredit pel propi Simberloff.

Fos com fos, la biogeografia d’illes tingué un impacte en el disseny de reserves naturals. Per exemple, la teoria ajudava a definir les superfícies mínimes per assolir una reserva òptima.

Els manglars constitueixen un exemple de comunitats biològiques insularitzades i altament dinàmiques.

Composició i estructura de comunitats

Ja en els anys 1980, Simberloff passa a centrar-se en la composició i l’estructura de comunitats biològiques. Es tracta de pensar en termes de mecanismes i en models en els quals se suprimeix, un per un, cadascun dels mecanismes rellevants. Així, hom pot identificar els «determinants» de la composició d’una comunitat, és a dir allò que explica per què en una comunitat coexisteixen una sèrie d’espècies, mentre que d’altres espècies són menys compatibles. Des del punt de mira autoecològic, Simberloff també ha mostrat interès en l’estructura morfològica de les comunitats, és a dir en com varia morfològicament cada espècie (longitud, massa, etc.) d’acord amb la composició d’espècies de la comunitat on es troba.

La biologia de la invasió

Sens dubte, però, per al gran públic allò més rellevant són les contribucions directes fetes en el camp de la biologia de la conservació. En aquest sentit, Simberloff ha estat impulsor de l’Institut per a Invasions Biològiques de la Universitat de Tennessee en Knoxville. L’Institut commemora enguany el seu quinzè aniversari. Fundat per Simberloff i Nancy Gore Hunger, defineix l’espècie invasiva com «l’espècie que s’ha difós més enllà dels hàbitats originaris, habitualment amb ajut humà, fins a desplaçar espècies natives». Simberloff ha definit,doncs, una «biologia de la invasió», dedicada al coneixement dels «patrons mostrats per espècies introduïdes fora dels rangs geogràfics originaris» i de «els impactes que aquestes espècies tenen en les comunitats que envaeixen». Finalment, l’objectiu és definir els mitjans per gestionar aquestes invasions. Una bona introducció a aquests aspectes és l’obra col·laborativa «Strangers in Paradise»

Aquesta entrada ha esta publicada en 3. La Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada