Un instrument musical de fa 35.000 anys

En la imatge teniu la reconstrucció d’una flauta de fa 35.000 anys, a partir de les dades arqueològiques fornides per Nicholas J. Conard, Maria Malina i Sussanne C. Münzel (Nature doi:10.1038/nature08169). És cert que hi ha d’altres troballes que podrien ser d’una antiguitat superior (de fins a 40.000 anys d’antiguitat) però són més dubtoses. La troballa en tot cas referma la idea que els instruments musical ja eren presents en l’Aurinyacià primerenc, que és el nom que hom dóna al primer estatge cultural que s’esdevé a Europa arran de la introducció de l’home anatòmicament modern (l’home de cromanyó) i l’arraconament i eventual extinció de l’home arcaic autòcton (l’home de neandertal). La presència d’un instrument musical indica ja, en paraules dels autors, "un comportament plenament modern" i "una comunicació simbòlica avançada". Des del punt de mira econòmic la societat auranyaciana es constitueix de petits grups de caçadors-recol·lectors, amb individus relligats en una tasca comuna (comunisme primitiu) i per lligams sexuals i reproductius. És el mode de vida del paleolític superior, caracteritzats arqueològicament per instruments de pedra tallada d’una varietat i prestància més elevada que la dels estatges anteriors (el paleolític inferior i mitjà, vinculat a les fases habilis i erectus, i a la fase sapiens arcaica, respectivament). Les restes han estat trobades a la regió d’Ulm (Württemberg, Alemanya), i consistirien en flautes fetes d’os i d’ivori.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Un instrument musical de fa 35.000 anys

  1. fotolit diu:

    És interesant, tot i que crec si no tinc mal entès, que l’home de Neardental va ser exterminat i en alguns cassos assimilat amb/per l’home de Cromanyó. Va ser una questió moral, més que arraconament per imbècilitat dels Neardentals. Podrien dir que els Cromanyons eren els romans de la primera època cristiana… Molts cristians eren llençats als lleons, i a ningú se li acut que els cristians eren imbècils (tot i que segur que hi ha algú que sí…).

    Salut

  2. Dídac diu:

    La visió més difosa en l’actualitat (des dels anys 1960, si fa no fa) és que els “cromanyons” penetraren a Europa fa 40-35 mil anys, i que els “neandertals” (que ja hi vivien de fa 100-200 mil anys) foren substituïts pels “cromanyons”. Els detalls són difícils d’escatir. Hi ha la possibilitat de l’extermini directe, i també de l’assimilació. Hi ha indicis de poblacions neandertals que assumiren trets culturals cromanyons. Hi ha investigadors que veuen indicis de “creuaments” i d’altres que els descarten (o els consideren marginals i poc rellevants). En tot cas hom va passar d’una situació de 100% de neandertals a Europa a una situació de 100% de cromanyons, en qüestió potser d’uns pocs mil·lennis. La causa d’aquesta substitució ha estat molt discutida. Són molts els que pensen que la “superioritat” dels cromanyons es trobava en el seu pensament simbòlic i/o millor capacitat de llenguatge i intercomunicació. Crec que la clau s’ha de trobar més aviat en les innovacions tecnològiques del Paleolític superior (ben presents en els cromanyons, i més anecdòtiques en els neandertals), però es diu que aquestes innovacions foren possibles per la “superioritat” suposava en el pla del pensament simbòlic. Quant a la qüestió moral no hem d’oblidar que tant en els neandertals com en els cromanyons és vital la diferenciació entre “nosaltres” (el grup) i els “altres” (els de “fora”). Segurament els neandertals i els cromanyons eren capaços de reconèixer si un altre grup era neandertal o cromanyó, però no crec que això fos gaire més rellevant que el plantejament que eren un altre grup i per tant un potencial rival. Degut a la lentitud relativa del procés, ni cromanyons ni neandertals devien gaire conscients de què hi havia un procés de substitució.

  3. fotolit diu:

    Estic bastant d’acord amb tú; la superioritat dels cromanyons es trobava en seu pensament simbolic i/o la seva capacitat de llenguatge però continuo creient que la ‘superioritat’ comanyona esdevé a causa de la seva capacitat de destrucció.
    Sempre he imaginat al poble neardental com un grup pacific exterminat pel grup nou, més fort mentalment i amb més capacitat destructora, sense remordiments, sense miraments. Amb tecnologia nova, arcs més potents, etc.
    Com aseguraba Darwin en el seu pròleg censurat, el més fort no necesariament és el millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada