Els 250 anys de nomenclatura binomial zoològica

En aquestes pàgines ens referíem fa un any al tricentenari del naixement de Carl Linné, escaigut el 23 de maig del 1707 (13 de maig en el calendari suec i 12 de maig en el calendari julià, però no anem a barallar-nos ara per això). En aquell post recordàvem que Linné és el fundador de la taxonomia i de la sistemàtica biològica contemporànies, és a dir de l’art de classificar i nomenar la diversitat i variabilitat dels organismes vivents. Les males llengües diuen que la botànica és l’art d’insultar les plantes amb noms estrafolaris en llatí, però Linné té la gran virtut de reduir els insults de llargues tirallongues a dos únics mots (un nom genèric i un adjectiu específic) per cada espècie. D’això se’n diu nomenclatura binomial. Procediments com aquest els plasma Linné el 1735 (a 28 anys) amb la primera edició de Systema Naturae, una obra que no tan sols tracta dels "regnes" animal i vegetal, sinó també del mineral. Caldrà esperar, però, 20 anys per donar l’arrencada efectiva a la nomenclatura binomial: el 1753 amb la Historia plantarum en el camp de la botànica, i el 1758 amb la 10a edició de Systema Naturae en el camp de la Zoologia.

Fa 250 anys justos, doncs, que arrencava el sistema binomial actual per designar les espècies animals. L’hereva actual d’aquesta tasca és, des de 1895, la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica (ICZN), que manté el Codi de Nomenclatura Zoològica i s’expressa a través d’opinions en el Butlletí de Nomenclatura Zoològica. Val a dir, que el terreny de la nomenclatura zoològica és més calmat que el de la nomenclatura botànica (on hi ha munió de botànics que van a la percaça d’oblidades referències bibliogràfiques per inserir el seu nom en el nomenclàtor oficial d’una remota orquídia o d’un fong especialment empastifador), però tot i així…

Sigui com sigui, la Societat Internacional de Ciències Zoològiques convoca el Congrés Internacional de Zoologia que enguany arriba a la 20a edició (París, 26-29 d’agost), i que té un especial record per aquest quart de mil·lenni de noms científics per a les espècies animals. Fa 250 anys que som oficialment part de l’espècie Homo sapiens L. 1758.

Coralet, poll de moro, xinxa roja, xinxa de les malves i encara una munió més de noms per aquest simpàtic insecte, i això només en la nostra llengua. En anglès li diuen firebug, en francès li diuen gendarme, suisse, soldat, diable-cherche-midi, i en italià cimice rossonera. Linné l’inscriu el 1758 com a Pyrrhocoris apterus. Tan se val l’etimologia d’aquest nom, l’important és el seu poder unificador. Certament que potser seria més útil i neutre un codi numèric, però també seria més difícil de memoritzar. El Diccionari General de la Llengua Catalana, el 1932, és un dels primers diccionaris generals que comprén la importància del nom científic i l’inclou en les seves definicions sobre espècies.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada