Les claus de l’escàndol de la melamina en productes làctics

Diversos productes làctics i llet en pols i líquida de la marca Sanlu s’han vist implicats en un escàndol sanitari de grans proporcions, amb milers de persones malaltes, centenars d’elles amb insuficiència renal aguda i 4 morts confirmades a la província de Gansu (Xina Occidental). La causa de la intoxicació es troba en la melamina (1,3,5-triazina-2,4,6-triamina). Segons sembla, la melamina fou afegida a la llet pels fabricants per tal de passar els tests de quantificació de proteïnes que permeten detectar l’aigualiment indegut de la llet. És a dir, amb quantitats relativament petites de melamina, els fabricants podien aigualir la llet sense que els tests convencionals de quantificació de proteïnes totals ho detectessin.

L’estructura química de la melamina (boles negres: àtoms de carboni; blaves: de nitrogen; blanques: d’hidrogen) consisteix un heterocicle de 6 àtoms (3 de carboni i 3 de nitrogen en posicions alternes), on cada carboni enllaça a més amb un grup amino (-NH2).

La melamina

La melamina (1,3,5-triazina-2,4,6-triamina; C3H6N6) també rep els noms de cianurotriamida, cianurotriamina i cianuramida, i pot considerar-se un trímer de cianamida (N≡CNH2). La major part de la producció industrial de melamina es fa a partir de la urea ((NH2)2CO):

6 (NH2)2CO → C3H6N6 + 6 NH3 + 3 CO2

La melamina és doncs un producte nitrogenat i això ha fet que hom d’antuvi es plantegés el seu ús nutricional com a nitrogen no-proteic (NPN) per al bestiar. No obstant això, la principal aplicació de la melamina és la confecció d’una resina termostable.

Escàndols relacionats amb la melamina

La major part de les preocupacions sanitàries al voltant de la melamina tenen a veure amb intoxicacions amb l’insecticida ciromazina. En els teixits animals la ciromazina és convertida a melamina. La melamina per ella mateixa i, sobretot, en combinació amb l’àcid cianúric ((CNOH)3) pot produir problemes en l’aparell urinari i, particularment, insuficiència renal aguda.

La primavera del 2007, va haver-hi un escàndol quan la FDA va trobar que components de pinso d’animals companyia importats de la Xina contenien melamina granular blanca per comptes del que deia l’etiqueta (gluten de blat, amb una granulació i color similars). També van trobar cristalls de melamina en l’orina d’animals malalts que havien pres els pinsos, i en necròpsies de ronyons dels animals que havien mort. El quadre clínic de la majoria d’animals malalts (bàsicament, gossos i gats) relacionats amb els pinsos era una insuficiència renal aguda. En els mesos següents diferents anàlisis als Estats Units i a Europa sobre components de pinsos destinats a ramaderia i a piscifactoria trobaven que, efectivament, "gluten de blat", "gluten d’arròs", "proteïna d’arròs", "concentrat de proteïna d’arròs", "gluten de panís", etc. havien estat tallats amb melamina.

L’abast de la crisi actual a la Xina

En el 1958 hom ja havia esmentat la melamina en una patent de pinsos per a bestiar ("Ruminant feed compositions, Robert W. Colby and Robert J. Mesler Jr., U.S. Patent No. 2819968, 1958). La idea de Colby i Mesler era trobar substituts parcials a les proteïnes naturals com a font nutricional de nitrogen. Per a aquesta finalitat ja s’emprava llavors (i s’empra en l’actualitat) la urea, ja que els remugadors poden aprofitar aquest nitrogen. La melamina s’ha utilitzà poc en aquest sentit ja que no pot competir amb altres fonts de nitrogen més barates (urea, farina de cotó).

El nitrogen de la melamina no és una font aprofitable per a l’alimentació humana. Desgraciadament, això no vol dir que no tingui una utilitat perversa. Les anàlisis de molts aliments incorporen la valoració del nitrogen total com a indicador de la quantitat de proteïna. En essència, en la majoria d’aliments naturals gairebé tot el nitrogen es troba en forma de proteïna, i així les tècniques clàssiques de valoració de nitrogen (mètode de Kjeldahl, mètode de Dumas) són bons indicador de la quantitat de proteïna. Aquestes tècniques, però, no poden diferenciar la melamina de proteïnes, com si ho fan tècniques més específiques (però més cares) de valoració de proteïnes (mètode de Bradford, mètode de Lowry). La finalitat d’anàlisis de nitrogen i de proteïnes és detectar adulteracions com l’aigualiment de la llet. En aquest sentit, la melamina és perversament útil per a passar els tests bàsics i poder aigualir la llet tranquil·lament. Però la melamina, passat el test, s’hi queda. La cosa es complica quan la percepció general a primera vista de la melamina és que es tracta d’una substància innòcua. Fins a l’escàndol de l’any passat quant als pinsos per a animals de companyia no s’havien desenvolupat tècniques rutinàries per a la detecció de melamina, de forma que afegir-la resultava impune.

Hi ha un altre factor cabdal. Des dels anys 1990 ha crescut el nombre de plantes dedicades a la Xina a la producció d’amoni i d’urea. En aquestes plantes, la melamina és un dels principals subproductes. A començament de l’any 2006, el China Chemical Reporter considerava que hi ha un fort excedent industrial de melamina. Calia col·locar-lo.

La setmana passada, el dia 12, l’Agència de Notícies Xinhua comunicava l’adulteració de fórmules infantils amb melamina a la província de Gansu. El resultat havia estat un nombre indeterminat d’infants amb càlculs renals (de melamina cristal·litzada). Des de llavors el nombre d’infants afectats puja a uns quants milers.

El grup Sanlu

Els productes que havien motivat la denúncia eren del grup Sanlu. Aquesta companyia estatal fa molts anys que es dedica a la producció de llet en pols per a infants. El 2005, un 43% de les accions foren adquirides per la cooperativa de ramaders neo-zelandesos Fonterra. L’historial de la companyia abans i després de l’adquisició de Fonterra no mostra gairebé cap màcula, en un sector que de tant en tant es veu implicat en escàndols.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Les claus de l’escàndol de la melamina en productes làctics

  1. Gràcies per aquesta completa informació; la veritat, pel que dius, no em quedo gens tranquil al respecte del que podem estar menjant ara mateix…

    Oriol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada