La meteofília (‘El temps a temps’, Alfred Rodríguez Picó, El Periódico, 2008)

Si E. O. Wilson ha popularitzat el terme biofília per referir-se a la tendència humana (si més no, d’un bon nombre d’individus de la nostra espècie) de contacte amb la natura biològica, amb plantes ornamentals i animals de companyia, també podríem parlar d’una altra fília: la meteorofília. Aquesta meteorofília seria l’atracció pels fenòmens meteorològics, que, aristotèl·licament, podríem definir com els fenòmens que tenen lloc en l’espai sublunar i, més concretament, en l’atmosfera terrestre. No és gens casual que la concepció animista estengués l’atribució d’ànimes originària a humans i a animals no-humans, al món vegetal, primer, i al món meteorològic, després.

Més que de meteorofília o meteofília, Alfred Rodríguez Picó parla de Meteomania, i així titula la seva secció a El Periódico, que porta des del 2006. Alfred Rodríguez Picó ha esdevingut un rostre conegut pel fet d’haver estat home del temps a TV3 (ara ho és de Barcelona TV). En aquest sentit Rodríguez Picó ha estat més d’una vegada en l’ull de l’huracà, per si els espais meteorològics televisius es fan o no en rigorós directe i per si prediccions meteorològiques (encertades o no) poden tindre efectes indesitjats en l’economia turística del país (i del Pirineu, en particular). Rodríguez Picó no ha amagat mai que el seu primer llibre sobre meteorologia (1968) fou El tiempo es noticia, de Mariano Medina. Molt ha plogut des de llavors, i en els 40 anys transcorreguts, la meteorologia no tan sols ha servat tota la polèmica de les prediccions (i de la transmissió d’aquestes prediccions) sinó que ara, a més, es troba al bell mig de les culture wars al voltant de la climatologia i de les cobejades prediccions estacionals, per no parlar dels canvis climàtics (antropogènics o no) o de la intervenció humana deliberada en els fenòmens meteorològics (més enllà de les rogatives del conseller Baltasar).

A El temps a temps, publicat fa uns mesos, Rodríguez Picó ens ofereix un passeig per la meteorologia, amb referències autobiogràfiques. Acompanyem així Rodríguez Picó, crescut al Carmel i a l’Horta del Guinardó (Barcelonès), en el seu primer record d’infantesa, la gran nevada del Nadal del 1962. Qui passeja ara pel barri d’Horta encara comprova el contacte directe que el jove Alfred havia de tindre amb la natura: un relleu accidentat entre muntanyes i la mar a la vista, els horts i vegetació més o menys arbrada. El 1967, Rodríguez Picó, amb l’ajut dels pares, construeix un observatori meteorològic a la terrassa de casa (termòmetre de màxima i mínima, baròmetre i pluviòmetre). El 1969 fundava una efímera Associació Meterològica d’Horta. Fos com fos, als 14 anys, ja era observador per al Servicio Meteorológico Nacional, i als 16 començava la seva professió d’informador meteorològic. En l’actualitat el Picó observador té les facilitats dels mitjans de transport actuals, però té radicat el seu observatori de referència a la plaça Molina de Barcelona.

Núvols, tempestes, precipitacions, fenòmens òptics i vents formen part de la meteorologia quotidiana. Tan quotidiana que sovint passa desapercebuda. Hom mira el cel i pren el paraigües, gairebé sense intervenció de la consciència; o nota una ventada i es calça la rebequeta; o contempla el crepuscle amb la satisfacció del dia superat. Però és la meteorologia extrema la que sol atreure el gran públic, per grat o per força. És llavors que la informació meteorològica salta de l’epíleg als titulars. La qüestió dels rècords termomètrics, pluviomètrics, etc., interessa Alfred Rodríguez Picó, però també és conscient del caràcter fragmentari i incomplet dels registres meteorològics, o de les formes diverses de tractar les dades (temperatures crues, mitjanes mensuals, amplituds tèrmiques, precipitacions avaluades en una base horària, diària o anual). I no és tracta d’una qüestió banal, ja que la meteorologia extrema tracta justament dels fenòmens meteorològics de major rellevància per a la protecció civil.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada