Reus perd l’historiador Pere Anguera

La desaparició prematura de Pere Anguera (Reus, 18.11.1953-4.1.2010) és un colp dur per a la historiografia catalana. Anguera, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de 1992, ha estat també un exemple d’arrelament local, regional i nacional en l’ofici d’historiador. La seva especialització en el segle XIX li va valdre que se li encomanés la direcció del 7è volum de la Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, que duia per títol La consolidació del món burgès, 1860-1900.

Quan aparegué aquest volum (1996), Anguera ja havia adquirit anomenada pels seus estudis sobre el carlisme. Les fonts del carlisme cal trobar-les, ja en l’època ferrandina, en el moviment dels malcontents, que l’autor estudià pel que fa a les terres tarragonines (Els malcontents del corregiment de Tarragona, 1993). Han esdevingut obres referents en els darrers anys, Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995) i El carlisme a Catalunya, 1827-1936 (1999).

El punt de partida d’aquestes aportacions són els estudis sobre l’inici de l’etapa més brillant de la burgesia reusenca, a la qual dedicà La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980). El 2003 publicà una biografia del general Joan Prim i Prats que és qui millor encarna aquest esperit. L’estructura d’aquest període l’analitza a Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX (1982), per bé que el terreny que li era més agradós era de la història de les ideologies (Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868, 1983;Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873, 1985;Menjacapellans, conservadors i revolucionaris, 1991; Societat, sociabilitat i ideologia a l’àrea reusenca, 1999).

Damunt de la base de l’estudi de Reus i del Baix Camp, i de les demarcacions tarragonines (el corregiment primer; la província després), Anguera també ha fet contribucions quant als orígens i evolució del catalanisme. El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional (1997) constitueix una obra esclaridora quant a l’estreta interrelació entre l’evolució lingüística i l’evolució política-ideològica.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada