Els primers pobladors de la Terra Verda

Paleogenòmica: Kalaallit Nunaat rep en danès el nom de Grønland, que vol dir Terra Verda. Un nom que sorprèn, en el panorama d’aquesta illa-continent de l’Amèrica del Nord, on tots els colors del blanc dominen el paisatge. Estat autònom del Regne de Dinamarca, per pròpia voluntat apartat de la Unió Europea, i en el camí inexorable de la independència, aquest país de 2.166.086 km2 té una població de tan sols 57.600 persones. El 88% de la població és de nacionalitat inuit, i parla alguna de les variants de kalaallisut, que és l’única llengua oficial. De les minories (12%) destaca, de llarg, la danesa. Aquesta polaritat nacional, que també és lingüística, es desdibuixa un poc si atenem a la morfologia. Una bona llenca de la població de llengua inuit té ascendència parcial danesa. I entre les persones que tenen el danès com a llengua primera, també hi ha fills o néts d’inuit. En els debats polítics, al voltant de la independència o de l’associació amb l’estat o la corona danesa, és inevitable que sorti la qüestió dels orígens. Els inuit recorden l’època del primer poblament humà, fa uns 5 mil·lennis, de la qual se senten descendents. Els danesos recorden els primers colons europeus, procedents d’Islàndia i de Noruega, que arribaren l’any 986 d.C., i assenyalen que els avantpassat dels inuit actuals no arribaren fins l’any 1500, procedents del continent americà. Els inuit acaben per respondre que, en tot cas, aquest primer poblament europeu va entrar en decadència en el segle XIV i que va desaparèixer en el segle XV, bé per causes internes o per la incapacitat de resistir l’empenta d’una cultura (la cultura Thule o inuit) més adaptada a les condicions climatològiques. El cert és que, després del 1500, i amb una possible excepció portuguesa, no hi hagué presència europea a l’illa, fins el 1721, quan la Corona de Dinamarca-Noruega hi va fer una primera expedició.

Per això a l’illa ha tingut un cert ressò l’article que feia portada a Nature.

Rasmussen et al. parteixen de restes de cabell humà preservades en un permaglaç de 4.000 anys d’antiguitat i que remunta doncs al període Saqqaq, la cultura kalaal·litana més antiga de la qual tenen coneixement els arqueòlegs.

En un estudi on han col·laborat 25 centres de Dinamarca, Xina, Estònia, Anglaterra, Califòrnia, Austràlia, Arpitània, Rússia, a banda del propi Museu Nacional de Kalaallit Nunaat, hom presenta la seqüència del genoma del propietari d’aquell cabell. La presència del cromosoma Y permet d’identificar el sexe masculí. Cal remarcar que es tracta d’una seqüència força completa, del 79%, cosa fins fa no gaire absolutament impossible de fer per a persones ja traspassades. El genoma seqüenciat es correspon, per entendre’ns, a l’època de les piràmides, però amb la tecnologia actual únicament es pot aplicar a teixits preservats en un estat de congelació permanent.

Amb un 79% de cobertura, n’hi ha prou per fer una caracterització profunda del genoma individual. En concret, els autors han reportat un total de 353.151 SNP. Els SNPs (polimorfismes mononucleotídics) són punts del genoma que mostren variabilitat entre les persones. Val a dir, que d’aquests 353.151 SNP, hi un 6,8% que s’han declarat com a tal arran de l’anàlisi d’aquest genoma: és a dir que són variacions fins ara no detectades entre els genomes humans analitzats.

Com que ara ja tenim un cert coneixement dels marcadors genètics que influeixen en la pigmentació humana i en altres característiques externes, Rasmussen et al. han pogut fer estudis funcionals per fer un retrat robot de l’individu. No cal dir que hi ha altres trets morfològics pels quals el correlat genètic és més difícil d’escatir (forma del crani, forma dels ulls, del nas, etc.).

Però ja hem dit que allò més rellevant era el parentiu dels “saqqaq” amb els inuit de la cultura Thule i els seus descendents. Òbviament, els “saqqaq” s’assemblaven molt més als inuit que no pas als danesos ni de l’Edat Mitjana ni de l’Edat Moderna. Però els “parents més propers” dels saqqaq no són les poblacions inuit de Kalaalit Nunaat, ni tampoc les de l’Amèrica Continental. Els parents més propers són poblacions siberianes actuals. Això fa que els autors pensin que els “saqqaq” són descendents d’una migració siberiana cap a l’Amèrica del Nord que s’hauria produït fa uns 5.500 anys. Aquesta migració hauria estat posterior de les que haurien donat lloc a les poblacions ameríndies, però també anterior a la dels “inuit”. Sigui com sigui, si els inuit de Kalaalitat Nunaat tenen una antiguitat de tan sols 5 segles, en el cas dels danesos actuals no passa de 2 o 3 segles.

Ancient human genome sequence of an extinct Palaeo-Eskimo. Nature 463: 757-762, 2010

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada