Lliçó de solstici (d’estiu)

A una latitud de 50º, aquests dies duren més de 16 hores, i les nits es queden en 8 hores. Però la foscúria-foscúria encara dura menys. L’etapa d’expansió del dia conclou en el solstici, que ha estat avui. Ja fa un parell de setmanes que hi ha la sensació pròpia de solstici: els dies ja no creixen, però les nits tampoc. La sensació de solstici encara durarà un parell o tres de setmanes. Però aviat es farà evident que les hores de sol són cada vegada menys. De sol, és un dir, és clar, amb el permís de núvols i tempeses. El solstici de juny, d’altra banda, marca l’entrada en l’estiu. De mica en mica les precipitacions davallen i les hores d’insolació creixen, tot i la reducció de les hores diürnes. Les temperatures pugen i la inestabilitat pròpia del temps primaveral (dels mesos d’abril a juny) deixa pas a una estabilitat estival relativa. Tenim, doncs, l’estiu per davant. Però el fet que els dies comencin a escurçar-se… És aquesta la lliçó del solstici:

– ens trobem en l’època de màxima plenitud diària, i alhora sabem que a partir d’ara queden sis mesos d’anar de baixada.

– ens trobem en l’època d’inici de l’estiu, però no podem evitar de pensar que l’equador tèrmic anual és a un o dos mesos vista, i que després vindrà el fred.

– ens trobem que des de fa tres mesos tenim més hores diürnes que nocturnes, i que això serà així durant tres mesos més. Tenim el got mig ple… o mig buit.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada