Herschel i Planck: a la recerca de l’origen de les galàxies

Astronomia: En les darreres hores, un cohet Arianne ha llençat des del cosmòdrom de Kourou dos importants observatoris orbitals, Herschel i Planck, amb un ambiciós projecte científic al darrere.

El telescopi espacial Herschel

Molt ha plogut des del 1982, quan un primer disseny del “Far Infrared and Sub-millimetre Telescope (FIRST) va ser sotmès a consideració a l’Agència Espacial Europea. El nom de Herschel s’incorporà després, justament William Herschel perquè entre d’altres moltes coses, és el descobridor de la radiació infravermella. La justificació d’un telescopi orbital sorgia precisament del fet que la radiació infravermella i la de microones pateixen molt l’absorció i distorsió atmosfèrica.

Amb penes i treballs, el projecte ha pogut tirar endavant. La construcció s’ha fet al Centre Espacial de Cannes Mandelieu. Després del llançament d’ahir, el Herschel ha adoptat una òrbita molt el•líptica (que el situa des d’una alçada menor de 270 km, a una de major de 1.193.622 km). El mes de juliol, Herschel deixarà d’orbitar al voltant de la Terra: adoptarà una òrbita més o menys circular, de 800.000 km de radi, al voltant del “segon punt de Lagrange” del sistema Sol-Terra. Des d’aquest punt privilegiat, gaudirà permanentment de l’ombra de la Terra.

L’obertura del telescopi és de 3,5 metres. El seu mirall és el més gran de totes els telescopis orbitals existents. Consta de tres detectors:
– el PACS, càmara i espectròmetre amb un rang que va de longituds d’ona de 60 a 210 micres, i amb una alta sensibilitat.
– SIPIRE: receptor espectral i fotomètric. El seu rang va de longituds d’ona de 194 a 672 micres.
– HIFI: detector amb dos rangs (157-212 micres i 240-625 micres).

Els detectors s’han de mantenir a una temperatura inferior a 2 K, per la qual cosa són refrigerats amb heli líquid. La quantia d’heli és considerable (2.000 litres), però també és el factor que limitarà la durada operativa del telescopi, a uns tres anys.

La llista d’objectes astronòmics que seran observats amb el Herschel és prou llarga:
– objectes del Sistema Solar. Les dades del Herschel serviran per avaluar amb més concreció la composició atmosfèrica i litosfèrica de planetes, satèl•lits i cometes.
– objectes situats en la nostra galàxia. S’hi farà especial esment al procés de formació d’estels (astrogènesi) i al paper que en aquest procés hi juga el medi interestel•lar.
– objectes extragalàctics. S’adreçarà especialment a galàxies en formació, situades a milers de milions d’anys-llum de distància. La galactogènesi i l’evolució ulterior de les galàxies és un dels principals objectius científics del Herschel.

L’observatori Planck

Si la missió del Herschel és, sobretot, de natura astroquímica, la de l’Observatori Espacial Planck s’adreça sobretot als fonaments cosmològics: l’estudi de la radiació còsmica de fons. En aquest sentit s’entén com un complement i ampliació de les dades obtingudes per la WMAP. Concretament, es tracta de mesura les anisotropies o inhomogeneïtats d’aquesta radiació de fons. I de fer-ho de forma acurada, amb una alta sensibilitat espacial (resolució angular, el triple respecte al WMAP) i de radiació (sensibilitat, deu vegades superior al WMAP).

El projecte va nèixer com a COBRAS/SAMBA. En ser aprovat, va rebre el nom de Max Planck, en honor del descobridor de la teoria quàntica de la radiació. I fou incorporat a la llista de missions de grandària mitjana (n’és la tercera) del Programa Científic Horitzó 2000 de l’Agència Espacial Europea. Com en el cas de l’Observatori Herschel, la construcció del Planck s’ha fet al centre Cannes Mandelieu.

Si bé l’objectiu principal és cartografiar amb una doble alta resolució (d’angle i d’intensitat) la radiació còsmica de fons, també se’n podran treure altres aplicacions:
– elaborar un catàleg de cúmuls galàctics a través de l’estudi de l’efecte Sunyaev-Zel’dovitx.
– observació de nuclis galàctics actius i d’altres potents fonts extragalàctiques de radiació infravermella.
– estudi del medi interstel•lar, a través de les emissions de microones.
– estudi del camp magnètic galàctic de la Via Làctia.
– observacions d’astres del nostre Sistema Solar en la banda de les microones.

Pel que fa a la inserció orbital, el Planck segueix el camí del Herschel. Però quedarà ancorat al mateix punt L2 del sistema Sol-Terra des d’una “alçada” inferior a la del Herschel (amb radi orbital de 400.000 km).

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada