Cent anys de l’Explosió de Tunguska

L’impacte de Tunguska,
escaigut el 30 de juny del 1908, encara mou tinta. Testimonis siberians
van veure un bòlid, amb una lluentor similar a la del sol. Alguns
sentiren també l’explosió. Era un quart de vuit del matí. L’ona
expansiva va somoure-ho tot fins a centenars de quilòmetres a la
rodona. Observatoris sismogràfics de tot Euràsia detectaren l’impacte.

Des del 1927 s’han realitzat diferents expedicions a la zona. Les
fotografies de la primera expedició, amb els arbres arrassats corprenen
encara l’esperit.

 

L’explosió s’ha avaluat en uns centenars d’equivalents a la bomba
d’Hiroshima. L’origen encara es discuteix. S’ha parlat d’un meteorit
d’origen cometari o d’un fragment d’asteroide. No hi ha cap cràter
d’impacte segur, amb la qual cosa hom ha pensat sempre que va explotar
en mig de l’aire, a uns 5-10 km d’alçada. No obstant, l’any passat
s’hipotetitzà de nou que el llac Txeko és realment el cràter del
meteorit de Tunguska. També encara hi ha veus que parlen d’una explosió
deguda a una emissió subterrània de metà.

La regió és encara motiu d’estudi i de controvèrsia. Si quelcom
mostra el fet de Tunguska és que la il·lusió d’una control total del
nostre planeta és això, una il·lusió. Si tornés a passar quelcom de
similar, en un lloc a l’atzar de la superfície de la Terra, el més
probable és que el percebessim com es va percebre llavors: un grapat de
testimonis (que ara serien, això sí, més ràpidament entrevistats) i els
registres sísmics. Amb molta sort, algú faria una fotografia o enviaria
el vídeo a través del mòbil. Això sí, si bé la informació de primera mà
podria ser tan limitada com llavors, no hi ha dubte que es transmetria
i s’analitzaria molt més ràpidament.

L’epicentre de Tunguska encara no ha quedat cobert del tot per la taigà. Encara poden observar-se ací troncs dels arbres caiguts fa prop de cent anys (L. Pelekhan, 2007).

Phil Plait comenta,
però, una cosa que paga la pena tindre present. Si en les properes
hores hagués d’escaure’s un fet com el de Tunguska del 30 de juny del
1908, no el podríem detectar fins que ja hagués esclatat, a través de
sismògrafs i d’imatges per satèl·lit.


Mostra un mapa més gran

 

 
Lligams:

Tunguska and Other Pictures, de A. Ol’khovatov. 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada