Despesa sanitària i efectivitat de la reducció de la mortalitat: un estudi comparatiu de 19 països occidentals

El proper 2 de setembre, el sector sanitari del Principat es mobilitzarà contra les retallades promogudes pel Govern de la Generalitat en la línia de l’austeritat pressupostària. Unes retallades que es vinculen a unes polítiques fiscals que s’han apartat de les tesis clàssiques de la contribució segons la capacitat econòmica de cadascú i que es vinculen també molt estretament a la situació de dependència política que pateixen els Països Catalans. Es diu, tot sovint, que la despesa sanitària és insostenible i que no podem viure “per damunt de les nostres possibilitats”. Arribats a aquest punt, no és sobrer indicar que “despesa sanitària” ha de ser un concepte integral, que inclogui tant la “despesa sanitària” pública com la privada. A més, la “despesa sanitària” és també una “inversió sanitària”, l’efectivitat i l’eficiència de la qual poden ésser mesurades d’acord amb criteris epidemiològics. Quin sistema sanitari dels que s’apliquen en els països del nostre entorn és el més efectiu i eficient, des del doble punt de mira econòmic i sanitari? Respondre aquesta qüestió és la fita que s’han posat al davant en Colin Pritchard, de la School of Health & Social Care, de Bournemouth (UK), i Mark S. Wallace, del Departament d’Economia de la Latymer School (Londres, UK). Als dos autors els interessa contrastar el sistema sanitari dels Estats Units amb el National Health System (NHS) britànic. Per fer-ho, han comparat aquests sistemes sanitaris conjuntament amb els sistemes sanitaris d’altres estats europeus (Alemanya, Àustria, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Itàlia, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia, Suïssa), nord-americans (Canadà), asiàtics (Japó) i oceànics (Austràlia, Nova Zelanda). Els resultats apareixen en forma de report breu en el darrer número del Journal of the Royal Society of Medicine.

Indicadors econòmics, indicadors clínics

L’indicador econòmic central en aquest estudi és la despesa sanitària, normalitzada d’acord amb el producte interior brut (GDPHE).

Els indicadors clínics emprats són les taxes de mortalitat en la població situada entre els 15 i els 74 anys, i la corresponent a edats entre 55 i 74 anys. El període estudiat és el que va del 1979 al 2005. No debades, és en el 1979 quan Margaret Thatcher guanya les eleccions i, l’any següent, quan ho fa Ronald Reagan. La “revolució conservadora” havia de replantejar els sistemes sanitaris. L’estudi s’atura en el 2005 (l’últim any del qual els autors disposaven de dades de mortalitat de l’Organització Mundial de la Salut), és a dir en un moment previ a l’esclat del període actual, quan la majoria de governs es comprometen en seguir el programa neoconservador. Així doncs, fonamentalment, hom compara les taxes de mortalitat esmentades del trienni inicial (1979-1981) i del trienni final (2003-2005). Observi’s que les franges d’edat triades (15-74 anys, i la subfranja de 55-74 anys) es troben per sota de l’esperança de vida mitjana d’aquests països, i doncs hom s’absté de comptar franges d’edat que l’hagin superat.

L’efectivitat de la despesa sanitària (en forma de GDPHE) s’avalua d’acord amb la reducció de les taxes de mortalitat entre els dos triennis esmentats.

Les grans dades

El rànquing dels 19 territoris estudiats quant a despesa sanitària total (pública + privada), normalitzada pel PIB, era el següent en el 1980:
– Suècia: 9,0%. En el 2005, es mantenia en els mateixos nivells (9,1%). La despesa sanitària sueca és majoritàriament pública (85%).
– Estats Units, 8,8%. En el 2005, havia pujat al 15,3% (n.1 del rànquing). La despesa sanitària nord-americana és majoritàriament privada (55%).
– Alemanya, 8,7%. En el 2005 havia pujat al 10,7%, amb un predomini de la despesa pública (77%).
– Irlanda (sense Irlanda del Nord), 8,3%. En el 2005 havia baixat al 7,5%, amb majoria de despesa pública (77%).
– Austràlia, 7,5%. En el 2005 havia pujat al 9,5%, amb predomini públic (67%).
– Àustria, 7,5%. En el 2005 havia pujat al 10,2%, amb predomini públic (75%).
– Suïssa, 7,4%. En el 2005 havia pujat a l’11,6% (n. 2.), amb predomini públic (59%).
– Països Baixos, 7,2%. En el 2005 havia pujat al 9,2%, amb predomini públic (62%).
– Canadà, 7,1%. En el 2005 havia pujat al 9,8%, amb predomini públic (70%).
– França, 7,0%. En el 2005 havia pujat a l’11,1% (n. 3), majoritàriament pública (80%).
– Itàlia, 7,0%. En el 2005 havia pujat al 8,9%, amb predomini públic (76%).
– Noruega, 7,0%. En el 2005 havia pujat al 9,1%, amb predomini públic (84%).
– Grècia, 6,6%. En el 2005 havia pujat al 10,1%, amb predomini privat (57%).
– Japó, 6,5%. En el 2005 havia pujat al 8,0%, amb predomini públic (83%).
– Finlàndia, 6,3%. En el 2005 havia pujat moderadament al 7,5%. El 79% de la despesa sanitària era pública en el 2005.
– Nova Zelanda, 5,9%. En el 2005 havia pujat al 9,0%, majoritàriament pública (78%).
– Regne Unit, 5,6%. En el 2005 havia pujat al 9,3%, amb predomini públic (76%).
– Portugal, 5,6%. En el 2005 havia pujat al 10,2%, amb predomini públic (73%).
– Espanya, 5,3%. En el 2005 havia pujat al 8,2%, de la qual despesa el 72% és pública. Així doncs, Espanya havia deixat el darrer lloc en superar Finlàndia, Irlanda i Japó.

De mitjana, doncs, en aquests països, la despesa sanitària suposava en el 1980, un 7,1% del PIB. 25 anys després, aquest percentatge havia pujat al 9,7% (la major part de l’augment es concentren en els darrers anys del període). Globalment, de la despesa sanitària del 2005, el 71% era pública.

Vet ací alguna paradoxa interessant. La despesa sanitària pública nord-americana és inferior a la despesa sanitària privada nord-americana (en termes de PIB), però igualment la despesa sanitària pública nord-americana (6,9%) se situa en un nivell similar a la mitjana de despesa sanitària pública dels països estudiats (6,7%).

En tots els 19 territoris analitzats, les taxes de mortalitat estudiades disminueixen de forma clara. El rànquing:
– a Irlanda la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 48%, atribuïble als grups d’edat entre 35 i 74 anys.
– a Austràlia la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 47%, atribuïble als grups d’edat entre 35 i 74 anys.
– a Àustria la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 46%, uniforme en tots els grups d’edat.
– al Regne Unit la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 43%, majoritàriament atribuïble al grup d’edat entre 55 i 74 anys.
– a Nova Zelanda, la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 42%, atribuïble al grup d’edat entre 55 i 74 anys.
– a Suècia, la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 42%, concentrada en el grup d’edat entre 55 i 74 anys.
– a Itàlia, la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 41%, atribuïble als grups d’edat entre 35 i 74 anys.
– al Japó, la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 38%, uniforme en els diferents grups d’edat.
– a Canadà, la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 35%, atribuïble tant als grups d’edat entre 15 i 34 anys com als de 55-74 anys.
– a França la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 34%, i és atribuïble en particular als grups d’edat entre 15 i 34 anys i, en menor mesura, als de 55 i 74 anys.
– a Finlàndia la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 32%, deguda tant a la franja de 15-34 anys com, sobretot, a la de 55-74 anys.
– als Països Baixos la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 32%, i és uniforme en tots els grups d’edat.
– a Noruega, la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 32%, atribuïble als grups d’edat entre 35 i 74 anys.
– a Grècia, la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 31%, atribuïble al grup d’edat entre 55 i 74 anys.
– a Alemanya la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 30%, i cal destacar l’assolida en la franja de 15-34 anys (del 42%)
– en els Estats Units la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 27%. La major part de la reducció s’atribueix al grup d’edat entre 55 i 74 anys.
– a Espanya la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 24%, i és més pronunciada entre els 55 i 74 anys (34%).
– a Suïssa la reducció de la mortalitat entre 15 i 74 anys és del 23%, uniforme entre els grups d’edat.
– a Portugal la reducció de mortalitat entre 15 i 74 anys és del 17%, i s’atribueix majoritàriament al grup d’edat entre 55 i 74 anys.

Agregats, la mortalitat d’aquests països ha passat, per al grup d’edat entre 15 i 74 anys, de 8.236 ppm a 5.144 ppm (reducció de 38%), mentre que per al grup d’edat entre 55 i 74 anys, hom ha passat de 20.607 ppm a 12.950 ppm (reducció del 37%).

L’efectivitat de la reducció de mortalitat en relació als costos econòmics

L’índex d’efectivitat es basa en el quocient entre la GDPHE i la taxa de mortalitat. Si s’expressa el quocient en la forma 1:n, com més gran siga n més efectivitat haurà tingut la despesa sanitària. En aquest cas tenim:
– a Irlanda, l’efectivitat es mesura en 1:696 (1:1817, considerats els grups d’edat entre 55 i 74 anys).
– a Nova Zelanda, l’efectivitat es mesura en 1:566 (1:1451 per a 55-74 anys)
– al Regne Unit, l’efectivitat es mesura en 1:557 (1:1490, en el grup d’edat 55-74 anys).
– a Àustria, l’efectivitat es mesura en 1:551 (1:1382 en el grup d’edat 55-74 anys).
– a Itàlia, l’efectivitat es mesura en 1:436 (1:1133 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– al Japó, l’efectivitat es mesura en 1:380 (1:929 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Suècia, l’efectivitat es mesura en 1:355 (1:900 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– al Canadà, l’efectivitat es mesura en 1:324 (1:841 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Finlàndia, l’efectivitat es mesura en 1:318 (1:1012 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a França, l’efectivitat es mesura en 1:316 (1:778 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– als Països Baixos, l’efectivitat es mesura en 1:306 (1:790 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Noruega, l’efectivitat es mesura en 1:294 (1:766 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Grècia, l’efectivitat es mesura en 1:265 (1:765 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Alemanya, l’efectivitat es mesura en 1:247 (1:610 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Espanya, l’efectivitat es mesura en 1:233 (1:929 en el grup d’edat de 55-74 anys).
-als Estats Units, l’efectivitat es mesura en 1:205 (1:515 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Portugal, l’efectivitat es mesura en 1:169 (1:434 en el grup d’edat de 55-74 anys).
– a Suïssa, l’efectivitat es mesura en 1:140 (1:347 en el grup d’edat de 55-74 anys).

Les conclusions

Si ens atenem a la comparació entre l’efectivitat del sistema sanitari nord-americà i del sistema sanitàri britànic, guanya clarament el segon. La majoria dels estats comparats superen els EUA en reduccions de mortalitat, i tan sols Portugal i Suïssa tenen una ratio GDPHE:taxa de mortalitat pitjor que la nord-americana.

Òbviament, el rànquing assenyalat s’ha de prendre en prevencions. Les dades corresponen a “estats” i no tenen en compte les diversitats internes (això val particularment per als Estats Units), ja no únicament territorials sinó també de classe. D’altra banda, és fa més difícil reduir la mortalitat a Suïssa que no pas en altres indrets amb taxes de mortalitat superiors, i el nivell de desenvolupament de Suïssa condueix a la possibilitat de tenir índexs de GDPHE superiors.

De totes formes, els nombres dels Estats Units són clars. També, juntament amb Grècia, és l’únic en el qual la despesa sanitària privada supera a la pública. Pritchard i Wallace atribueixen l’índex baix d’efectivitat al fet que hi ha una informació asimètrica entre les asseguradores privades i els potencials pacients que hi contracte, i que això força les assegurades a elevar les primes per tal de cobrir les despeses associades a un possible client que requerís un tractament mèdic extraordinàriament car. Els costos burocràtics d’avaluació dels clients o els lligats a la litigació judicial reverteixen finalment sobre els costos sanitaris.



Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *