El romanent de supernova G1.9+0.3, el més recent conegut de la galàxia

Astronomia: Hom avalua la taxa de formació de supernoves en
una galàxia com la nostra en tres per segle. Tot i així, les darreres
supernoves visibles clarament a ull nu foren la de Brahe (1572) i la de Kepler (1604). Val a dir, que el 1987, hom observà al Gran Núvol de Magalhaes una supernova
que va arribar a constituir un estel de tercera magnitud i, per tant,
visible a ull nu. No obstant una supernova a la nostra galàxia pot
arribar ser molt més lluminosa (la SN 1572 es calcula que arribà a una
magnitud de –4, i la SN 1604 hauria assolit una de -2). Els números,
doncs, no quadren. La gran majoria de supernoves de la nostra galàxia
passen desapercebudes: la distància i, particularment, la interferència
de núvols interestel·lars n’amaga la majoria. La percaça dels romanents
d’aquestes supernoves perdudes és un àmbit que ha atret nombrosos grups
d’astrònoms d’arreu del planeta. La NASA ha comunicat aquesta setmana
la identificació del romanent de supernova més jove del qual es té
notícia: G1.9+0.3 hauria estat el resultat d’una supernova que hauria
esclatat ara fa 140 anys.

Imatge combinada entre les dades radiotelescòpiques del VLA del
1985 (blau) i les dades de raigs X de l’observatori Chandra del 2007
(taroja). Si tenim present que l’objecte se situa a uns 25.000
anys-llum de distància de la Terra, la velocitat d’expansió ha d’ésser
de 1,5·107 m·s-1, equivalent a un 5% de la velocitat de la llum.

L’objecte G1.9+0.3

Fou el 1985 fou identificat com a romanent de supernova, a partir
d’observacions radiotelescòpies i de telescopia de raigs X. En un
primer moment se’l caracteritzà com un romanent relativament recent,
d’entre 400 i 1000 anys d’antiguitat. Val a dir que entre els segles X
i XVII, les cròniques ens parlen d’un total de cinc supernoves (el
1006, a la constel·lació del Llop; 1054, a la constel·lació del Bou;
1181, a la constel·lació de Cassiopeia; 1572, a la constel·lació de
Cassiopeia; 1604, a la constel·lació del Serpentari). Cap no
s’identifica amb la localització de G1.9+0.3 a la constel·lació de
Sagitari. És comprensible aquest fet ja que, G1.9+0.3 es troba a 25.000
anys-llum, al bell mig del centre galàctic.

Per estimar l’edat d’un romanent hom ha de calcular la taxa
d’expansió del material ejectat. Com més recent és l’explosió més
elevada és aquesta taxa. Un grup d’astrònoms coordinat per Stephen
Reynolds, de la North Carolina State University in Raleigh, ha
recalculat les taxes d’expansió de romanents i de candidats de romanent
de supernoves. L’objecte G1.9+0.3 fou d’especial interès de seguida ja
que la comparació de les imatges del 1985 obtingudes per l’observatori
radiotelescòpic Very Large Array i les obtingudes el 2007 per
l’observatori orbital de telescopia de raigs X Chandra. La comparació
constatava un augment de l’objecte del 16%. La taxa d’expansió de
G1.9+0.3 fou reavaluada a l’alça i l’interval de 400-1000 anys reduït a
140 anys. Les dades obtingudes pel Very Large Array a començaments
d’any semblen confirmar aquesta ràpida taxa d’expansió. En l’actualitat
s’ha emprès una revisió retrospectiva d’observacions astronòmiques
entre el 1870 i el 1900 per si hi va haver cap observació anòmala a la
zona, per bé que, encara que s’hagués observat, mai no fou descrita com
a possible supernova.

Si l’estimació del grup de Reynolds és correcta, l’objecte G1.9+0.3
és el romanent de supernova més recent conegut de la galàxia (per bé
que, probablement, n’hi ha una desena de romanents més recents, per ara
no identificats). L’únic altre romanent de supernova identificat per al
període 1600-2000 és Cassiopeia A,
que devia esclatar el 1680, i que, com la supernova G1.9+0.3, no fou
registrada pels observadors de l’època. Fins i tot amb els instruments
actuals resulta més fàcil identificar supernoves fins i tot en galàxies
molt i molt llunyanes, que no pas observar-ne a la nostra pròpia
galàxia.

Qüestió de temps

Des d’un punt de mira
estricte, l’explosió de la supernova G1.9+0.3 va tindre lloc fa 25.000
anys. Naturalment, la llum que ens arriba des del Centre Galàctic triga
de 25.000 a 35.000 anys en arribar-nos. Així doncs, a efectes de
sincronia no és del tot incorrecte dir que la supernova G1.9+0.3 va
esclatar el 1870-1900, i que a hores d’ara (2000) la seva nebulosa
s’expandeix a la dita velocitat 15.000 km per segon. Similarment,
podríem dir que la supernova de Tycho, observada a la terra l’any 1572
d.C., va esclatar estrictament vers l’any 5900 a.C. En canvi, la
supernova de Kepler, observada el 1604 d.C., és un fenòmen estrictament
molt més antic, escaigut vers l’any 18.000 a.C. Així doncs, a la Terra
vam veure "primer" la supernova més recent (i més propera), mentre que
en d’altres indrets de la galàxia van veure primer la supernova de
Kepler que no pas la de Tycho. Hi ha moltes regions de la galàxies,
tammateix, que no n’han vist ni l’una ni l’altra. I encara hauran de
passar una bona mà de milions d’anys perquè en prenguin nota (sobretot
de la de Kepler) observadors situats en d’altres galàxies.

Lligams:

Discovery of Most Recent Supernova in Our Galaxy, comunicat de l’Observatori Chandra.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El romanent de supernova G1.9+0.3, el més recent conegut de la galàxia

  1. Anna diu:

    Hola,

    m’acaben de recomanar el teu blog, i veig que està a l’alçada del que me n’han dit! T’aniré seguint.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.