Vaccinofòbia i vaccinofília: la pugna al voltant de la incorporació del virus de la grip A/H1N1/S-OIV al vaccí de la temporada 2009-10

El text de Teresa Forcades al voltant de la qüestió de la grip d’enguany, marcada presumiblement per l’aparició de la soca A/H1N1/S-OIV (descrita a Califòrnia l’abril passat), és gairebé el resultat inevitable de la histèria col·lectiva dels mitjans de comunicació, precipitada per la irresponsabilitat de les autoritats sanitàries mundials. Lluny de fer una política seriosa de comunicació (aspecte vital en qualsevol qüestió de sanitat pública), hi ha hagut molta comèdia. No és qüestió menor la de la denominació de la soca. Com que per raons de correcció política no volien dir-ne ni "grip porcina", ni "grip mexicana", algú va tindre la feliç pensada de dir-li "grip nova". Ara bé, no és cap "grip nova" (tampoc la denominació de "porcina" o "mexicana" eren escaients), i és a partir d’aquest fet que Forcades construeix la seva crida.

No hi ha dubte que l’escàndol format a partir de maig quant a la grip va fer que moltes persones amb símptomes gripals s’abstinguessin d’anar al metge justament per l’escàndol: bé podien tèmer acabar aïllats (com els va passar algunes persones) o qui sap què.

Però des de començaments d’octubre ja han començat les administracions del vaccí basat en la soca S-OIV. De moment, el vaccí disponible és l’atenuat, és a dir una versió modificada genèticament del virus (basada en les dades d’abril-maig), que s’administra per esprai nasal. Ha començat a administrar-se entre treballadors sanitaris d’alguns estats dels EUA, on es calcula que més d’un 65% de la població nord-americana hi serà vaccinada. Molts ho seran a través del vaccí inactivat, és a dir del "virus mort": la via d’administració és injectada. Cal no oblidar, naturalment, que hi ha unes taxes de complicació d’aquests vaccins inactivats (vora 1 de cada 100.000). És fàcil respondre que el risc de complicacions vaccinals depassa de llarg el risc de complicacions gripals. Però mediàticament la cosa no és comparable. Centenars o milers de casos de complicacions vaccinals en tot el món
tindran sempre un pes en l’imaginari col·lectiu més elevat que les desenes o
centenars de milers de persones que s’hi salvaran. Les primeres seran palpables
(amb més o menys discussió pericial) i les segones formaran part de les
estatístiques, però sense noms i cognoms. Contra els biaixos cognitius, cal fer
un esforç de
comunicació de riscos
, que combini no només la part racional o matemàtica,
sinó també la part emocional.

En aquest darrer sentit una persona pot trobar del tot diferent un
"risc natural" (patir complicacions gripals) d’un "risc
artificial" (patir complicacions vaccinals). En un cas extrem, ni tan sols
el fet que el "risc natural" fos un milió de vegades superior al
"risc artificial", el farien moure.

A diferència d’altres vaccins, els vaccins de la grip únicament poden oferir
una protecció modesta que no es plasma pas a nivell individual, sinó
col·lectiu. En una societat fortament individualitzada, els aspectes
col·lectius de la protecció vaccinal són ignorats o menyspreats. En passat l’hivern,
només hi haurà dues possibilitats per a cada individu: haver patit la grip o no
haver-la patit. Pot haver-hi una gradació és clar, en el segon cas, quant a la
gravetat dels símptomes. Però des del nivell estrictament individual és
impossible capir el nivell col·lectiu.

Forcades tracta la qüestió de la vaccinació obligatòria. Aquesta qüestió es
vincula a la relació entre els plans individual i col·lectiu. L’individualisme
extrem no pot acceptar cap imposició exterior, sota cap principi. Fins i tot
l’existència de plans no-obligatoris de vaccinació col·lectiva (pagats amb
diner d’assegurança col·lectiva) poden ser atacats pel fet que els que volen
abstindre’s de vaccinar-se tampoc no hi vulguin pagar.

Forcades fa referència a la "participació ciutadana". Evidentment
hi ha un dèficit de participació ciutadana que és irresoluble en el marc del
capitalisme. La condemna de la immensa majoria de la població a la ignorància i
a la impotència, l’enlairament del tecnocratisme, etc., fan que tot allò
col·lectiu acabi siguent una imposició dictatorial: de la minoria amb poder i
amb control dels mitjans de producció i de coneixement contra la majoria. La
manca de transparència que demostren la signatura d’acords de blindatge envers
possibles efectes secundaris evitables de la vaccinació és un dels punts
denunciats per Forcadas.

Forcades exagera irresponsablement en fer una crida a l’abstenció
vaccinal, ja que s’interpreta com una crida a l’abstenció envers qualsevol vaccí de la grip. Però la irresponsabilitat dels qui han respost merament amb
demagògies estúpides (com ara dir que un vaccí de virus inactivat és totalment
inofensiu) hi va parella. Hi ha interessos foscos que volen promocionar
productes farmacèutiques a través de l’exageració de riscos patològics. I també
hi ha interessos foscos que minen el mateix concepte de salut pública per
substituir-lo per un individualisme sanitari, que exposa a cadascú en solitari
als vents de la irracionalitat. Uns interessos i d’altres, però, no són pas gaire divorciats. Segons com interessa per engruixir el cicle del "capital sanitari", pressionen la "sanitat pública" per adoptar el seu producte o per retirar-hi la cobertura.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada