Un 23% dels estels G-K tindria planetes de dimensions similars a les de la Terra

Planetologia: Encara és d’hora per fer una estimació del nombre de planetes que hi ha en una galàxia típica. Això és degut a que les actuals tècniques de detecció exoplanetària no són prou desenvolupades quan es tracta de planetes petits i/o allunyats del seu estel. Per exemple, si miressim el Sol des d’uns quants anys-llum de distància amb aquestes tècniques, amb prou feines detectaríem res més enllà que Júpiter i Saturn. No obstant això, si que podem fer una lectura a partir de les dades de la recerca exoplanetària, tal com fan, a la revista Science, Howard et al.

L’estimació de planetes gegant i subgegants en òrbites baixes

Allò que poden fer els autors d’aquest article (Andrew W. Howard, Geoffrey W. Marcy, John Asher Johnson, Debra A. Fischer, Jason T. Wright, Howard Isaacson, Jeff A. Valenti, Jay Anderson, Doug N. C. Lin i Shigeru Ida) és estimar la prevalença dels planetes que sí són detectable, és a dir els planetes que tenen dimensions superiors o similars a les de Júpiter, els que tenen dimensions similars a Neptú i els que tenen dimensions similars a la Terra, i es troben en òrbites relativament properes a l’estel respectiu. Considerat aquest biaix de massa i d’òrbita, es poden inferir unes xifres determinades tant pel que fa a la freqüència d’aquests planetes com a la freqüència de planetes de dimensions similars o inferiors a les de la Terra.

Una anàlisi de 166 estels similars al del Sol

Potser és un excés de “geocentrisme”, però és evident que l’interès d’aquesta recerca rau en avaluar si el nostre planeta és o no una raresa. Per això, Howard et al., van seleccionar per al seu estudi un total de 166 estels de característiques similars al nostre Sol (tipus espectrals G i K). Aquests 166 estels han estat estudiats mitjançant tècniques de Doppler que poden avaluar amb precisió el moviment relatiu de l’estel i les influències que en aquest moviment puguin fer planetes que hi hagi al voltant (i que siguin prou grans i prou propers). Amb aquestes tècniques, hom pot estimar la massa i la distància orbital de planetes extrasolars. I justament, això és el que volen inferir els autors: quants planetes d’una massa similar a la Terra i d’una òrbita semblant hi ha al voltant d’estels d’unes característiques similars al nostre Sol?

Els 166 estels es troben en distàncies de diverses desenes d’anys-llum (els més allunyats de la mostra es troben a 80 anys-llum). En total, les observacions realitzades pel telescopi Heck han detectat en aquesta mostra de 166 estels, un total de 33 planetes “ferms” i una xifra addicional de 12 planetes “putatius”. Els 33 planetes detectats es corresponen a 22 estels. Alguns d’aquests planetes han passat a engreixar la llista d’exoplanetes detectats, que ara se situa en uns 500.

Com són aquests 33 planetes? Trobem des de planetes que podem qualificar de super-Terres (amb masses 3 vegades superiors a la de la Terra) fins a planetes que podem qualificar de super-Júpiters (amb masses 1000 vegades superiors a la de la Terra). Aquest ventall reflecteix, com hem dit, les limitacions de les tècniques actuals per detectar planetes de dimensions similars a les de la Terra.

Només un parell dels 33 planetes detectats és de dimensions similars o superiors a les de Júpiter. De la mostra d’estels estudiats, n’hi ha 10 que presenten planetes de dimensions similars a Neptú. I pel que fa a les Super-Terres, en trobem en 20 dels 166 estels analitzats.

A partir d’aquestes dades, els autors apliquen una relació entre la “massa planetària” (M) i la “probabilitat d’un estel de presentar planetes d’aquesta massa” (f). La relació tindria la fórmula df/dlogM = 0,39 • M-0,48. Per planetes de la massa de la Terra, la f s’eleva fins el 23%. O, dit d’una altra manera, el 23% d’estels de tipus G i K que es troben en el nostre veïnat galàctic, disposarien d’un o més planetes de dimensions similars a la Terra en òrbites baixes. Això ens fa pensar que hi ha una quarantena de planetes similars a la Terra en 80 anys-llum a la rodona. O, si ho traspassem, als 200.000 milions d’estels de la Via Làctia, hi podríem trobar uns 46.000 milions de planetes de la mida de la Terra.

No cal dir que la fórmula calculada i la xifra estimada variaran a mesura que hom pugui sumar més estels i, sobretot, més precisió en les observacions. Però sí ens donen una idea sobre la freqüència de planetes com el nostre en estels com el nostre. És clar que, passi el que passi, el nostre planeta serà especial… perquè és el nostre.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada