Els determinants socials de la tuberculosi: el cas de la Zàmbia del segle XXI

Epidemiologia: El debat històric entre Robert Koch i Rudolf Virchow quant als determinants microbiològics i socials de les malalties infeccioses continua fins els nostres dies. No és pas un debat merament teòric, ja que prioritzar uns determinants o uns altres és crucial en les actuacions dels sistemes de salut pública. Un exemple de recerca epidemiològica que pot servir de base a aquestes actuacions la trobem en un article recent d’un grup d’investigadors encapçalat per Delia Boccia, de la London School of Hygiene and Tropical Medicine. Aquest estudi recull dades obtingudes a dues localitats zambianes de la província de Lusaka, en el 2005-2006. Una de les localitats, de 17.000 habitants, és un indret típicament rural, amb la major part de l’economia local centrada en l’agricultura. L’altra localitat, d’11.000 habitants, ha esdevingut un dels suburbis de Lusaka i, per bé que encara hi sobreviu l’agricultura, la majoria de la població es dedica a les minses oportunitats laborals que genera una economia subdesenvolupada.

Els objectius de l’estudi

Bàsicament, eren tres: 1) determinar l’impacte relatiu de la pobresa en la tuberculosi, en una Zàmbia marcada per l’alta taxa d’infecció per HIV; 2) explorar el mecanisme causal d’aquesta associada; 3) estimar el nombre de casos de tuberculosi que es podrien previndre a través d’una millora de la posició econòmica familiar.

El punt de partida era un estudi sobre la prevalença de les infeccions per Mycobacterium tuberculosis i per HIV (virus de la immunodeficiència humana) en les dues localitats esmentades. A partir d’ací, es compara la situació de la població infectada per M. tuberculosis i la població no-infectada.

Els principals factors de risc

Entre els factors estudiats que mostren una associació amb la infecció per M. tuberculosis apareix, efectivament, una baixa posició sòcio-econòmica de la llar. D’altres factors s’associen a una pobresa de la dieta en proteïnes, a la infecció per HIV, a la no-vaccinació contra el bacil de tuberculosi i al fet d’ésser migrant. Malgrat que tots aquests factors són socialment lligats, no obstant els efectes individuals de cada factor no es confonien en l’anàlisi estatística. De totes formes, la relació entre la posició sòcio-econòmica i la infecció per M. tuberculosis es troba en un consum insuficient de proteïna. Val a dir que, a nivell d’atribucions, aquesta relació sòcio-econòmica (alimentària) té un pes comparable amb la infecció per HIV. Concretament, un 42% dels casos d’infecció pel bacil de la tuberculosi es poden atribuir a raons alimentàries, mentre que un 36% es poden atribuir a la infecció per HIV. És a dir que, si bé la pandèmia d’HIV constitueix un motor de la tuberculosi en el sud d’Àfrica, això no vol dir que els determinants sòcio-econòmico-nutricionals no continuïn sent el motor principal del manteniment o agreujament de la prevalença de la infecció per M. tuberculosis.

Aquesta entrada ha esta publicada en 6. La Civilització. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada