El paper de la llengua en la còpula del ratpenat Cynopterus sphinx

De les més de 1.100 espècies de ratpenats (quiròpters), no hi ha informació sobre el comportament durant la còpula més que de cinc espècies. La inaccessibilitat dels nius i el caràcter nocturn de les pràctiques sexuals de la majoria de ratpenats expliquen aquesta mancança de la literatura. Per això cal saludar una contribució, publicada a la revista PLoS one que n’afegeix una sisena, Cynopterus sphinx, una espècie asiàtica de ratpenat frugívor de nas curt. Els investigadors, coordinats per Libiao Zhang, de la Universitat Normal de la Xina Oriental (Xangai), hi han observat, però, una particularitat desconeguda en les altres cinc espècies, el fet que la femella, durant la còpula, llepa la base del penis del mascle. Els autors parlen de fel·lació o de sexe oral, potser menats per un excés d’entusiasme. De fet, el sexe oral és conegut únicament en l’espècie humana i en el bonobo (Pan paniscus). En canvi, en Cynopterus sphynx, aquesta “fel·lació” es correlaciona directament amb la durada de la còpula i té, doncs, segons els autors, una clara funció reproductiva. Annex a l’article hi ha aquest vídeo.

Cynopterus sphinx

Cynopterus sphinx (Vahl, 1797), el gran ratpenat frugívor de nas curt, o també conegut com a ratpenat frugívor de nas curt de l’Índia, és un representant de la família de pteròpodids o megaquiròpters. Si els ratpenats de les nostres contrades són insectívors, els megaquiròpters segueixen una dieta estrictament vegetal, basada en fruits (frugivorisme) o en nèctar floral (nectarivorisme). Com que són tan grans, potser més que de rates-pinyades hauríem de parlar de guilles-pinyades. C. sphinx té una envergadura de 48 cm, i el trobem en el sud-est d’Àsia, des de l’illa de Ceilan fins al Vietnam, i des de l’Istme de Malaca fins al sud de la Xina. Encara que en la majoria d’aquest territori és descrita com una espècie fora de perill (“least concern”), a la Xina té l’estatus de “gairebé amenaçada” i en alguns indrets potser meritaria la definició de “vulnerable”. C. sphynx té una elevada importància ecològica, ja que els seus hàbits frugívors i nectarívors fan que moltes plantes en depenguin per la pol·linització (espècies quiropterofíliques, que floreixen de nit) i per la dispersió de les llavors (espècies quiropterocòriques, com les palmes datileres). Encara que l’hàbitat preferencial de C. sphinx és el bosc tropical (com ara manglars), les seves àrees també poden incloure fruiterars plantats per la mà humana i pastures. La popularitat de l’espècie és controvertida entre les comunitats humanes: d’una banda se sap que és important per a la dispersió de les palmes datileres i de l’altra poden produir destrosses important en fruiterars.

En apropar-se l’època d’aparellament hi ha un restructurament dels grups socials. Fins llavors, mascles i femelles formen grups separats, típicament de 8-9 individus. En començar l’època d’aparellament, es formen ja grups mixtos amb sex ratios que van de 1:2 a 2:3, de forma que hom pot trobar de 6-10 mascles amb 10-15 femelles. Aquesta desproporció sexual reflecteix, de fet, la sex ratio de la població adulta de C. sphinx, i el biaix resulta probablement del fet que les femelles maduren sexualment als 5-6 mesos d’edat, abans que els mascles (que no ho fan fins a l’any de vida).

En preparació d’aquesta època, els mascles C. sphinx construeixen nius o tendes aprofitant el follatges dels boscos subtropicals i tropicals on resideix. Les tendes són construïdes habitualment al capdamunt de palmeres. Les fan, tot rossegant les frondes, i si bé són d’una estructura no tan complexa com la d’altres espècies, ja fan el fet. A manca de palmeres, també poden fer nius en d’altres arbres, i no és rar trobar-ne rius en les plantes trepadores (vinyes, etc.) de construccions humanes. A més de la construcció, els mascles en fan la defensa i procuren de reclutar grups de femelles perquè hi visquin. Es tracta, doncs, d’una poligínia basada en la defensa de recursos per part del mascle. El comportament defensiu dels mascles s’estén des de la tenda cap a un àrea suficient com per obtindre aliment (fruits, flors nectaríferes) i material de construcció (fulles).

Poc després de l’aparellament, els grups mixtos tornen a escindir-se. I seran les femelles les que criaran la descendència en la tenda, després de 3-5 mesos de gestació.

Segons les àrees, les èpoques d’aparellament de cria són anuals o bianuals. En la Índia Central, hi ha dos períodes de cria, de forma que cada femella pot tindre dues cries l’any. El primer comença a l’octubre (aparellament) i conclou el febrer-març. Segueix un segon període d’aparellament, que conclou amb un segon part el mes de juliol.

En la intimitat de la tenda

Els autors del report, de l’Institut Entomològic de Guangdong (Min Tan, Guangjian Zhu, Jianping Ye, Tiyu Hong i Libiao Zhang), de la Universitat Normal de Guangxi (Shanyi Zhou), de la Universitat Normal de la Xina Oriental (Shuyi Zhang) i de la Universitat de Bristol (Gareth Jones) volien conèixer quelcom del comportament d’aquesta espècie. La vida en l’exterior de la tenda és més o menys coneguda, així com la dieta, els hàbits circadians de mascles i femelles, etc. La vida en l’interior, però, és menys coneguda. Això també fa referència a la vida sexual.

L’estudi es realitzà en dos períodes (gener del 2007; novembre-desembre del 2007) a la ciutat de Guangzhou (Guangdong). És una àrea de clima subtropical monsònic. Hi ha plantacions de Livistonia chinensis, amb finalitat ornamental, tant en els parcs urbans com en el campus universitari, on C. sphinx fa tendes durant l’època reproductiva.

Un dels parcs amb poblacions de C. sphinx és el Parc Yuexiu, a uns 8 km del campus universitari. Fou en aquest parc on els autors van capturar i marcar un total de seixanta individus adults (trenta mascles i trenta femelles). Els mascles eren marcats amb un anell en el braç (ala) esquerre, i les femelles en el braç dret. Foren col·locats per parelles mascle-femella en trenta gàbies prou àmplies (2,9 metres de llarg, 2,4 metres d’ample i 2 mentres d’alçada. Cada gàbia era dotada de frondes de Livistonia, que es renovaven de tant en tant, i cada dia hom hi deixava bananes i aigua amb suplements vitamínics.

Cada gàbia era monitoritzada durant la nit (de 7 del vespre a 7 del matí) amb vídeo. Els autors aconseguiren de filmar entre les 30 gàbies un total de 20 còpules en 20 parelles diferents.

La còpula és dorso-ventral, tal com esperaven. Però les imatges mostraven com tot sovint (14 de les 20 còpules) la femella baixa el cap per llepar la base del membre masculí.

En les imatges estudiades, els autors constaten una correlació directa entre aquesta fel·lació i la durada de la còpula. En les 14 còpules amb fel·lació la durada mitjana de la fel·lació és de 19 segons (un 8,7% de la durada mitjana de la còpula, de 220 segons). Els autors calculen que cada segon de fel·lació femella-mascle perllonga la còpula durant 6 segons.

Conclòs l’estudi, excepte alguns exemplars, la resta fou alliberat en el mateix entorn on havien estat capturats.

Quatre hipòtesis quant a la funció de la fel·lació en C. sphinx

Més enllà de l’espècie humana, el sexe oral s’ha descrit molt rarament, en orangutans (Pongo pygmaeus) i lemurs (Lemur catta). En els bonobos (Pan paniscus), és un comportament infreqüent, però se l’ha descrit en individus joves tant en relacions homosexuals com heterosexuals, i hom l’interpreta com un joc d’aprenentatge sexual.

En canvi, en C. sphinx, la fel·lació femella-mascle durant la còpula, i les autofel·lacions (tant del mascle com de la femella), són comportaments generalitzats. Els autors creuen que la fel·lació permet la perllongació en el temps de l’erecció i que la saliva de la femella actuaria, a més, com a lubricant.

Els autors proven d’explicar el comportament a través de quatre hipòtesis adaptatives:
– la fel·lació proveeix un enfortiment de la lubricació i l’estimulació erèctil. Una durada més gran de la còpula podria ajudar al transport de l’esperma des de la vagina fins a l’oviducte (on es produeix la fecundació), i també podria augmentar l’estimulació neurològica de la femella (necessària per a les secrecions hipofisàries que prepararien eventualment la gestació).
– la perllongació de la copul·lació també podria ser beneficiosa per cimentar la relació individual mascle-femella, per tal de reiterar el mateix aparellament en properes temporades reproductives.
– la salivació de l’àrea genital podria tindre efectes microbicides i, per tant, ésser una eina en la prevenció de malalties de transmissió sexual. Cal recordar que la saliva dels quiròpters, com la dels primats, i la d’altres mamífers, té propietats antibacterianes (p.ex. anticlamidials), antifúngiques i antivirals.
– el contacte de la fel·lació pot afavorir processos de detecció i identificació químiques basades en les molècules de presentació antigènica (MHC), que se sap en d’altres espècies que tenen un paper en la tria de company sexual.

Els autors són conscients de les limitacions del seu estudi, que no es basa en aparellaments naturals. De ben segur en les tendes normals, amb potser 6 mascles i 10 femelles, la cosa pot ser més complexa. La intenció dels autors és combinar en el futur aquesta difícil observació directa, amb la realització de nous experiments en gàbies.

Lligams:

Fellatio by Fruit Bats Prolongs Copulation Time. Min Tan, Gareth Jones, Guangjian Zhu, Jianping Ye, Tiyu Hong, Shanyi Zhou, Shuyi Zhang, Libiao Zhang. PLoS ONE 4(10): e7595. doi:10.1371/journal.pone.0007595.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada