D’on prové el metà de Mart?

Química atmosfèrica: James Lovelock il·lustrava les seves idees sobre la dinàmica de l’atmosfera d’un planeta amb un exemple sobre la química del carboni. Si en una atmosfera, venia a dir, trobem simultàniament diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) és indici d’una atmosfera dinàmica. Per contrast, una atmosfera on pràcticament tot el carboni es trobés en forma de CO2 (com a Venus) o en forma de CH4 (com a Tità) seria una atmosfera inerta. Si bé la major part del carboni atmosfèric de Mart es troba en forma de CO2 (com també passa a la Terra), hi ha quantitats notables de CH4. Som, sens dubte, davant d’una atmosfera dinàmica. La qüestió és, però, què hi ha al darrera del cicle del carboni marcià?

Distribució atmosfèrica del metà a Mart (els vermells indiquen les àrees de més concentració).

L’atmosfera de Mart: una panoràmica general

L’atmosfera marciana és molt més lleugera que la de la Terra (la pressió atmosfèrica a la superfície marciana és de 700-900 Pa, en contrast amb els de la Terra, que és de 101300 Pa de mitjana). A Mart, el gas majoritari és el CO2 (95,72%), mentre a la Terra ho és el nitrogen (N2, 78,08%). A Mart, els gasos secundaris són el N2 (2,7%) i l’argó (Ar, 1,6%); mentre a la Terra ho són l’oxigen (O2, 20,95%) i l’Ar (0,93%). L’oxigen marcià és un 0,2% de l’atmosfera: això la fa inhabitable per organismes respiradors d’oxigen com nosaltres, però per ella mateixa aquesta xifra no és gens hostil per una bona munió d’organismes anaerobis de la Terra (alguns la trobarien massa alta, a més). D’altra banda, les xifres generals sobre composició atmosfèrica no ens haurien de fer perdre de vista que hi ha un munt de microhàbitats amb microatmosferes de composició diferent al nostre mateix planeta. Per acabar, hem de tindre clar que l’atmosfera no és pas un compartiment tancat. Tant a Mart com a la Terra es produeixen bescanvis entre l’atmosfera i d’altres compartiments (a Mart, amb la litosfera -l’escorça planetària- i amb la criosfera -el casquets polars i d’altres glaceres-; a la Terra, amb la litosfera i la criosfera també, però igualment amb la hidrosfera -la coberta oceànica- i la biosfera -l’ensems d’organismes vius). Per exemple, la diferència més pregona entre l’atmosfera marciana i la terrestre és la desaparició virtual del CO2 com a gas majoritari: a la Terra, en el decurs de milers de milions d’anys, el CO2 ha quedat atrapat a la litosfera en forma de carbonat càlcics i d’altres minerals.

No obstant això, a l’atmosfera terrestre el CO2 és el quart gas més abundant de l’aire sec (descomptant-hi el vapor d’aigua), amb un valor mitjà de 0,038% (=380 ppm), per bé que amb conegudes variacions regionals i estacionals, i amb una tendència a l’augment degut, bàsicament, a activitats industrials i de transport humanes. Si a la Terra el vapor d’aigua (de quantitat molt variable) té una presència mitjana d’un 1%, a Mart es troba a un 0,03%.

Si resulta difícil parlar de valors mitjans atmosfèrics de vapor d’aigua a Mart o a la Terra, per la variabilitat esmentada, regional i estacional, encara més difícil és parlar de valors mitjans atmosfèrics de CH4. A la Terra, el valor mitjà es computa en 1745 ppb (0,0001745%), i a Mart en 10 ppb (0,000001%). En un cas i altre, el CH4 atmosfèric té una vida mitjana limitada abans d’oxidar-se a CO2. Si hi ha CH4 a la Terra i a Mart és perquè hi ha una producció contínua.

Un retrat del metà atmosfèric de Mart

A partir de dades dels telescopis d’infraroig de Mauna Kea, un grup d’investigadors ha analitzat les variacions estacionals i regionals de CH4 i de vapor d’aigua a l’atmosfera marciana:

– han constatat taxes elevadíssimes de producció neta de CH4 en l’hemisferi nord marcià durant l’estiu del 2003. Amb una inclinació de l’eix orbital, Mart mostra una successió d’estacions i d’àrees climàtiques homòlogues a les de la Terra, bo i que cada estació marciana dura el doble de temps que l’estació equivalent terrestre (per la senzilla raó que un any marcià equival a aproximadament dos de terrestres).

– la major part del metà marcià es troba en extenses fumeres. El focus d’aquestes fumeres, però, semblen força localitzats. A mitjans de l’estiu marcià septentrional del 2003, per exemple, la principal d’aquestes fumeres contenia un total de 1,9·107 kg de CH4

[Aquest post ha quedat mig esborrat per gentilesa del sistema de bloc.cat. Després de més de 2 anys encara enyoro el sistema de Cibernautes.cat]

a

Lligams:

Strong Release of Methane on Mars in Northern Summer 2003. Michael J. Mumma, Geronimo L. Villaneuva, Robert E. Novak, Tilak Hewagama, Boncho P. Bonev, Michael A. DiSanti, Avi M. Mandell, Michael D. Smith. Published Online January 15, 2009. Science
DOI: 10.1126/science.1165243.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada