Segle i mig de Mirèio

El 2 de febrer de 1859, “lou bèu jourd:e la Candelouso”, Frederic Mistral completava a Malhana (a la Boca del Roina) el poema èpic Mirèio. Els dotze cants de Mirèio suposen una fita indefugible en la construcció d’una literatura occitana moderna, amb un impacte que depassa la Provença per arribar fins a Catalunya i Gascunya. Segle i mig després, no hi ha dubte de les immenses dificultats per les quals passa la creació literària en totes les nostres contrades. Però, sense Mirèio i sense Mistral i, particularment, sense la seva època, ara ja no tindríem ni tan sols “dificultats” i, per comptes de parlar de la “morta – viva – morta” parlaríem directament de la “morta – morta – morta”.

Frederic Mistral

Frederic Mistral va néixer el 8 de setembre del 1830, el dia de les maresdedéu trobades, a Malhana (Maiano en la grafia emprada pel poeta). I allà mateix hi moriria el 25 de març de 1914. La seva generació és la que s’educa en la monarquia orleanista del “Punt Mig Just”, en la combinació aparentment impossible de tradició i modernitat, i que després viurà els atzars de la Segona República i del Segon Imperi, per retrobar de nou l’ideal moderador de la Tercera República.

Mistral no neix del no-res. Ja des de 1851 entra en el cercle de Jousè Roumanilho, i poemes seus apareixen en el recull “Lei provençalas”. Però la data fundacional de la Renaixença Provençal hom la situa en el 1854, quan es reuneixen a Fontsegunho “els sèt felibres de la lei”: neixia així el moviment del Felibritge. Una altra data emblemàtica es produeix el 1870, amb l’intercanvi de visites de Víctor Balaguer a Provença (on oferí la Coupo Santo als felibres) i de Mistral a Barcelona (on participà en els Jocs Florals que coronaren a mossèn Cinto Verdaguer, llavors de 25 anys).

En aquest període central de la vida de Mistral (entre els 20 i els 40 anys) el Felibritge no és pas (tan sols) una mania nostàlgica, ni un moviment purament literari, cultural o filològic. És un moviment social que, malgrat minoritari, defensa una nova articulació política (federal) de França i d’Europa. Denuncia ben a les clares els crims que apuntalen el “centralisme” francimand.

La caiguda traumàtica del Segon Imperi i l’amenaça de la revolució, no tan sols la parisenca sinó la de qualsevol de les ciutats provençals, mudarà el Felibritge. Tal com es reiterarà el 1944, també en aquesta època la unitat del moviment s’esquinça. Mistral evoluciona a una posició nacionalista dual, que combina el provençalisme amb el nacionalisme francès, i de la tímida denúncia social d’altres èpoques passa a adoptar els postulats del tradicionalisme polític de base catòlica. L’esperança que aquestes aliances servissin de contrapunt a l’afebliment provençal (particularment, la qüestió de la substitució lingüística) resultà debades. El tradicionalisme provençalista del felibrisme de dretes serà condemnat a diluir-se políticament en el magma del monarquisme francès.

Mirèio

Amb “Mirèio”, Mistral cerca de bell antuvi la construcció d’un poema fundacional. I si la història de la literatura universal comença amb Homer, Mistral no té més remei que esdevindre “un umble escoulan dóu grand Oumèro”. La confecció de “Mirèio” es fa entre el 1852 i el 1859, en ple procés ascendent del que serà el Felibritge. Com tot poema èpic hi ha l’aspiració a l’obra total: lírica, dramàtica i didàctica. I si en Homer el cant de les heroïcitats aquees servia per relligar l’orgull de l’aristocràcia jònia de l’Àsia Menor, en Mistral els protagonistes són pagesos de la Boca del Rose, de la Camarga. Mistral, però, fa un pas més en triar una heroïna, Mirèio, que fuig d’un matrimoni imposat que violi el seu amor per Vincèn.

Mirèio, en efecte, és filla d’una casa pagesa benestant, mentre Vincèn és el fill de Mèste Ambroi, un humil artesà de poble (cisteller). Per comptes d’acceptar la situació, Mirèio fuig, tot cercant refugi en la protecció de les Tres Maries, en el seu santuari de la Camarga.

L’Església de les Santes Maries de la Mar

Lligams:

Versió electrònica de Mirèio.

L’année Mirèio (Portal Tradicioun).

Cent cinquantenari de Mirèio (Portal Felibrige)

.

La jove ‘Mirèlha’ fa cent cinquanta anys. (Especial de Vilaweb)

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada