Confirmen que la famosa estàtua de la Lloba Capitolina és una rèplica mitjaval de l’original etrusc

I això crec que la fa més valuosa.

La mitologia vol que els bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma, fossin abandonats i que tan sols sobrevisquessin en ser alletats per una lloba. La qüestió és que no quedar clar ni l’origen ni l’antiguitat de la llegenda. La lloba, en ella mateixa, era un símbol totèmic per a diversos pobles pre-romans, possiblement pels etruscos i pels sabins.

Sabem que les escultures de Ròmul i Rem són un afegit de finals del segle XV, possiblement obra d’Antonio del Pollaiuolo. Es tractaria d’un afegit ben intencionat, però probablement erroni. L’escultura de la lloba en bronze, tipològicament, es correspon a l’art etrusc de les darreres dècades del segle VI a.C.

Però materialment l’escultura sembla molt més recent, tal com ho confirma l’examen de l’estàtua i mostres preses i analitzades per la tècnica del carboni-14. Els autors consideren que aquestes anàlisis determinen un interval de temps que va del segle VIII al XV.

Ara bé, hem de tindre present que l’escultura de la lloba ja té testimonis documentals des de començaments del segle IX, on ja era exposada al Palau de Lletrà (la catedral de Roma). Abans o després d’aquesta data s’hauria realitzat l’obra en bronze, amb un respecte inusitat per un original etrusc avui perdut. És cert que hi ha solucions de l’escultura romànica que recorden a l’escultura etrusca (i a la grega arcaica), i que aquest record no es deu únicament a una convergència casual sinó al coneixement de l’estatuària antiga per part dels mestres del període.

La Roma dels segles foscos (secoli buri), la de la Pornocràcia papal, la de la ciutat mig abandonada i fantasmal, és també una Roma que recorda contínuament el seu passat mític i històric. Moltes de les depredacions més escandaloses del patrimoni arqueològic romà es farien en l’època barroca (Quod barbari non fecerunt, Barberini fecerunt). El respecte artístic del copista de la lloba etrusca contrasta amb l’estil canònicament renaixentista de les dues figures humanes afegides a finals del segle XV. Entre la lloba etrusca i la lloba "mitjaval" s’havien escolat vora quinze segles o més, tota l’evolució de l’art clàssic i de l’antiguitat tardana, com si res.

Lligams:

Lupa Capitolina Electronica.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada