El vessament de fang roig a la planta d’alumini d’Ajka

Faltaven cinc minuts per dos quarts d’una del migdia, quan s’ensorrà el dic que contenia aigües i fangs residuals de la planta d’alumini d’Ajka (Veszprém), a l’oest d’Hongria. La inundació consegüent, d’un volum total de 106 m3, va afectar d’entrada 40 km2 (Ajka, Kolontár, Devecser, etc.) i, en determinades indrets arribà als 2 metres d’alçada. Les víctimes personals s’avaluen en 4 morts i 150 ferits. El vessament contaminà ràpidament les aigües del Torna, tributari del Marcal, i ahir els indicadors assenyalava que ja havia arribat al Danubi.


Mostra un mapa més gran

El fang roig

El fang roig és el resultat del procés de Bayer, mitjançant el qual s’obté òxid d’alumini (Al2O3) a partir de la bauxita. En aquest procés, la bauxita és sotmesa una digestió amb sosa càustica (NaOH) a elevada temperatura (175ºC), amb la qual s’obté una dissolució d’hidròxid d’alumini, que em pot purificar mitjançant la filtració. El material retingut en els filtres és el fang roig, mentre la dissolució d’hidròxid d’alumini és calcinada (a 1050ºC) per tal de convertir-la en pols d’òxid d’alumini, del qual se n’extraurà l’alumini.

El fang roig, en conseqüència té un pH elevadament bàsic (per la sosa càustica), i és integrat pel seguit de components indigeribles de la bauxita. El component majoritària, l’òxid de ferro (Fe2O3, més d’un 40%), és el que coloreja aquesta barreja. Però també trobem una part substancial d’òxid d’alumini desaprofitat (10-15%), d’òxid de silici (SiO2, 10-15%), d’òxid càlcic (CaO, 6-10%), d’òxid sòdic (Na2O), de diòxid de titani (TiO2, 4-5%), etc.

Plantes d’alumini com l’Ajkai Timföldgyár produeixen més tones de fang roig que d’alumini. Amb el temps, el fang roig s’asseca i queda convertit en un sòlid. En el procés, s’hi sol llençar àcid per tal de neutralitzar el pH, però a banda d’aquestes mesures i dels dics de contenció, el fang roig se sol quedar permanentment en les basses d’abocament, fins que resten omplertes, i cal construir-ne de noves. Si bé, existeixen recerques quant a la reutilització del fang roig, fins i tot en les projeccions més optimistes, el reciclatge només podria cobrir una part de tots els residus generats.

L’escampat ha estat atribuït al fet que la bassa de fang roig hauria vessat arran de les pluges de les darreres setmanes. Les inspeccions a càrrec del Magyar Alumínum Termelő (MAL) no van detectar cap irregularitat en la desposició del fang. No obstant, fonts del govern hongarès parlen d’un probable error humà. L’oposició política ha recordat que les basses foren construïdes per iniciativa governamental i que s’haurien degradat com a conseqüència d’una desinversió d’ençà que passaren a mans privades.

La catàstrofe

La localitat més afectada ha estat la de Kolontár, d’on són les víctimes mortals. Hi ha més d’un centenar de ferits, degut a la causticitat de les aigües i dels vapors (pH=13). Les cremades càustiques, a més de difícil tractament, tendeixen a agreujar-se en els primers dies.

Pràcticament cap forma de vida no-microbiana ha resistit a l’elevació dels nivells de pH dels rius Torna i Marcal.

Les primeres mesures d’urgència es dedicaren a la contenció del vessament. El dimarts s’aturà la producció d’alumini i s’iniciaren les obres de reconstrucció del mur. La direcció de la companyia afirma que no reobrirà la producció fins el dilluns 11.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada